21 de febr. 2008

Bacallà "ajoarriero"

Ja hem enterrat la pobra sardina i sense adonar-nos-en estem en plena Quaresma. Aquest any tenim la sensació d’anar molt de pressa, capricis del calendari que vol que aquest trimestre sigui ben curt, i si ens descuidem (a alguns ens passa) encara no hem desmuntat el Pessebre i ja tenim aquí la Setmana Santa. Però a L’Agulla no hem badat i des d’aquesta columna no faltarem al costum d’oferir-vos una recepta de bacallà rescatat dels plats de cuina tradicional. En aquest cas de la tradició d’un país veí, el País Basc, i concretament dels “arrieros” que eren una mena de comerciants ambulants que baixaven de Bilbao a Saragossa, acompanyats de la seva mula o del seu ase per poder arribar el primer i vendre millor les mercaderies que transportaven. Ja veieu que les presses i la competència no són res nou.

Ingredients per a 4 persones: 1 kg. de bacallà, dessalat; 6 alls; 2 nyores; 4 pebrots “del piquillo”, o pebrot vermell; 3 patates mitjanes; 4 cullerades de tomàquet triturat; 4 ous; oli d’oliva

Preparació: En una cassola de fang hi posem l’oli i els alls. Quan es comencin a enrossir, hi afegim el bacallà desfilat en tires primes (és convenient que un cop dessalat, aconseguim treure-li tota l’aigua possible) i li donem unes voltes per tal de sofregir-lo una mica. El reservem. En una altra paella posem a coure en oli les patates tallades a daus. Han de quedar molt toves però sense crosta. Això ho aconseguirem escalfant l’oli i un cop calent abaixant el foc, llavors hi afegirem les patates i les deixarem coure fins que s’estovin amb el foc ben baix. A la cassola on tenim reservat el bacallà hi afegim el tomàquet triturat, la polpa de les nyores, els pebrots escalivats tallats a tires i les patates “confitades en oli”. Deixem que es cogui tot junt a foc molt lent, rectifiquem de sal. Si veiem que queda molt sec podem afegir-hi una mica d’aigua. El plat ja es pot servir, però si us agrada, podeu afegir-hi uns ous batuts (un per persona) i els barregem igual que si volguéssim fer un “revoltillo”.