En el número de febrer de L’Agulla presentàvem una entitat que treballa per la preservació i difusió del patrimoni històric i cultural del meu poble, que és Viladecans, i a la qual pertanyo. I el que voldria comentar aquí és que de tant en tant trobo algú que em fa comentaris estranyant-se que aquesta tasca em sembli tan important, amb la de coses que cal arreglar en el món, o a Viladecans mateix. I jo penso que, a part que a mi certament m’agrada poder passejar pel meu poble i veure-hi els vestigis de la meva història, i vull evitar que no quedi res del que va constituir el paisatge de la meva infantesa, també crec que defensar el patrimoni històric i cultural, i més en un lloc de tanta pressió urbanística com és l’àrea de Barcelona, té un valor polític molt important: el valor de fer que no ens convertim tots en una clonació pura i simple dels patrons que els que tenen el poder van implantant implacablement a tot arreu, i que eliminen tota diversitat, tota personalitat, tota història que ajudi a viure les coses podent-te-les sentir pròpies, úniques. Perquè tots esdevinguem xaiets silenciosos, ben iguals els uns als altres. Contra els macdonalds i l’estupidització mundial, patrimoni històric i cultural! Josep Lligadas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada