Béns invisibles

Hi ha béns que no es poden adquirir en el mercat, i per tant no tenen assignat cap valor econòmic i sembla que no comptin encara que, en realitat, formen part d’una dimensió essencial del benestar. Estic parlant de les relacions entre les persones, és a dir, del clima humà d’una col·lectivitat determinada. Per exemple, anar a comprar a les botigues del barri ofereix una possibilitat de trobada i d’intercanvi entre la gent. Ser d’una associació o centre cultural és participar de l’acció cívica que transmet valors i enriqueix les persones. Pertànyer a una nissaga antiga del barri és estar ubicat, integrat i reconegut pel col·lectiu. Són béns essencials que proporcionen una qualitat en les relacions humanes de les quals en depèn una convivència feliç.

Es tracta de béns invisibles, a ulls del mercat. Els indicadors econòmics utilitzats per determinar la qualitat de vida, que tanmateix serveixen per fixar el preu de l’entorn vital, no mesuren aquests paràmetres perquè no estan basats en el consum. La ciència comptable d’ara no és capaç de determinar el valor de les principals components del benestar. En canvi, sí que és sensible a valors tangibles com ara el preu de l’habitatge; a la proximitat de grans superfícies comercials o centres lúdics; als espais privats i vigilats per tal d’assegurar la seguretat dels seus propietaris... Curiosament, té en compte tot allò que impulsa l’aïllament i la privacitat. Un dels indicadors utilitzats avui per determinar la situació benestant d’un col·lectiu és la contractació que fa aquest col·lectiu de serveis de telefonia, internet i plataformes de TV de pagament. No conec cap auditor social que per mesurar el grau de benestar es fixi en els hàbits de relació entre les persones. O en la utilització intensiva de l’espai públic entès com un signe clar de civisme.

Ara la gent està disposada a pagar per obtenir serveis que aparentment han d’incrementar el seu benestar. Alguns, emmirallats per l’espectacularitat de l’oferta, opten per anar a viure a barris nous amb vivenda unifamiliar, piscina, camp d’esports, vigilància privada, etc. No han calibrat, però, els avantatges de pertànyer a una comunitat antiga, amb tradició i amb valors que, encara que econòmicament invisibles, aporten benestar. La meva proposta és que preguntem al nostre agent immobiliari sobre les riqueses cíviques i culturals de la comunitat veïnal ofertada i que rebutgem aquells palaus que no estiguin envoltats d’un entorn de veritable qualitat social i humana.

Salvador Clarós

Publicat en el número 35, juny de 2003

Sopa de meló

Ha arribat la calor (això va ser publicat al juny, però encara que ara siguem a l'hivern, mantenim l'esperança que la calor tornarà!)No sé vosaltres, però jo sóc molt sopera i a l’estiu no vull renunciar a la cullera. Per això avui us proposo una sopa freda un xic diferent del que estem habituats. Es tractaria de transformar una fruita de temporada en un primer plat refrescant i original. A més, com podreu veure, és un plat molt senzill i és que la calor ja ho té també això i és que no fa gaire il·lusió passar-se molta estona a la cuina. Bon estiu!
Ingredients (per a vuit persones): 1 meló madur; 1 ampolla de cava petita (benjamín); crema de llet (un brick petit); sal; pernil salat o salmó fumat; menta fresca (optatiu).

Preparació: S’obre el meló, es pela i es treuen les llavors. El tallem a trossets en un recipient, hi afegim el cava i la crema de llet i un pessic de sal. Ho triturem amb la batedora i reservem la crema resultant a la nevera. A l’hora de servir-la hi afegirem el pernil salat o el salmó fumat (segons us agradi) tallat en tires molt primes, com si fossin virutes.

Consells: Aquesta crema és bona ben freda. Per aconseguir-ho podeu tenir el meló a la nevera abans d’obrir-lo. També, una vegada feta la crema podeu abocar-ne una part i omplir una cubitera. Quan aneu a servir la sopa hi afegiu els glaçons de crema de meló. Si us n’agrada el gust s’hi pot afegir un parell de fulles de menta fresca.

Tere Jorge

Publicat en el número 35 juny de 2003.