Per al P. Chevrier (1826-1879), fundador del Pradó, ser deixeble i ser apòstol són inseparables. El camí que ens porta a ser veritables deixebles ens portarà a esdevenir “un altre Crist”, per tal que tothom pugui conèixer Jesucrist a través nostre, del nostre dinamisme vital. En altres paraules, tenir l’experiència de Pau, l’apòstol per excel·lència: “Ja no sóc jo qui visc; és Crist qui viu en mi “(Ga 2,20).
En definitiva, l’apostolat és alhora finalitat i conseqüència del discipulat.L’experiència original i la pedagogia espiritual de Chevrier, es fonamenta en el que s’anomena l’Estudi d’Evangeli. Si Jesucrist és el nostre Mestre i nosaltres volem ser els seus deixebles, podem aprendre-ho TOT contemplant el TOT que Ell va viure, va dir i va fer enmig de la gent senzilla del seu temps. I, Chevrier, posa també un accent especial en els tres misteris fonamentals de Jesucrist. Primer l’Encarnació –el Pessebre–, que suposa assumir la condició de l’home i triar-la en la pobresa i humilitat. Segon la Creu, viscuda com a expressió del lliurament total per amor al Pare i als homes i pas (pasqua) cap a la Vida. I tercer l’Eucaristia, possible per l’Encarnació i per la Pasqua, que és donació total com a expressió de l’Amor Gratuït de Déu. Chevrier deia als seus col·laboradors: “No pareu de repassar en el vostre cor aquests grans misteris de nostre Senyor: el Pessebre, la Creu i l’Eucaristia. En el Pessebre, aprendreu a despullar-vos de tot i a viure en la pobresa i l’oblit del món i de les coses de la terra. En la Creu, aprendreu a sofrir, a fer penitència i a morir a vosaltres mateixos: sofrir i morir amb nostre Senyor. En l’Eucaristia, aprendreu a conèixer la gran caritat de nostre Senyor, que ens dóna el seu cos, la seva ànima, la seva divinitat, i aprendreu a estimar els vostres germans i a sacrificar-vos per ells com Jesucrist”.
Els deixebles doncs, hem de tenir constantment els ulls fixats en Jesucrist per contemplar-lo i aprendre a viure estimant i servint els nostres germans: “Us he donat exemple perquè, tal com jo us ho he fet, ho feu també vosaltres” (Jo 13,15).
L’estiu de 1866, Chevrier va anar, com solia fer, a fer recés una casa de pagès a Saint-Fons, prop de Lió. Aquell cop va anar-hi amb dotze infants pobres acollits a la casa del Pradó i un d’ells, que esdevingué sacerdot, va explicar molts anys més tard com aquella casa plena d’eines del camp i destinada als animals es va transformar. Chevrier va triar la quadra per capella i van posar el nen Jesús en la menjadora dels animals. Després hi va fer unes inscripcions a la paret que encara avui podem veure i que constitueixen el que anomenem “Mural de Saint-Fons”. Allà sintetitza com aquests tres misteris de la vida de Jesucrist han de ser els trets definidors del veritable cristià, tant pel que fa a l’estil de fer com a la manera de ser, per d’esdevenir “un altre Crist”. En la tradició del Pradó, les tres etapes del mural de Saint-Fons són també expressió dels consells evangèlics viscuts al servei de l’evangelització dels pobres; vocació en la qual també els laics hi participen. La Pobresa es vincula amb el Pessebre, l’Obediència amb la Creu i la Castedat amb l’Eucaristia. Ara bé, quan Chevrier ho plasmà en la caseta de Saint-Fons, l’Eucaristia quedà situada en el centre – i una porta, sense porta, ens dóna entrada a la capella. La perspectiva fa que tant el Pessebre com la Creu convergeixin cap a l’Eucaristia, el sagrament de l’Amor. Així es dibuixa un camí de seguiment de Jesús, que no és voluntarisme ni exigència ideològica, sinó resposta lliure a la seva invitació i desig interior per “esdevenir bon pa” pels altres i deixar-se “menjar”, consumir, en el servei apostòlic. En definitiva, viure el dinamisme de l’Amor de Jesús que ens farà humils i senzills, capaços de descentrar-nos de nosaltres mateixos i de donar-nos del tot sense defugir les conseqüències del pecat del món. Ens anima la certesa de que si ens “mantenim en el seu amor” (cf. Jo 15, 9), si circula dins nostre aquesta saba vital i vigorosa com circula en un arbre de debò, donarem naturalment fruits bons, abundants i duradors arreu, com el Pare ens ha confiat de fer (cf. Jo 15, 16).“Que n’és, de bonic, però, si n’és, de difícil! Només l’Esperit Sant ens ho pot fer entendre! Que el puguem rebre abundosament!”
Pim Queralt i Capdevila és membre de l’institut secular del Pradó
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada