El Departament de Teologia Moral de la Facultat de Teologia de Catalunya ha organitzat per als dies 8 i 9 de febrer una Jornada amb el títol “El valor de l’acció política i la seva dimensió ètica”. Tema encertat i escaient avui, com mai.
El problema és que quan he llegit el programa se m’han passat les ganes de participar-hi: entre les persones convidades no hi ha cap dona ni des del camp de la política, ni de l’ètica, ni de la teologia, cosa que avui resulta cridanera. Els convidats cobreixen només una part de l’ espectre polític (Joan Majó, Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón. i Miquel Roca i Junyent) i ho són per la seva vinculació al Parlament espanyol. Cap esment de la política municipal, la més propera, la porta d’entrada de molta gent a la política i font de corrupcions amb majúscula.
Em sap greu que sigui així perquè el tema em sembla d’allò més oportú. La política, a part de les actuacions clarament delictives, està derivant cap a unes formes que dificulten molt el consens i la convivència, que busquen el perpetu enfrontament per “marcar perfil” per damunt del bé comú, i que a la pràctica són poc participatives. La desmobilització que comporta deixarà la política, o sigui l’organització social que marca les condicions de vida de tantes persones desprotegides, en mans de molt pocs. I no precisament els millors. Mercè Solé
El problema és que quan he llegit el programa se m’han passat les ganes de participar-hi: entre les persones convidades no hi ha cap dona ni des del camp de la política, ni de l’ètica, ni de la teologia, cosa que avui resulta cridanera. Els convidats cobreixen només una part de l’ espectre polític (Joan Majó, Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón. i Miquel Roca i Junyent) i ho són per la seva vinculació al Parlament espanyol. Cap esment de la política municipal, la més propera, la porta d’entrada de molta gent a la política i font de corrupcions amb majúscula.
Em sap greu que sigui així perquè el tema em sembla d’allò més oportú. La política, a part de les actuacions clarament delictives, està derivant cap a unes formes que dificulten molt el consens i la convivència, que busquen el perpetu enfrontament per “marcar perfil” per damunt del bé comú, i que a la pràctica són poc participatives. La desmobilització que comporta deixarà la política, o sigui l’organització social que marca les condicions de vida de tantes persones desprotegides, en mans de molt pocs. I no precisament els millors. Mercè Solé
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada