CatalunyaReligió.cat

Quan surt una notícia d’Església en els mitjans de comunicació ja tremolem. És més que probable que la notícia no sigui precisament positiva. I, si és tema de conversa amb els companys de feina, o has d’acabar defensant allò que no és defensable; o explicant llargament allò tan complex que el titular recull de manera simplista; o sent el que crida més contra l’Església; o fent veure que plou. Sigui quina sigui la sortida, al final cansa.
D’aquest cansament es podria dir va que néixer CatalunyaReligió.cat. Un grup de persones que compartíem aquesta i altres inquietuds van crear el projecte i vam anar a buscar el suport d’algunes de les institucions religioses més rellevants del país. Amb això, vam aconseguir obrir un portal d’internet que recull l’actualitat religiosa i que no t’agafa un cobriment cada vegada que apareix un nou article.
Per sort, a Catalunya les iniciatives que mouen persones i institucions amb motivacions religioses són molt més amples de les que flueixen a través dels mitjans de comunicació generalistes. Això és el que des de fa un any recollim a través de CatalunyaReligió.cat.
Des de l’actualitat, primer de tot notícies i informacions que són difícils de veure en altres mitjans o que estan disperses per la xarxa i perden visibilitat. Un àmbit especialment centrat en el que passa a Catalunya. També, per estar al dia, un dels serveis més valorats és el recull de noticies de l’àmbit de la religió que es publiquen en les versions digitals dels mitjans de comunicació i en webs especialitzades. Aquesta tasca informativa, es completa amb una vessant indispensable que és l’anàlisi i l’opinió. Una llarga llista de col•laboradors ofereixen desinteressadament, idees i context per ajudar a llegir l’actualitat. Un espai que recull des de l’anàlisi més directe de la “política” eclesial, fins a les experiències quotidianes de les persones que volen viure la fe en una societat plural.
Un tercer àmbit és el recull de les nombroses iniciatives i recursos de caire més pastoral que ja estan present a la xarxa i que poden ser un servei als lectors amb inquietuds religioses. En tots aquests àmbits tenim molt present la voluntat d’aglutinar i de sumar. És a dir, no només oferir coses noves, sinó ser una porta d’entrada a tota la realitat i diversitat existent a la xarxa.
Des de l’adreça http://www.catalunyareligio.cat/ podeu accedir a aquesta oferta. Us recomanem especialment que us subscriviu al butlletí gratuït per rebre les novetats diàries del portal. Però també podeu fer un pas més i fer-hi les vostres aportacions a través dels comentaris oberts als usuaris. Aquesta possibilitat de participació, que es complementa amb la presència a les xarxes socials com Facebook o Twitter, és una de les vessants que volem accentuar els propers mesos.
Actualment, som dues persones dedicades parcialment a tirar endavant aquest projecte i una àmplia xarxa de col•laboradors que fan possible l’actualització permanent dels continguts del portal. L’empenta inicial l’han donat les dotze entitats que hi han donat suport i que consten al peu de la portada. Ara el repte és consolidar-lo com a espai de referència de la informació religiosa a internet i trobar els recursos i l’ajuda dels lectors que el permetin donar-hi continuïtat.

Jordi Llisterri

Fiare, compartim el teu interès!

Un estat de crisi econòmica com l’actual, posa de manifest el que l’economia solidària ve dient des de sempre: que el sistema econòmic actual no té crisis cícliques sinó que tendeix al desequilibri no només econòmic sinó també social i mediambiental. Ja abans de la crisi, el 80% de la riquesa està en mans del 20% de la població, més de 1.000 milions de persones pateixen fam, i en canvi consumim més recursos dels que la naturalesa és capaç de generar. En els darrers temps hem patit deslocalitzacions d’empreses que durant anys han tingut beneficis creixents de forma exponencial mentre pagaven salaris constants o decreixents: si fem una mirada enrere, els anys 60, un sou mantenia tota una família, ara, amb dos encara costa arribar a final de mes. Els beneficis que hem produït entre tots han quedat en mans de pocs o s’han reinvertit en més producció. Tanta producció amb aquests salaris era impossible d’absorbir, de manera que al mateix temps que invertien en empreses, els bancs oferien crèdits tous a les famílies perquè poguessin consumir per damunt de les seves possibilitats. Però la corda s’ha estirat tant que la bombolla ha esclatat amb la mirada passiva de les administracions públiques que s’aboquen ara a repercutir els costos de la crisi a les classes mitjanes i baixes sense canviar el model econòmic.
Més que mai, amb aquesta crisi la ciutadania mobilitzada ha anat complementant sensibilització i denúncia des de moviments socials amb l’articulació concreta d’experiències d’economia alternativa. Així, al llarg del temps han aparegut i s’han multiplicat cooperatives i societats laborals, empreses d’inserció laboral, grups de consumidors organitzats en contacte directe amb productors responsables, centres especials de treball, productors i distribuïdors de Comerç Just, organitzacions no lucratives que realitzen serveis a persones dependents i en definitiva tot un teixit econòmic alternatiu que situa al seu centre neuràlgic la democràcia i la solidaritat. Es calcula que a tot l’Estat, aquest tipus d’alternatives suposen ja el 10% del PIB estatal i ocupen més de 2 milions de persones.
La militància econòmica ha anat fent nous passos també en l’àmbit de les finances. Potser el cor de la bèstia... Els moviments socials van descobrir ja fa més de 30 anys que la intermediació financera és una esfera que podien apropiar-se, transformar i posar al servei de les persones. Així neixen experiències com el Bank Grameen a Bangladesh, Banca Popolare Ètica a Itàlia ó el JAK a Suècia. Poc a poc, a partir dels 90 també a Espanya les finances ètiques han anat agafant protagonisme.
En aquest context, aquestes entitats, sovint de caràcter local, juntament amb un bon grapat d’entitats socials i d’iniciatives d’economia solidària han donant forma al Projecte Fiare que es va constituir l’any 2005 com una agència financera de Banca Popolare Etica a Espanya. Per mitjà de FIARE i amb l’autorització del Banc d’Espanya aquesta cooperativa italiana pot recollir dipòsits del públic i fer préstecs al conjunt de l’economia solidària. Avui dia tenim oficines de FIARE a Barcelona, Bilbao i Madrid i punts d’informació a Sabadell, Donosti, València o Pamplona, entre d’altres. L’activitat financera va agafant força fins a arribar a gestionar 22 milions d’euros en llibretes d’estalvi del públic i 15 en préstecs a projectes d’economia solidària.
A més d’aquesta agència, FIARE promou la creació d’un banc cooperatiu propi i per això està recollint des del 2007 el capital social fundacional que serà necessari: més de 900 persones i organitzacions han subscrit i desemborsat ja més de 1,5 milions d’euros.
Fiare és doncs una realitat concreta i transformadora inserida en un moviment de fons que navega cap a un canvi de model econòmic. I ho fa complint amb tots els requisits legals que s’imposen a una institució financera i amb la supervisió del banc central, però orientant-se per criteris de no lucrativitat, transparència, i participació. De manera que FIARE ens convida a tots a ser clients d’una forma alternativa de fer banca, però també a que, plegats, en prenguem el timó.

Jordi Ibáñez

La cooperativa L'Olivera

L’any 1974 un pare escolapi i tres noies, que formaven part d’un grup més ample de gent, van venir a viure a Vallbona de les Monges. Era “l’establiment de l’equip experimental” per a fer realitat un seguit d’inquietuds d’aquella colla de gent.
La base de l’experiència és la vida comunitària al poble, compartint “al nivell possible i a tothora” la vida, el treball, els béns i la dimensió espiritual; eixos que a poc a poc es van discutint, clarificant, i posant per escrit. També des dels inicis està present la voluntat d’integrar persones amb deficiència psíquica. Per al grup inicial, “acollir el deficient és proclamar ben alt els valors originals de tota persona. (...) No vivim d’ell ni per a ell sinó que convivim amb ells”. Aquest caràcter es remarca declarant que “tots ho som de deficients. Aquesta afirmació no és teòrica” sinó amb la voluntat ferma de “comprendre i acceptar que realment tots som deficients”.
L’acollida dels visitants és també una realitat que marca aquesta època i que sempre estarà present. Estem en un temps històric de recerca personal i col·lectiva i d’experiències innovadores. De retorn també al món rural.
Ubicar-se al món rural respon també a les inquietuds del grup i Vallbona de les Monges es perfila com a lugar en el mundo. A Vallbona es pot “experimentar un projecte de vida més comunitari i oposat a la deshumanització de les grans ciutats”. El poble té una dimensió especial per la presència del monestir i hi ha un desig exprés de vincular-se a la realitat rural, als habitants de Vallbona, d’oferir algun servei i ser algun tipus d’alternativa, en un temps en què la població encara emigra als centres urbans i l’agricultura és molt precària: “Vallbona de les Monges. (...) Tros de terra de la Catalunya pobra, a l’extrem de la Segarra, les Garrigues i l’Urgell. Terra d’oliveres i ametllers i poca cosa més. Poble buidat que podríem reomplir amb un nou esperit: compartint (...) i socialitzant terres per a sobreviure. La població ens ha acollit generosament (...) i nosaltres desitjaríem assimilar-nos una mica a ells (...). Això suposa un esforç per viure la vida local i pagesa”.
La forma cooperativa s’accepta des del principi com a figura jurídica que millor respon a totes les inquietuds. Per tant, si ho intentem resumir, des dels inicis es dibuixen l’intent de vida comunitària/col·lectiva, d’una “vida més personalitzada evitant la societat de consum i la massificació urbana”, i l’acollida de discapacitats psíquics.
L’experiència està marcada per les dificultats de convivència, la tensió entre definir la pròpia identitat i la llibertat volguda (“el nombre de residents varia perquè no hi ha cap tipus de compromís sinó el que deriva de la responsabilitat”), les dificultats econòmiques i d’organització del treball. Es parla de L’Olivera com a “vida en construcció”: “el projecte (...) consisteix en bastir una vida de comunitat vivint-la amb deficients i compartint-la amb la gent d’una comarca pobra de pagès. (...) S’anirà fent (...) en la mida en què cadascú pensi en l’alliberament comú. (...) Qui construeix partint de la pobresa accepta una llarga i ampla limitació i un camí lent perquè on no n’hi ha s’ha de crear amb l’esforç personal”.
El nom de L’Olivera es va posar perquè és un arbre d’aquest territori, que hi està adaptat i que quan es planta de nou li costa de fer fruit, però finalment sempre en dóna i és molt resistent, fins a fer-se centenari.
El pare escolapi va morir l’any 1978 i del primer grupet que va aterrar a Vallbona de les Monges no queda ningú treballant a la cooperativa.Actualment som un grup aproximat d’uns 66 socis entre treballadors i amics. Uns 39 que vivim el dia a Vallbona de les Monges, dels quals 17 persones tenen alguna discapacitat.
Ara, seguint les intuïcions primeres i les adaptacions a la tossuda realitat, a noves situacions i a tota la gent que s’ha anat incorporant, vivim del treball de la feina del camp i ho fem seguint criteris de producció ecològica: 18 Ha. de vinya i unes 19 Ha. d’oliveres. Tenim un molí per a fer-nos l’oli i un celler per a fer els nostres vins amb D.O. Costers del Segre, productes que comercialitzem arreu.
Hi ha un grupet de 9 persones amb discapacitat que per l’edat o per altres causes no poden tenir una activitat laboral normal i fan activitats de teràpia ocupacional.
I tenim una llar on hi viuen 16 persones amb discapacitat i també la casa vella on podem acollir els amics que hi vénen.

Ens podeu contactar a www.olivera.org.

Carles de Ahumada i Pau Moragas

Els afectats de Fibromiàlgia. AVAF

L’entitat que presentem aquí és d’un lloc concret, però és un exemple de moltes entitats semblants que hi ha a Catalunya i també a tot Espanya. Perquè explicant-ho d’un lloc concret s’entén molt més bé el paper d’aquest tipus d’entitats.
Parlem, doncs, de l’AVAF, l’Associació de Viladecans d’Afectats de Fibromiàlgia i Síndrome de Fatiga Crònica. AVAF es una entitat sense ànim de lucre, que va ser fundada el maig del 2003 per persones afectades davant la necessitat de comptar a Viladecans amb un grup de recolzament per els malalts, donat que en aquells moments hi havia una total mancança d’atenció per part de les institucions, tant mediques com socials, sobre la seva problemàtica. Actualment continuem treballant junt a la Fundació d’Afectats i d’Afectades de Fibromiàlgia i SFC, la Federació d’Associacions de Fibromiàlgia i SFC de Catalunya i les associacions de tot el territori nacional per tal d’aconseguir una atenció mèdica, social y laboral totalment normalitzada per a aquestes malalties.
Els nostres principals objectius son:
Donar el màxim d’informació actualitzada als socis, organitzant xerrades i conferencies a càrrec de professionals força reconeguts dins de l’àmbit mèdic i jurídic.
Promoure les següents iniciatives: Potenciar les investigacions, recolzar els avenços científics i divulgar i informar a la societat en general per un millor coneixement d’aquestes malalties.
Junt amb altres associacions de tot Espanya i també mitjançant la Fundació FF d’Afectats i d’Afectades de Fibromiàlgia i Síndrome de Fatiga Crònica i la Federació d’Associacions de Catalunya de FM i SFC, conscienciar l’Administració del grau d’importància del problema subsistent d’aquestes malalties (manca d’investigació, de professionals mèdics, problemàtica laboral i social,etc.)
Actualment i sempre dintre de la nostra línia d’actuació realitzem:

• Assessorament i suport per als malalts i els seus familiars en tot el que es refereix a la FM i SFC.
• Teràpies de grup a càrrec de psicòlegs.
• Tallers per a l’acceptació de la malaltia i millora de l’autoestima personal, a càrrec de psicòlegs i psicoterapeutes.
• Taller d’aiguagim, a càrrec de monitors exclusius per als malats.
• Taller de gimnàstica musical adaptada, impartit per professors de dansa.
• Oferim als socis la possibilitat de gaudir de teràpies alternatives dirigides a pal·liar els efectes de la FM i SFC, amb professionals de l’àmbit.
• Assistència a jornades informatives programades per: Hospital Vall d’Hebron, Hospital del Mar, Fundació FF, etc., amb la finalitat de millorar els nostres coneixements per poder atendre el millor possible a les persones que pateixen la FM i SFC o els seus familiars.

Fem activitats diverses, basades en la comunicació i relació entre el socis, com ara les Jornades de Convivència i Sopars de Germanor entre d’altres.
També col·laborem amb altres temes socials de Viladecans com ara son el Viladecans Solidària, el Parlar per conviure, el Mamut, etc.
El nostre correu electrònic és aquest:

avaf2003@hotmail.com
I a nivell de Catalunya aquest: ffcatalunyasecretaria@gmail.com

Sostre Cívic

El problema de l’habitatge és complex, tant en el sentit que hi intervenen molts actors amb diferents capacitats d’influència i execució, diferents escenaris i realitats socioeconòmiques; com en la transversalitat que té o hauria de tenir l’habitatge en relació amb el model de ciutat o poble concret en què s’ubica.
La tònica dominant actual en la nostra societat catalana ha estat un habitatge de propietat realitzat per un promotor (en molts casos especulador) amb ànim de lucre, entès com un bé bàsicament econòmic, amb poca o gens participació de l’usuari o usuària de l’habitatge, una qualitat baixa o justa, i sense tenir cura del potencial i influència de l’habitatge en relació el barri, poble o ciutat on se situa.
El model cooperatiu català i espanyol, per diversos motius, ha seguit el mateix model anteriorment descrit, si bé reduint marges en benefici dels cooperativistes i deixant-los participar en algunes fases, però bàsicament sent una cooperativa de construcció que un cop acabada la promoció es desfà en una divisió horitzontal i reparteix els habitatges en règim de propietat a cada ex-cooperativista; perdent el sentit i valors dels cooperativisme del projecte i introduint l’habitatge dins del mercat especulatiu.
Si pensem en un grup de gent que crea una cooperativa de treball o serveis i que un cop creada la desfan, que pensaríem?, un contrasentit, es quedarien sense feina i si han creat una cooperativa i no una SL és perquè creuen els valors d’aquestes?
En altres societats existeixen altres models que funcionen fa més de 90 anys i amb presència important en les seves societats, Andel (Dinamarca), Bonhprojeckt (Alemanya), FUCVAM (Uruguai), etc. que es basen en entendre l’habitatge com un bé d’ús i en una propietat col·lectiva de l’habitatge i on els usuaris i usuàries en tenen un dret d’ús indefinit en el temps però no la propietat individual; aconseguint per la societat que l’habitatge sigui assequible en el temps i que es creï un estoc d’habitatge assequible i no especulatiu.
El model Andel-SostreCívic es basa en cooperatives d’habitatges i usuaris de cessió d’ús sense ànim de lucre indefinides en el temps, és a dir, no és un model de cooperativa de construcció sinó de gestió. On és possible desenvolupar un model cooperatiu profund no especulatiu i continu en el temps; promoure la intercooperació entres cooperatives i entre els propis usuaris i usuàries dels habitatges; realitzar habitatge de qualitat i assequible; i desenvolupar si es vol potencials com espais comuns; cicles circulars d’energia, aigua i materials, banca ètica, espais oberts al barri, etc. És una forma més d’accedir a l’habitatge que s’ofereix a la societat, però no només habitatge, sinó valors i sentit de cooperació a través de l’habitatge.
Així com comencem a pensar que la nostra forma d’actuar amb la natura té una repercussió en com la deixarem pels nostres fills i filles, aquí ho anomenem sostenibilitat, també hem de pensar que la nostra forma d’accedir, construir i gestionar els habitatges també afecta la natura i la societat futura: només cal veure com el model d’accés a l’habitatge que hem seguit ens ha deixat un paisatge ple d’edificis buits i no assequibles.
Actualment SostreCívic està treballant amb el Departament de Medi Ambient i Habitatge, administracions locals i grups de persones per adaptar-lo a la nostra realitat cultural i legislativa, i portar-ho a la pràctica. Així doncs, animem a administracions locals i persones a cooperar per fer d’aquest model una realitat reaplicable en el territori.

Per a més informació:
www.sostrecivic.org - info@sostrecivic.org

La Fundació Ared

Ared (para la reinserción de mujeres) en una Fundación que nace en 1994,en los sótanos del Centro Penitenciario de Mujeres de Barcelona –Wad Ras–, por la iniciativa de cinco mujeres privadas de libertad, una voluntaria y su monitora de confección, María Teresa Rodríguez, hoy presidenta de la fundación. Convencidas que la formación humana y la capacitación laboral las conduciría a mayores niveles de autonomía y libertad, pusieron manos a la obra.
La misión de la fundación gira alrededor de los valores de la formación ocupacional, el acompañamiento social y la inserción laboral, ofreciendo oportunidades a personas, fundamentalmente mujeres provenientes de centros penitenciarios, excluidas o en riesgo de exclusión social. Creemos en una acogida amplia sin restricción de perfiles, porque hemos experimentado a lo largo de 15 años, que no existen personas irrecuperables, aunque sí vemos que los procesos de rehabilitación de la dignidad humana son muy diversos en sus características y en sus tiempos.

Actualmente capacitamos a personas en cuatro especialidades formativas: confección industrial, restauración y cocina, artesanía y cuidadoras de personas dependientes, que vienen derivadas del Departament de Justícia, de las Oficinas del Departament de Treball, y de la red de Servicios Sociales. La mayoría son mujeres; hay un 50% de presencia de inmigrantes, y un volumen significativo de personas en diferentes grados penitenciarios. También acogemos en nuestros programas a personas que cumplen una medida alternativa al cumplimiento de condena en prisión, realizando un servicio a la comunidad.
Nuestro programa de acompañamiento social, con comedor para nuestras alumnas y trabajadoras, pisos de acogida temporal, tutorías individualizadas, formación complementaria impartida por voluntariado, acompañamiento en gestiones administrativas, contención diaria de situaciones de dificultad, recogida y distribución de alimentos y artículos de primera necesidad, junto con un programa de becas de ayuda al aprendizaje, aportan solidez a la formación y a la capacitación laboral.

El 8 de marzo –día de la mujer trabajadora– del 2006, la Fundación Ared ha promovido a Salta Empresa de Inserción, con la finalidad de crear oportunidades de inserción por el empleo a personas con perfiles especialmente vulnerables: actualmente están creados 26 puestos de trabajo en diferentes ámbitos laborales: confección, limpieza, mantenimiento, catering, transportista, artesanos. El programa de inserción laboral de Ared, desarrolla también el programa Incorpora: acogida de personas en búsqueda activa de empleo, y prospección de empresas que ofrecen diversos puestos de trabajo.

Las dos grandes áreas de trabajo, la educativa que conduce a la inserción, y la administración y gestión económica de la casa, son dirigidas por la directora y la gerente. Desde un co-liderazgo mantienen el difícil equilibrio entre la rentabilidad económica y la rentabilidad social. Los medios están al servicio de las personas. La financiación de la entidad proviene un 40% de fuentes de recursos públicos, un 35% de fuentes privadas y un 25% de la propia producción.
Trabajamos en red con otras entidades con misiones complementarias, ya que es la única forma de hacerle frente al complejo fenómeno de la exclusión estructural de nuestra sociedad que expulsa hacia fuera y hacia abajo a los colectivos más vulnerables.

A lo largo de 15 años de un constante e incansable trabajo vamos constatando un muy buen nivel de inserción laboral e integración social de alrededor de un 60%. Siendo que el punto de partida es de una notable vulnerabilidad, estos resultados alientan nuestro trabajo y nos motivan a continuar mejorando la calidad de los programas. Conseguimos un descenso significativo del porcentaje de regresión penitenciaria promedio en el estado, que oscila alrededor de un 37% y que en Ared no asciende del 5%.

Constatamos también la presencia de personas solidarias en nuestro entorno social, que encuentran la alegría de la gratuidad y comparten su tiempo o sus recursos con los que menos oportunidades han tenido: gracias a todos ellos, al esfuerzo de las personas que atendemos, y al buen trabajo del equipo técnico, la Fundación Ared hoy es un punto de referencia de calidad, en el ámbito de la inserción laboral.

María Elena Alfaro

Para contactar con nosotros:
www.fundacioared.org - 93 351 38 65
Carrer Zamora nº 103-105 bajos.
08026 Barcelona

El Bou i la Mula

El pessebre és un món. Aquest és un dels lemes que guien el treball del col·lectiu pessebrista El Bou i la Mula. Un col·lectiu que el formem persones de procedència diversa que tenim en comú la fascinació i l’estima cap aquesta tradició nadalenca. El pessebre és un món i aquest convenciment ens va portar a crear, aviat farà 10 anys, el col·lectiu d’opinió, recerca i difusió del pessebre El Bou i la Mula. Va ser el 4 de setembre de 1999 al monestir cistercenc de Santa Maria de Solius. Des d’aleshores hem portat a terme una llarga llista de projectes, tots ells dirigits a complir els objectius que, d’entrada, ens vam marcar.

El primer d’aquests objectius era promoure la recerca sobre el pessebre. El pessebre és una tradició molt arrelada a casa nostra, amb una llarga història al darrere, i que ha generat al seu voltant un important patrimoni cultural, artístic i etnològic; però malgrat això, pràcticament no existeixen estudis seriosos que aprofundeixin en els diferents aspectes d’aquesta tradició. El pessebre, pel seu caràcter familiar (tot i que amb una important dimensió social) potser ha quedat oblidat pels estudiosos davant d’altres tradicions amb menys seguiment. Per això el nostre col·lectiu ha promogut diversos treballs de recerca, entre els quals val la pena destacar la catalogació d’una col·lecció de figures de pessebre (prop de 3.000 peces!) dins de l’IPEC (Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya).Un altre objectiu de la nostra entitat és fer difusió del pessebre. I difusió no només vol dir animar tothom a fer el pessebre, o donar-ne a conèixer la història, sinó sobretot mostrar totes les possibilitats que ens ofereix. Fer el pessebre no només és una magnífica oportunitat de realitzar una activitat que aplegui tota la família, sinó que té un gran potencial per treballar la fe en un grup de catequesi o reunir diverses generacions d’una entitat en un projecte comú. Al llarg d’aquests 10 anys hem recollit diverses experiències sobre el valor pedagògic del pessebre i per nosaltres ha estat molt important donar-les a conèixer. Ho hem fet amb diversos treballs (alguns dels quals han estat guardonats) i amb llibres com ara Fem el pessebre (Barcelona, La Galera, 2003) o Per Nadal, el pessebre (Barcelona, CPL, 2005). Dues fites del nostre col·lectiu que més ens satisfan són l’espai de ràdio sobre el pessebre que vam realitzar durant diverses temporades a Catalunya Cultura i el curs El pessebre: aspectes teològics, artístics, simbòlics i culturals que vam fer a la Universitat de Barcelona l’any 2006.

Tenim, també, l’objectiu de promoure el debat al voltant del pessebre. Si estimem aquesta tradició i volem que segueixi viva, cal saber-la renovar, repensar-la i donar-li nous llenguatges que l’apropin a la nostra societat. Ens entristeix veure com iniciatives engrescadores (i profundament tradicionals!) com eren els pessebres que fa uns anys es feien a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, van ser bandejades per polítics ineptes i per pretesos defensors de la tradició que l’única cosa que aconseguiran és quedar-se ells sols, fent el pessebre. I ens entristeix constatar com, en nom d’un mal entès laïcisme, es nega la possibilitat de fer el pessebre a algunes escoles. En la mesura de les nostres possibilitats hem intervingut en aquests i altres debats al voltant del pessebre i, en definitiva, hem fet articles, llibres, conferències... sempre amb l’objectiu de mostrar la riquesa del pessebre i d’avançar en el seu coneixement i gaudi.

I el darrer dels nostres objectius el formulem així: “Celebrar el pessebre”. És a dir, que tota la feina que fem com a col·lectiu no pot oblidar mai el seu component lúdic que, d’altra banda, és un dels trets intrínsecs del pessebre. Ens ho passem molt bé fent el pessebre, estudiant-lo i donant-lo a conèixer, i transmetre aquest “passar-s’ho bé” és una de les fites que ens marquem.Els darrers anys hem creat un espai a internet que incorpora, entre d’altres apartats, un bloc d’informació i opinió sobre el món del pessebre. I ens plau constatar com aquest espai s’ha convertit en la referència principal sobre el món del pessebre a Catalunya, on fins i tot s’hi adrecen les institucions oficials per a qüestions relacionades amb el pessebrisme!Ja haureu notat que som entusiastes del pessebre i que mai no pararíem de parlar-ne. Però cal cloure aquesta presentació i ho fem amb un fragment de la introducció del llibre Per Nadal, el pessebre: “Fer el pessebre és un moment per aturar-se, enmig dels atabalaments quotidians, i crear a casa, o al carrer, o a l’església, o en una residència de persones amb dificultats, o a qualsevol altre lloc, una presència amable i propera del Nadal. Amb tot el que té de força cristiana, i amb tot el que té, també, d’humanitat apta i comprensible per a tothom”.

Albert Dresaire
Ens podeu trobar a: http://www.elbouilamula.net/info@elbouilamula.net

Drets humans i advocats defensors

Des del 1970, existeix com a comissió interna del Col·legi d’Advocats de Barcelona la Comissió de Defensa dels Drets de la Persona. És l’única comissió col·legial creada per assemblea dels advocats. A més, per iniciativa del grup que constituïa el nucli més actiu de la Comissió de Defensa va ser creada el 1986 l’Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans, associació sense ànim de lucre i constituïda exclusivament per advocats en exercici. Bé des de la Comissió de Defensa, dins del Col·legi d’Advocats, bé des de l’Associació, dins de la xarxa dels moviments socials, els advocats que hi pertanyem hem orientat la nostra professió a la defensa dels drets fonamentals de la persona, individuals i col·lectius, reconeguts en els diversos tractats i convenis internacionals constitutius del cos jurídic que anomenem drets humans. Entre la Comissió de Defensa i l’Associació existeix una total identificació d’objectius i plantejaments. L’activitat de la Comissió de Defensa incideix en reunions periòdiques, oferta de formació continuada al col·lectiu d’advocats barcelonins, i en especial, en el seguiment de l’actualitat legal i pràctica dels temes d’estrangeria i presons.En relació a l’exercici professional de l’advocacia, lluitem per la protecció i ampliació dels drets de la defensa davant de qualsevol instància judicial o administrativa, així com per la independència i el lliure exercici de la nostra professió.Estem atents a les reformes de la legislació en els àmbits penal, processal i social, amb especial dedicació a la legislació antiterrorista, a les qüestions penitenciàries i als drets i llibertats dels ciutadans estrangers. Igualment, ens ocupem de l’accés de tots els ciutadans a la justícia, en el marc de la defensa d’ofici.En tots aquests camps, el nostre objectiu és constituir un instrument eficaç de lluita contra les vulneracions dels drets fonamentals dels ciutadans i la promoció i defensa dels drets cívics i les llibertats democràtiques.Per assolir aquests objectius, celebrem actes públics d’estudi i debat; participem en la formació de l’opinió pública exposant les seves propostes i denúncies en publicacions, comunicats i rodes de premsa; la intervenció activa en els debats socials, com interlocutors amb les autoritats administratives, els partits polítics i els moviments socials de base, així com amb altres entitats i associacions que treballen en l’àmbit dels drets humans. En aquest sentit, l’Associació és membre actiu de la Federació d’ONG pels Drets Humans, i de la FOCIR (Federació d’Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes).Un aspecte especialment rellevant de la nostra activitat consisteix en l’exercici davant dels tribunals de l’acció popular en nombroses causes penals seguides per vulneració de drets humans així com la interposició de demandes contencioses contra actuacions lesives de l’Administració. Una activitat específica de l’Associació és l’aportació d’assessorament jurídic obert als ciutadans. En aquests moments, tenim establerts convenis de col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona, consistent en la gestió jurídica de l’OND (Oficina per la No Discriminació), i amb els Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i Gavà, pel que fa a les Oficines de Drets Civils d’aquests municipis. El servei d’assessorament està relacionat amb possibles actes discriminatoris o de vulneració dels drets humans.L’Associació és membre fundador de l’associació AED (Advocats Europeus Demòcrates; http://www.aeud.org/), que agrupa sindicats i associacions d’advocats dels diferents països de la Unió Europea, units en la defensa dels drets dels ciutadans, en la preservació de la independència dels advocats, i en la lluita per un dret europeu democràtic i progressista.Constatem que el sistema de garanties democràtiques i el respecte dels drets i llibertats dels ciutadans es veuen amenaçats per processos legislatius i pràctiques policials i judicials que progressivament redueixen l’àmbit de vigència dels drets humans fonamentals, tot prioritzant la lògica de la guerra permanent contra el terrorisme i la ideologia de la seguretat i el control com valors suprems. L’hegemonia de les tendències polítiques autoritàries i repressives és un fet present a tot Europa, que condiciona la realitat social i l’exercici de la nostra professió. Considerem que cal lluitar per consolidar el, ara en qüestió, sistema de drets i llibertats assolits a partir de 1945. En aquesta lluita, els advocats hi volem tenir un lloc.

Josetxo Ordóñez

Comissió de Defensa dels Drets de la Persona (Col·legi d’Advocats)

Carrer Mallorca, 283, 4a planta, 08037 Barcelona

Adreça electrònica: comissions@icab.catAssociació Catalana de Defensa dels Drets HumansCarrer Portaferrissa, 18, entl. 2a, 08002 Barcelona

Adreça electrònica: acddh@acddh.org

Solidança

De fet Solidança és un somni col·lectiu que ha anat fent camí, ha superat moments delicats i encara, amb fermesa, el futur immediat... perquè l’altre... És una mica somni perquè llogar al 1997, els espais de 10.000 metres quadrats a Sant Joan Despí, en un lloc desconegut, i sotmès al deteriorament definitiu té alguna cosa d’èpica... No havia arribat la voràgine especuladora i la fàbrica de paper cartró era, francament, una ruïna. Els espais tenien l’encant de la indústria artesanal de començaments de segle XIX, i s’hi conservaven les màquines del procés d’elaboració de cartró, moltes de les quals ja havien tancat definitivament. L’acord amb el Senyor Bachs va permetre llogar-ho tot amb una perspectiva d’anys que feia possible un cert miracle. Els resultats no van venir de la producció del cartró, en declivi, sinó de la recuperació de tota mena d’objectes i especialment de roba de segona mà.

El somni tenia objectius i mitjans: recuperar persones tot recuperant materials diversos... I naixia la complicitat d’amics i associacions que aportaven treball, diners o dedicacions professionals a fons perdut. El fons perdut i guanyat per a molts i moltes que fins avui han anat passant per l’empresa d’economia social que integra, autòctons i immigrants, al treball i a les relacions socials des de mitjans senzills, però útils i eficaços.
El fet de la seva ubicació als afores de Sant Joan Despí, va portar a ser un lloc amb futur urbanístic quan el Barça hi posà l’ull de cara a instal·lar-hi la seva Ciutat Esportiva. Després de tensions innombrables, es va arribar a un acord tribanda, en el qual Solidança hi continuava perdent pràcticament la meitat de l’espai però assegurant-ne la legalitat futura. La llàstima de tot plegat, és que el patrimoni que hem protegit no estigui encara restaurat amb un acord entre Solidança, Propietat, Barça i Administració. Esperem que aquest somni pugui ser veritat el més aviat possible.
De moment Solidança gestiona cinc punts de venda de roba i objectes i té 30 treballadors en nòmina, a més de voluntaris i amics i simpatitzants que fan possible que l’Associació, i l’Empresa d’inserció, Solidança Treball, funcionin. S’ha aconseguit que les administracions i les Obres Socials de les Caixes col·laborin amb els seus plans d’ocupació i d’inserció i s’ha aconseguit guanyar en eficàcia i en excel·lència pel que fa al seu bon ofici i professionalitat. Les persones que dirigeixen el projecte no solament hi posen l’energia i vocació personal sinó que estan formant-se amb cursos a l’abast per tal d’aconseguir que el lema del projecte no sigui només una frase benintencionada: Un compromís amb les persones, una aposta pel medi ambient.
Així, es fan esforços constants per a implicar tots els treballadors i es promouen nous projectes innovadors: recuperació del petit electrodomèstic, la joguina, l’oli, l’educació a l’escola, la sensibilització de la recollida selectiva, la solidaritat amb el Tercer Món... Ara amb un projecte amb Gàmbia...
Ara la crisi també afecta les vendes... però esperem que els ajuts que es reben no s’aprimin de tal manera que puguin fer inviables algunes de les noves propostes... Per això també establim aliances amb altres associacions com Pare Manel i Futur i col·laborem amb la xarxa d’empreses d’inserció de cara al reciclatge de la roba en una cooperativa de segon grau.
Ens podeu trobar a la pàgina web Solidança.cat i podeu venir a la festa de Portes Obertes que aquest any serà el dia 24 de maig.

La Fundació + Arbres

La Fundació Més Arbres neix, ara fa 18 mesos, amb l’objectiu d’impulsar una nova cultura de l’arbre que contribueixi a un canvi d’actitud en la relació amb el nostre entorn. Aquesta nova cultura ha de situar l’arbre en el paper determinant que té per al manteniment de la vida al planeta, davant el model que hem creat els homes i que ens està portant a situacions ambientals critiques per la manca d’iniciatives sostenibles.
Conscient que plantar i mantenir arbres constitueix, al costat de la reducció de les emissions de CO2, un dels pilars bàsics de l’actuació personal i col·lectiva per a contrarestar les conseqüències de l’escalfament global a causa de l’increment de l’efecte hivernacle originat per les activitats humanes, la Fundació Més Arbres considera com la seva finalitat primordial promoure, donar suport, assessorar, gestionar i finançar iniciatives serioses i viables per a la plantació i manteniment d’arbres.
Per a impulsar la presa de consciència personal i social en temes de responsabilitat ecològica, la Fundació Més Arbres organitza cursos, seminaris, jornades, trobades i congressos. També col·labora en l’edició i distribució de material informatiu, divulgatiu i didàctic.
En aquest sentit cal destacar projectes com les agendes escolars i solidàries, mitjançant les quals més de 40.000 nens i nenes de tot l’estat, comprant-les a un preu de 3 euros, estan col·laborant en la campanya de plantació de la fundació; es plantaran més de 400.000 arbres i arbustos aquest 2009; més recentment, el nostre primer taller de nendo dango o pindolització de llavors a Alcaraz, que va aplegar a més de 100 persones per impulsar la gran olimpíada verda, projecte que consisteix en desenvolupar tallers de nendo dango per tota la península ibèrica que possibilitin que milers de persones en coneguin la tècnica.
El nendo dango es una tècnica que va evolucionar el pare de l’agricultura Masanobu Fukuoka i que consisteix en empastifar llavors en una capa d’argila, fer boles d’argila d’una grossor determinada depenent de la grandària de cada llavor. La finalitat és protegir-la una vegada dipositada en el terreny i evitar que sigui aliment d’ocells, rosegadors i altres animals. Les llavors estan protegides a l’espera de l’època plujosa, moment en el qual l’argila absorbeix l’aigua i la llavor i la utilitza per a poder germinar.
El procés de desertificació en el món és imparable: “Cal sembrar i sembrar si volem poder oferir un futur als nostres descendents”. Durant 60 anys, Masanobu Fukuoka va desenvolupar un mètode d’agricultura natural, i ara l’ha aplicat amb èxit per a frenar la desertificació.
Fukuoka deia: “Quan llancem nendo dango, sembrem com Déu. Quan fem nendo dango cal sentir que som Déu. Quan es fan els nendo dango estem ficant ànima a cada boleta d’argila i estem sembrant vida”.
La nostra forma de treballar aquesta nova cultura de l’arbre és fer pinya i establir xarxes amb empreses, particulars, entitats, i associacions d’àmbit local, estatal i internacional i administracions públiques per a crear i desenvolupar vies de col·laboració. Des del primer moment vam ser molt conscients que el projecte era massa ambiciós per fer-ho sols i massa necessari per fer-ho malament.
La Fundació Més Arbres té el compromís de funcionar com una organització ètica, eficient i no burocratitzada que ha d’optimitzar els recursos en la consecució de les nostres finalitats. Aquesta ètica no només té aquesta vessant interna, ja que alhora, i sent conscients del món injust en què vivim, el 10% dels nostres ingressos es destina a projectes de cooperació per al desenvolupament com el que tenim a San Juan (Bolívia). És urgent canviar aquest mon malalt, com diu en Pere Casaldàliga.
En aquest moments preparem ja la segona trobada internacional d’amics dels arbres i el taller peninsular d’agitadors mediam-bientals, on formarem un bon grapat d’agitadors i agitadores que plantaran arbres per tot l’estat.
Es pot col·laborar de diferents formes amb la fundació, i per això us animem a visitar la nostra web: www.mesarbres.cat. Aquí podreu trobar tota la informació actualitzada de les nostres activitats i l’evolució dels nostres projectes.

Oscar Rando

Associació cristiana de gais i lesbianes de Catalunya (ACGIL)

Qui som?

L’Associació Cristiana de Gais i Lesbianes de Catalunya (ACGIL) és un espai de trobada ecumènica per a tots els cristians gais i les cristianes lesbianes que volen compartir les seves vivències, viure naturalment la seva fe i la seva homosexualitat, fomentant el creixement integral de l’ésser humà.

L’ACGIL va néixer l’any 1991 i té personalitat jurídica pròpia. L’associació, sense ànim de lucre, està inscrita en el registre d’associacions de la Generalitat de Catalunya. Té la seu al Casal Lambda de Barcelona. Pertany a la Federació Coordinadora Gai-Lesbiana. És membre dels Consells Nacional i Municipal de Barcelona en temes homosexuals; del Fòrum Europeu de Grups Gais, Lèsbics, Transexuals i Bisexuals Cristians; i de la Federació Catalana d’ONG pels drets humans.

Què volem?

• Aprofundir en la fe i en el missatge de l’Evangeli tot reflexionant a la llum de la paraula de Déu.

• Ser presents de forma activa en les esglésies cristianes de Catalunya per obrir-les a la realitat de l’home/dona i al món que l’envolta. Volem fer desaparèixer els tòpics que existeixen sobre el fet homosexual dins l’entorn de les esglésies.

• Normalitzar el fet cristià dins l’àmbit homosexual.

• Ser presents de forma activa i compromesa a la societat per donar-hi testimoniatge de la nostra realitat, amb actitud de servei. ser crítics amb el món que ens envolta i participar a la lluita per a la igualtat de drets per a tots i totes sense cap mena de discriminació.

L’ACGIL és un espai d’acollida i de convivència, on tothom pugui expressar-se i acceptar-se amb respecte, tot fent compatible homosexualitat i cristianisme.

Els nostres serveis:

• Oferir un espai de trobada
• Sopars | Dinàmiques de grup i d’esbarjo | Tallers de Teologia | Sortides de cap de setmana | Grups de reflexió.
• Compartir la fe
• Pregària: Un cop al mes ens trobem per a meditar i pregar a Déu | En moments especials de l’any celebrem l’Eucaristia en un ambient ecumènic i lliure | Recessos de cap de setmana.
• Normalitzar el fet homosexual dins l’entorn cristià i alhora, donar a conèixer el fet cristià dins el col·lectiu homosexual
• Comunicació mitjançant el web i el correu electrònic | Edició i distribució de publicacions i documentació sobre homosexualitat i cristianisme | Xerrades a col·lectius, a moviments cristians, a associacions... | Assessorament sobre educació a qui ho sol·liciti | Col·laborar amb l’Administració Autonòmica i Local | Participació en Esdeveniments Socials.
• Eixamplar horitzons
• Trobades amb altres grups GLTB d’arreu | Testimoniatges de vivències personals | Xerrades sobre temàtica gai i lèsbica | Conferències o testimoniatges sobre altres tradicions cristianes o altres religions.

Servei d’acollida

Disposem d’un servei d’acollida que funciona cada dilluns, de les 7,30 a les 9 del vespre. Les persones que el formen (entre les quals un consiliari i un agent pastoral) t’explicaran personalment què és la nostra associació, com funciona, què pots trobar-hi, quin és el nostre tarannà... Podràs fer totes les preguntes necessàries per tal d’aclarir els teus dubtes. Assessorament personalitzat quant a la fe i la homosexualitat. Orientació.

Per col·laborar o asociar-se a l’ACGIL us podeu adreçar a: T. 933 195 550 / T. 900 601 601 / F. 932 980 618 / www.acgil.org / info@acgil.org / Verdaguer i Callís 10, 08003 Barcelona

La coral "Primavera per la Pau"

L’any 1983 es commemorava el desè aniversari del salvatge cop d’estat del general Augusto Pinochet, d’infame memòria, que sacsejà i malbaratà la vida a Xile i causà estupor a la gent de bona voluntat de la resta del món. A Mataró, en el marc d’unes jornades de solidaritat amb Xile neix la idea d’organitzar un grup per interpretar la “Cantata de Santa María de Iquique”, del compositor xilè Luís Advis, obra musical basada en el folcklor xilè. No es demanava cap mena de coneixement musical, només ganes de cantar (i així hem seguit fins avui).
Basats només en la discografia del moment, Genís Mayola, Joan Vives, Pedro Javier González i Pepe Camacho “tradueixen” d’oïda la partitura, que amb els anys, i per un viatge d’una membre del cor a Xile, on anà a trobar l’autor de la Cantata, sabem que es va fer amb una gran dosi d’ encert.
L’octubre d’aquell any s’estrena la Cantata a Mataró. L’esforç esmerçat en la realització de la idea, el bon ambient aconseguit, el trobar-se bé cantant, fan que el grup, en aquell moment una seixantena de persones, decideixi de seguir no ja com a agrupació coral esporàdica i efímera, sinó com a grup estable. Unes jornades pel desarmament que es feien al Maresme la primavera de l’any següent provoquen que es bategi el grup amb el nom de “Primavera per la Pau”.
L’objectiu de “Primavera” és de posar veu a tota causa que tingui a veure amb la pau: el diàleg, la tolerància, la lluita contra la pobresa, la lluita contra la fam, el treball contra tota mena de misèria, el treball per la dignitat de les persones i els pobles, les causes perdudes i menystingudes. Dirigits ja d’un bon començament per en Genís Mayola, encarem ara els vint-i-cinc anys de vida.
Han passat pel cor un bon grapat de gent, de Mataró i una mica de tot arreu. Ara som uns vuitanta. Hem cantat al Palau de la Generalitat; al Palau de la Música amb en Carlos Mejía Godoy y los de Palacagüina; a la basílica de Santa María del Mar per la Rigoberta Menchú;a la Plaça de Catalunya en un acte multitudinari contra la guerra de l’Iraq; hem cantat a Madrid i Andorra com a sortides fora del nostre país. Hem cantat a parròquies, cines, poliesportius, centres cívics, auditoris i teatres de tot Catalunya, també al carrer, tot i que que no ens agrada. Hem cantat per un grapat de causes, totes s’ho mereixien i s’ho mereixen. Hem cantat davant molta gent i davant de molt poc auditori, però sempre amb moltes ganes. El nostre repertori no és molt usual en el món coral. Per destacar algunes cançons, cantem poemes de Martí Pol musicats per en Genís, que també ha posat música a lletres de Pere Casaldàliga, l’indi Seattle i d’altres poemes, cartes o qualsevol mena de textos que tinguin a veure amb la pau. De Miguel Hernández, a Eric Clapton, un espectre ben ampli, de Bach a Llach, Serrat i Raimon o Mayola.
Des del seu naixement, “Primavera” ha estat dirigida per Genís Mayola, que des de fa un parell d’anys codirigeix amb en Xavier Rodon, que serà qui prendrà el relleu al capdavant del grup.
Ara, a “Primavera”, celebrarem els vint-i-cinc anys, no és cap fita, ni cap mèrit. Cantem perquè ens agrada, i ens agrada i ens motiva el fet de cantar per la pau. És un granet de sorra per una causa que, per ara, no té fi. Però treballarem per ella i li posarem música. Amb moltes ganes.
Toni Canal

Associació Àkan de Girona

Som una associació de caire voluntari, d’inspiració cristiana, que es dedica a l’acollida de persones immigrades en situació especialment difícil. L’associació desenvolupa els seus programes a Girona i a Salt des de l’any 2003. A primera fila ens agrada proclamar que no girem la vista per no veure el dolor, ans al contrari, ens el mirem frontalment i intentem trobar totes les escletxes per on es pot filtrar una mica de curació... I que aquest passar per sota de les portes, com fan les formigues, i no poden fer els elefants, produeix en la persona, en qui ho rep i en qui ho produeix, una alegria que omple de sentit tota la vida. És un convit que fem a mirar-se el món i veure què es pot fer per avançar en la justícia i en la dignitat.

L’associació Akan
La immigració té unes causes concretes en la dura situació de pobresa de moltes parts del món i en els conflictes bèl·lics. Per aquest motiu com a associació ens proposem: Ajudar en la incorporació, adaptació i integració de la persona immigrada a la societat d’acollida i conscienciar la població sobre les desigualtats mundials i les problemàtiques que se’n deriven, promoure reflexió i diàleg.

Atenció a la dona
En el nostre contacte amb la dona immigrada hem anat constatant la necessitat d’un projecte destinat a ella en especial, perquè pateix d’una manera més intensa les conseqüències de la pobresa. Ens proposem: Atendre les dificultats de la vida de dones immigrades i donar instruments perquè puguin progressar de forma autònoma en les seves vides. Dignificar la vida de les dones a través d’un taller creatiu, setmanal, d’elaboració de productes artesanals.

Activitats
• Classes de Llengua Catalana, cada dilluns, dimecres i divendres, de 6 a 2/4 de 8, a la Casa de Cultura de Girona
• Ajuda en altres tipus de cursos de formació (informàtica, alfabetització, ...)
• Coral
• Documentació
• Sanitat
• Assessorament laboral
• Lleure
• Casa d’acollida i seguiment d’habitatges
• Taller de dones
• Xerrades formatives i de sensibilització
• Grup de joves immigrants

Hi pots col.laborar:

Pots fer-te voluntari de Dar Àkan. Pots col·laborar en diverses tasques segons els teus interessos, capacitats, temps... Llegeix els diferents perfils de voluntaris i troba allò en què t’agradaria participar. Es valora qualsevol participació/aportació que es pugui fer, per petita que sigui. Pots donar suport econòmic fent-te soci-col.laborador, amb l’aportació mensual / trimestral que decideixis, o fent aportacions puntuals.

La casa de Dar-Akan

Una de les realitats mundials més dures són les confrontacions per motius d’identitat o d’interessos diversos. La casa comunitària Dar-Àkan és una casa en què viuen persones de religions, cultures, freqüentment contraposades. El projecte de la casa s’inscriu en la cultura de la pau, per això ens proposem: Compartir la quotidianitat per formular junts les condicions necessàries per construir la civilització de la convivència i experimentar el respecte i la responsabilitat cap a l’altre, sigui qui sigui, procedeixi d’on procedeixi.

Contacta:

La junta directiva de l’Associació Àkan està formada per Lluïsa Geronès, Susanna Bosch, Santi Thió, i Milós González. Per posar-t’hi en contacte, pots anar a la seu de l’Associació:
C/Vista Alegre 7 A – Girona 17004. Telèfons 650 109 133 – 667 722 956. Web: http://akan.puntdesuport.net
E-mail: akan@puntdesuport.net

Apropem-nos: per la convivència

Apropem-nos és un projecte començat l’any 2001 per iniciativa de veïns i veïnes del barri i tècnics de Serveis Personals del Districte de Sant Martí per donar continuïtat a l’acció solidaria d’entitats i veïns del Poblenou portada a terme durant la tancada d’immigrants en vaga de fam a la parròquia del Sagrat Cor. Amb els anys ha anat sumant persones, entitats i col·lectius en un procés sempre obert a noves incorporacions i definint els seus objectius principals:
- Conèixer la realitat convivencial del Poblenou entre ciutadans i ciutadanes de diverses procedències geogràfiques i culturals.
- Acostar les diverses cultures que conflueixen al barri, creant canals de comunicació per fomentar el respecte, la solidaritat i les relacions mútues.
- Propiciar el diàleg i la participació, contribuint així a prevenir l’aparició de conflictes i dinàmiques d’exclusió social.
El projecte es realitza amb i per als veïns i veïnes del Poblenou, de tots els grups d’edat i de qualsevol procedència, implicant també els serveis que treballen en la zona.
Funciona com una xarxa flexible que relaciona entitats, equipaments, serveis, col·lectius i persones, fent circular la informació sobre recursos i activitats al barri, impulsant iniciatives i canalitzant accions que permetin avançar cap a l’assoliment dels objectius esmentats.
La nostra forma de treballar és en comissions, que porten a terme les activitats que es decideixen en un plenari en què hi participem tots i fa el seguiment del que fem, del que cal fer, de les incidències al barri en les quals cal que Apropem-nos pugui fer el seu paper de propiciar el diàleg i el respecte entre els veïns sigui quina sigui la seva procedència.
El valor afegit del nostre treball en xarxa és que estem en pla d’igualtat els tècnics dels serveis i les entitats del barri, els veïns i veïnes que participen a nivell personal i les persones responsables de serveis con la biblioteca, la ludoteca o les parròquies.
Aquestes són algunes de les activitats i àmbits d’actuació d’Apropem-nos:
- Espais de debat, reflexió i coneixement mutu, com els tallers de llengua (castellà, català, àrab, urdu...) i cultura (cuina, música...), el “Te i Cafè” (tertúlia al voltant d’un tema), festa anual d’Apropem-nos al maig, etc.
- Lleure infantil i juvenil associat a l’educació en valors.
- Contactes i intercanvis amb organitzacions, moviments socials, etc., d’altres llocs que es dediquen a temes afins.
- Estudi de la situació de la immigració al barri mitjançant entrevistes, grups d’opinió, etc.
- Difusió del projecte i d’activitats que hi tenen relació a través de cartells, fulls informatius, revistes, vídeos i altres mitjans.
A finals del 2006, el projecte Apropem-nos entra a formar part d’un Pla de Desenvolupament Comunitari, promogut per la Regidoria de Benestar Social de l’Ajuntament de Barcelona, amb la finalitat de dinamitzar el treball comunitari als barris, aportant recursos econòmics. Apropem-nos ja funcionava, però calia una ajuda econòmica per reforçar tot el que ja anem fent, sobretot les classes de castellà i català amb més de 200 persones aquest curs.
Una altra activitat que per fi hem pogut posar en marxa és el Punt d’Acollida i Assessorament que doni resposta a les primeres necessitats que anem detectant en el dia a dia amb els nous veïns i veïnes del Poblenou.

Ernestina Ródenas (publicat el febrer de 2007)

Més informació sobre Apropem-nos al Centre Cívic Can Felipa, c/Pallars 277, tel. 93 266 44 41 (Laura i Laia) Correu electrònic: apropemnos@mail.bcn.es

Grup Tres Torres. Viladecans té història?

Viladecans és una població del Baix Llobregat que té, segons el cens, uns 62.000 habitants. La quarta població de la comarca, després de Cornellà, Sant Boi i El Prat.Viladecans ha crescut a un ritme brutal, des del petit poble de pagès que era fa cinquanta anys, amb una xarxa social feble, a l’acumulació de gent de tota procedència que és ara. Però tot i així, Viladecans té història, i vestigis històrics ben dignes de ser admirats. Té, sobretot, tres torres: la Torre del Baró, medieval, a la plaça de la Vila; la Torre Roja, als afores del poble però ara ja integrada al teixit ciutadà, la part central de la qual és medieval també; i la Torre Modolell, una casa-palau construïda al segle XIX per l’arquitecte figuerenc Josep Azemar per a la senyora Magdalena Modolell, il.lustre barcelonina que era propietària de mig poble, que també es troba a la plaça de la Vila i que ara és seu de l’ajuntament.D’aquestes “tres torres” ve el nom del grup, nascut ara farà quatre anys i agafat de l’associació de veïns del mateix nom que va ser punt de referència social i polític als temps de la transició. I l’objectiu és preservar i difondre el nostre patrimoni històric i cultural. No només el que representen les tres torres (ara estem batallant perquè la remodelació que l’ajuntament vol fer de la Torre Modolell no li faci perdre la personalitat), sinó molts altres elements que cal aconseguir que no es perdin, perquè això és bàsic de cara a mantenir els nostres punts de referència. Per no perdre els orígens, vaja. És allò de la Balenguera: “Sap que la soca més s’enfila / com més endins pot arrelar...”. Perquè no volem que Viladecans sigui una acumulació de gent juxtaposada, sinó una conjunció d’històries: des dels pagesos que van fer possible que els aiguamolls del delta del Llobregat esdevinguessin conreables, fins als magribins, romanesos i llatinoamericans d’avui, passant pels altres immigrants, els majoritaris, vinguts de tot Espanya i que al llarg del segle XX van canviar radicalment la fesomia del poble.L’ajuntament de Viladecans no ha estat mai gaire sensible a aquesta necessitat de conservació històrica, i ha permès molta destrucció. Fins al punt que, quan el grup vam anar a Hisenda de Cornellà a inscriure’ns i demanar l’exempció de l’IVA, el funcionari, en llegir els objectius del grup, es va posar a riure: “Però si a Viladecans no queda res!”. Per sort, no és així. I per sort també, sembla que l’ajuntament ara ja té més sensibilitat. Al grup no som gaires, però la feina que fem diríem que té una eficàcia notable. Ara, a més d’evitar que desaparegui cap altre vestigi històric (el perfil dels carrers del centre, alguna cosa de caire modernista, una casa de façana magníficament simètrica i amb els símbols maçònics al capdamunt, l’ermita de la Mare de Déu de Sales, la masia de Cal Menut...), i de vetllar pel seu adequat manteniment, tenim el repte de la difusió: que la gent de Viladecans sàpiga les riqueses històriques que té, i tingui ganes de disfrutar-les, i que la gent de fora sàpiga que Viladecans també mereix ser visitat. I això es fa amb una senyalització adequada, uns materials senzills a repartir, etc. Tenim molta feina per davant, però ens agrada molt fer-la.

El nostre contacte:trestorresviladecans@telefonica.net

Plataforma "Salvem la Vall de la Riera de Pineda"

La plataforma “Salvem la Vall de la Riera de Pineda” va néixer l’any 2001 amb la voluntat d’incidir en les problemàtiques de caire mediambiental, urbanístic i territorial a la zona de l’Alt Maresme i, més específicament, al municipi de Pineda de Mar i les seves rodalies. En aquells moments, un grup de persones de procedència diversa decidí aplegar-se per denunciar els seriosos riscos que amenaçaven espais d’interès natural, paisatgístic i patrimonial davant un creixement urbanístic desmesurat i per la implantació poc raonada de determinades infraestructures. Aquests perills es focalitzaven en un paratge com la vall de la Riera de Pineda, l’àrea agrícola més extensa del municipi, situada entre la plana litoral i les derivacions de la serralada Litoral, a tocar del parc natural del Montnegre i el Corredor. És una raconada que és travessada per la tercera riera més important del Maresme i esdevé un bon connector ecològic i paisatgístic, entre la muntanya i la plana. A diferència de moltes altres rieres encara manté un bon grau de naturalització i és possible trobar bons retalls de vegetació de ribera i d’espècies tan característiques com l’aloc. A més a més, a la vall hi ha elements patrimonials històrics prou reconeguts com diversos masos centenaris, torres de defensa, ermites, les restes del castell de Montpalau o l’aqüeducte romà de Can Cua, entre d’altres.

La pretensió absolutament injustificada d’urbanitzar la vall i d’actuacions desencertades com fer passar els col·lectors d’una depuradora al llarg de 3 km. d’aquesta riera foren els detonants últims per determinar la formació de l’entitat. La urgència era més gran pel fet que ni a Pineda ni als municipis propers existien entitats similars. D’aleshores ençà s’han efectuat múltiples campanyes a favor de la preservació de l’indret i de la seva millora. La primera fou la recollida de més de 3.000 signatures i s’han dut a terme un bon nombre de xerrades informatives, visites o campanyes de neteja de la riera. Cal destacar aquí la restauració del molí fariner de Can Marquès que, de trobar-se totalment arruïnat, ara és un edifici posat en valor i amb una petita exposició a l’interior per entendre el seu funcionament. També la instal·lació de plafons explicatius dels elements patrimonials amb un interès més remarcable.
La preservació de la vall de la riera de Pineda serví per anar obrint l’interès per tractar problemàtiques territorials similars d’altres indrets del municipi i de les rodalies. Un dels objectius de la plataforma, com a entitat cívica desvinculada dels partits polítics, ha estat la d’influenciar activament, en la presa de decisions lligades al medi ambient i a l’ordenació del territori. Així, es mantenen reunions periòdiques amb els representants polítics de l’ajuntament, es forma part del Consell Municipal de Medi Ambient, s’edita un butlletí propi, “L’Aloc”, i es disposa de pàgina web. Igualment es participa en esdeveniments locals com la Fira d’Entitats o les 24 hores de Cultura. Per altra banda s’ha col·laborat en processos com l’elaboració de l’Agenda 21 local i s’ha intervingut en la fase d’informació pública de diversos projectes i plans, tant d’abast municipal com de més general. Hauríem de citar aquí plans parcials urbanístics, el Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner (PDUSC), el Pla d’Infraestructures del Transport de Catalunya (PITC) o la instal·lació de la depuradora de l’Alt Maresme Nord promoguda per l’Agència Catalana de l’Aigua. En darrer terme la plataforma ha presentat alternatives i ha formulat les seves pròpies propostes vinculades a aquests plans.
Sent conscients que els problemes en que s’intervé són, sovint, l’expressió de dinàmiques que es donen a escala superior, la plataforma s’ha integrat en la coordinadora comarcal “Xarxa Maresme” que reuneix altres entitats similars. Igualment ha col·laborat amb el projecte Rius i en el Projecte Aloc, impulsat per a fomentar la coneixença i la preservació dels alocars arreu de les rieres del Maresme.
Tan sols ens resta convidar-vos a visitar la vall de la riera de Pineda per descobrir els seus racons. Serà, sens dubte, una bona ocasió per entendre la necessitat de la preservació i millora de paratges com aquest.
David Pavón
Per a més informació:
www.pangea.org/salvemlarieradepineda
C/e: salvemlariera@yahoo.es

El Banc de Recursos

Banc de Recursos és una ONG, dedicada a l’aprofitament solidari de recursos tecnològics. Neix, precisament, a partir d’aquesta realitat injusta i desigual d’excedents (del Nord) i de necessitats (del Sud).Oferim suport tècnic (material i humà) a diferents projectes del Tercer Món i a entitats del “nostre Quart Món”. Això és possible gràcies a la reutilització de màquines i eines en bon ús així com d’altres excedents industrials o comercials que cedeixen empreses col·laboradores. Amb això aconseguim dotar d’instruments i de tècniques que potenciïn les capacitats productives, d’atenció sanitària, d’educació i formació tècnica dels pobles del Sud.El “Pont Solidari” es realitza de diverses maneres:1) Projectes propis. Banc de Recursos és el responsable de tot el procés (des de l’admissió dels equipaments fins a la seva utilització pels destinataris del país del Sud)2) Suport a projectes d’altres ONG. Subministrament de materials i gestió logística de trameses (normalment contenidors)3) Coordinació d’ofertes amb demandes d’entitats del anomenat “Quart Món”: mobiliari i equipament d’oficina i altres materials.4) Assessorament a petites ONG o grups solidaris en tot el que fa referència a trameses i logística per països del Sud.5) Cooperants tècnics per algun projecte nostre en el país d’execució.Podríem dir que som una ONG de serveis als tres grups implicats en la tasca solidària: els donants (empreses i particulars) els receptors i la societat en general, puix evitem enviar a la deixalleria molts estris i màquines útils.La sensibilització la desenvolupem a partir de l’acció concreta d’absorció de materials: No tot el que ens “sobra” és útil pel Sud (cal saber les necessitats i preveure el manteniment), els costos de tramesa es justifiquen en funció del valor dels materials, aquests costos algú els ha de pagar... Això significa implicar-se més enllà de la donació (que ens deixa tranquils de no haver de llençar l’ordinador o la màquina de cosir...). Val a dir que aquest objectiu no és fàcil puix significa “rascar-se la butxaca” per part del donant. La tasca de l’entitat la realitzen, fonamentalment, voluntaris (joves o jubilats) que aporten la seva experiència i capacitat professional en les diverses àrees de la gestió (relació amb empreses, supervisió de les ofertes, logística, comunicació, comptabilitat, etc.). Així s’aconsegueix, també, un aprofitament tècnic i professional de persones amb experiència.

Per a més informació:
www.bancderecursos.org.Estem a Gran de Gràcia, 167, pral, 2ona. 08012 Barcelona Tf. 93 217 71 54 C/e:bancderecursos@yahoo.es

L'associació de veïns i veïnes del Poblenou (per Manel Andreu)

L’Associació de Veïns i Veïnes del Poblenou (AVPN), va néixer l’any 1972, en plena lluita antifranquista. En aquell temps hi havia una Comissió de Barri, integrada per militants obrers d’esquerra i també cristians compromesos amb el seu entorn. Aquesta Comissió de Barri va ser l’embrió de l’AVPN aprofitant les poques escletxes que donava la legalitat vigent. Poblenou, un barri eminentment obrer, tenia mancances de tota mena, com molts barris de Barcelona, Les dones i homes que formaven l’AVPN van canalitzar la seva lluita per aconseguir cobrir aquests dèficits, i aquest tarannà s’ha mantingut fins els nostres dies. Com a part vinculant del moviment veïnal de Barcelona, l’AVPN ha estat subjecte als diferents moments que s’han viscut, però sense afectar-li especialment la crisi generalitzada que van viure moltes associacions de veïns en la dècada dels vuitanta. Crec que es pot afirmar que ara el moviment veïnal ocupa el seu lloc i desenvolupa la seva funció, com el poden desenvolupar els sindicats i els partits polítics. Malgrat tenir un repte de renovació generacional, que moltes associacions de veïns no hem resolt del tot. El nostre funcionament intern intenta ser democràtic i participatiu. L’any 2005 ens vàrem adherir al Codi Ètic del Consell d’Associacions de Barcelona, que entre altres coses estableix que els càrrecs s’han de renovar periòdicament, - vuit anys com a màxim en els nostres estatuts -, cap responsable de la junta pot ser remunerat i si hi ha alguna persona treballant ha d’estar contractada legalment, com també és el nostre cas. El Codi Ètic estableix també que s’ha de fomentar la bona convivència i per tant és descarten actituds xenòfobes i insolidàries. Actualment passem dels 500 associats i la junta està formada per 15 persones. Com que Poblenou està en plena transformació vol dir que hi ha problemes i tensions. Bàsicament les nostres preocupacions estan centrades en temes d’habitatge, equipaments, patrimoni i convivència. Procurem treballar en xarxa juntament amb altres entitats i associacions de veïns. El Poblenou, un cop desenvolupats els diferents plans urbanístics, 22@ i altres, doblarà la seva població, i això esta generant desequilibris respecte a habitatge i equipaments. S’ha aconseguit que els 4.000 habitatges que es construeixin en el 22@, tots ells en règim protegit, una tercera part siguin pels veïns i veïnes del barri. La denúncia que fem en aquests moments és la lentitud en la seva execució així com també dels equipaments pendents. Una altra lluita que encara no ha acabat és la defensa de Can Ricart com a valor emblemàtic del patrimoni industrial del barri. De pràcticament anar tota la fàbrica a terra, actualment es preserva el 70%, però sense garantir el seu ús públic. Esperem aconseguir més del que hi ha en el procés que la Generalitat ha obert per declarar Can Ricart Bé Cultural d’Interès Nacional. Pel que fa al tema de la convivència, Poblenou te un índex del 15% de nouvinguts. Això fa que no sigui un barri excessivament conflictiu, però hi ha alguns punts preocupants. El barri té unes 150 famílies d’ètnia gitana en diferents assentaments i aquest fet genera tensió entre el veïnat. I també la desigual distribució del percentatge de l’alumnat immigrant en les escoles públiques. Per evitar que aquestes situacions vagin a més, l’AVPN formem part de la xarxa Apropem-nos on mitjançant un Pla de Desenvolupament Comunitari establim unes accions perquè el fenomen de la immigració sigui una oportunitat a compartir i no un problema. El punt d’acollida, els grups d’opinió, els intercanvis gastronòmics, xerrades interculturals, són eines que ajuden a fer aquest treball. Per acabar crec que som una entitat amb molta història al darrere i animats per afrontar els nous reptes.

Associació de Veïns i Veïnes del Poblenou
Centre Cívic Can Felipa
Carrer Pallars, 277
Barcelona 08005
Tel. 932664441
www.elpoblenou.cat