El Carmel i l'arquebisbe

L’arquebisbe Martínez Sistach va reaccionar de pressa davant la desgràcia del Carmel, i va anar a dir la missa dominical al Casal d’Avis on es reuneix la comunitat cristiana de la zona davant la impossibilitat de fer-ho a l’església de Santa Teresa, directament afectada per l’esvoranc. És un bon senyal, aquesta presència episcopal. Com també ho és que no fes escarafalls davant els “mitjans pobres” amb què va haver de celebrar: sense casulla, i amb un missalet petit. Perquè, evidentment, podia haver fet anar a buscar els paraments “oficials” de dir missa a qualsevol altra església, i a ningú no li hauria estranyat, i més ara, amb els vents tan primmiradament ortodoxos que bufen per tot arreu. Però, per sort, a l’arquebisbe això no li va semblar important. Allà, l’important era la seva proximitat als afectats. I, juntament amb aquesta proximitat, també ho era recordar, com va fer, la situació de la molta gent que ha de viure sense sostre. Que no és relativitzar el dolor i l’angoixa dels que han perdut casa seva al Carmel, sinó que era una manera d’eixamplar la mirada i dir que els dolors d’un s’uneixen sempre als dolors de tots. Cal agrair-li tot això, a l’arquebisbe de Barcelona. Josep Lligadas