Per si a algú li fa gràcia, proposo de fer alguns recorreguts per la Bíblia fixant-se en aspectes habitualment no gaire ressaltats. Aquí va el primer, i en propers números miraré de proposar-ne d’altres.
Es tracta de llegir-se els capítols 12 al 38 del llibre del Gènesi, fixant-se en com estaven organitzades les relacions sexuals, matrimonials i familiars. Son tradicions antigues que els autors bíblics han recollit sense intentar maquillar-les, tot i que, quan es van redactar de manera definitiva, el model oficial era el de la família monogàmica segons el model que apareix en els relats de la creació. Però aquí, als redactors no els sembla gens malament explicar les vicissituds de Sara que ha d’entrar a l’harem del faraó per evitar-li problemes al seu marit (capítol 12), o l’ús d’una esclava com a “mare de substitució” ja que Sara era estèril (capítol 16), i els conseguents i tràgics mals rotllos entre les dues dones (capítols 16 i 21), o l’immens embolic dels matrimonis successius de Jacob (capítol 29), o l’embolic encara més immens de la competència entre dones i esclaves per tenir fills amb Jacob (capítols 29 i 30), o la història de Judà amb la llei que feia que, si a una dona se li moria el marit, el cunyat li havia de donar descendència, amb les males jugades d’Onan i de Judà mateix (capítol 38). Sense oblidar, atenció, la lectura correcta de l’episodi de Sodoma i Gomorra, que no és un problema d’homosexualitat sinó d’intent de violació i d’abús amb uns estrangers i, alhora, de nul·la valoració dels drets i dels sentiments de les pròpies filles (capítol 19). I sense oblidar tampoc, només faltaria, les històries d’amor com la de Jacob i Raquel (capítol 29).
En fi, que això que ara anomenem “diferents models de família”, en aquella època no es deia, però existia. I de quina manera! Josep Lligadas
Es tracta de llegir-se els capítols 12 al 38 del llibre del Gènesi, fixant-se en com estaven organitzades les relacions sexuals, matrimonials i familiars. Son tradicions antigues que els autors bíblics han recollit sense intentar maquillar-les, tot i que, quan es van redactar de manera definitiva, el model oficial era el de la família monogàmica segons el model que apareix en els relats de la creació. Però aquí, als redactors no els sembla gens malament explicar les vicissituds de Sara que ha d’entrar a l’harem del faraó per evitar-li problemes al seu marit (capítol 12), o l’ús d’una esclava com a “mare de substitució” ja que Sara era estèril (capítol 16), i els conseguents i tràgics mals rotllos entre les dues dones (capítols 16 i 21), o l’immens embolic dels matrimonis successius de Jacob (capítol 29), o l’embolic encara més immens de la competència entre dones i esclaves per tenir fills amb Jacob (capítols 29 i 30), o la història de Judà amb la llei que feia que, si a una dona se li moria el marit, el cunyat li havia de donar descendència, amb les males jugades d’Onan i de Judà mateix (capítol 38). Sense oblidar, atenció, la lectura correcta de l’episodi de Sodoma i Gomorra, que no és un problema d’homosexualitat sinó d’intent de violació i d’abús amb uns estrangers i, alhora, de nul·la valoració dels drets i dels sentiments de les pròpies filles (capítol 19). I sense oblidar tampoc, només faltaria, les històries d’amor com la de Jacob i Raquel (capítol 29).
En fi, que això que ara anomenem “diferents models de família”, en aquella època no es deia, però existia. I de quina manera! Josep Lligadas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada