Dèiem en el número passat que nosaltres, a diferència de Jesús, sabem que és possible actuar perquè la gestió de la cosa pública es faci de manera que afavoreixi el conjunt dels ciutadans, i no només els interessos d’uns pocs. I dèiem també que les formes d’aquesta actuació (tant en els que hi intervenen de manera més activa, com en els que es limiten a tenir opinió, o a actuar en determinades ocasions, o a votar) poden ser molt diverses, en funció de la percepció i l’anàlisi que cadascú en tingui. Però ara cal fer un pas més. I és el de veure quins són els criteris que han de guiar les diverses opcions. Perquè les opcions poden ser diverses, però els criteris de fons es troben en un lloc únic: l’evangeli de Jesús. I això molt sovint sembla que s’oblidi.Al llarg dels dos mil anys d’història de l’Església, un dels drames que ens han passat ha estat l’oblit de quin era el punt de referència de l’actuació cristiana, quins eren els referents morals i ètics per a un cristià. I això ha passat perquè, de fet, s’ha desvinculat la mort de Jesús de les seves causes. S’ha vist la mort de Jesús com la realització del designi redemptor de Déu, i s’ha deixat de banda que, si Jesús va morir, va ser perquè havia parlat i actuat d’una determinada manera que feia nosa als poderosos del seu temps. I per tant, si amb la seva mort ens va obrir el camí de la vida, això vol dir que la manera de caminar cap a aquesta vida és seguint els seus criteris d’actuació en aquest món. Desvinculant la mort de Jesús de les seves causes, es va afavorir la creació d’una moral basada en temes de sexe o de poder eclesial, que són uns temes que poc tenen a veure amb els que preocupaven a Jesús. De manera que cal, amb urgència, fer allò que va dir el Concili Vaticà II: anar a les fonts. És a dir, tornar a llegir l’evangeli, i veure quins eren els objectius i les prioritats de Jesús. I convertir-los realment en criteris d’actuació per al cristià: a la vida quotidiana, familiar, social, eclesial, política. Res no en pot quedar fora. I llavors, en cada cas, veure, tenint en compte tots els elements en joc, com es pot fer més realitat això que Jesús pretenia.I no cal esforçar-se gaire, per veure quines eren les prioritats de Jesús: el bé dels pobres i dels febles, el rebuig de la tirania del diner, la fraternitat, la proximitat a tothom, la no exclusió ni marginació de ningú, la capacitat de renúncia pel bé dels altres, la desobediència a les lleis que fan mal a les persones, la prevenció davant tot tipus de poder... Quan, arran de la guerra de l’Iraq, el ministre Trillo va dir que no se sentia afectat per les crides del papa contra la guerra perquè allò eren temes polítics i no de fe, estava dient, simplement una bestiesa. Perquè per a un cristià, res no queda fora de la guia de l’Evangeli. Cadascú podrà aplicar-ho de la manera que cregui més adequada. Però els criteris i objectius han de ser els de Jesús.
Josep LLigadas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada