Un conferenciant que venia de passar una temporada llarga al Regne Unit comentava que allà cada vegada hi ha més cases sense taula de menjador. La cosa sembla indicar que no només els hàbits alimentaris estan canviant sinó que de retruc també els espais de relació familiar. No és res de nou. Receptors de TV i terminals multimèdia estan al centre de la llar acaparant l’espai i el temps de la família, els membres de la qual acaben menjant a la cuina o bé al sofà. Si les condicions del dia a dia ho permeten, l’espai de trobada familiar entorn d’un àpat es refunda, des del sofà estant, davant l’eventualitat d’un partit de futbol, d’una pel·lícula o d’un programa de moda. La família riu, comenta i s’emociona però es comunica menys perquè l’objectiu no és ella mateixa sinó la satisfacció individualista.L’aplec familiar entorn d’un àpat ve de lluny. Del neolític, probablement al voltant del foc. Fou de gran transcendència per a la comunicació familiar i l’organització econòmica i social. I així es perpetuà al llarg del temps arribant a instituir una pauta de caràcter tradicional, esdevenint un dels pilars per la transmissió de valors i hàbits. Algunes cultures europees n’arribaren a fer un símbol de refinament. Ho testimonien alguns mobles d’estil afrancesat o isabelí que ara trobem a cal brocanter.
Igual com en la qüestió climàtica, sembla que en l’esfera familiar ocorren canvis també d’escala arqueològica, amb impactes ara ja evidents encara que d’efectes futurs desconeguts. És la hipermodernitat, diria Lypovetski. Com a conseqüència de l’aritmètica exponencial aplicada al que és modern s’aguditzen els signes dels temps: l’emancipació individualista, la fruïció impacient, l’alliberament de l’individu del factor ideològic, la fugida des d’un passat tediós cap a un futur incert... L’extinció del quatripode té a veure amb la hipermodernitat que irromp amb dispersió d’activitats i horaris en el si de la família, i amb l’aparició de nous canals de relació mass media que desplacen una pràctica que per alguns només és ara un ritus de nostàlgica tradició. Hi ha qui només para taula el dia de Nadal! La gravetat no radica en l’extinció del moble sinó en la desaparició del mecanisme de relació i de cohesió en el sí de les famílies.
Igual com en la qüestió climàtica, sembla que en l’esfera familiar ocorren canvis també d’escala arqueològica, amb impactes ara ja evidents encara que d’efectes futurs desconeguts. És la hipermodernitat, diria Lypovetski. Com a conseqüència de l’aritmètica exponencial aplicada al que és modern s’aguditzen els signes dels temps: l’emancipació individualista, la fruïció impacient, l’alliberament de l’individu del factor ideològic, la fugida des d’un passat tediós cap a un futur incert... L’extinció del quatripode té a veure amb la hipermodernitat que irromp amb dispersió d’activitats i horaris en el si de la família, i amb l’aparició de nous canals de relació mass media que desplacen una pràctica que per alguns només és ara un ritus de nostàlgica tradició. Hi ha qui només para taula el dia de Nadal! La gravetat no radica en l’extinció del moble sinó en la desaparició del mecanisme de relació i de cohesió en el sí de les famílies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada