Explica la història que, una vegada, un cuiner venecià va tallar molt i molt prim un filet de bou per servir-lo a una comtessa que, ja en aquells temps, estava “de règim”. Es veu que estava tan ben presentat, que les persones que acompanyaven la noble turmentada van comentar que semblava l’obra d’un pintor famós de la ciutat anomenat Carpaccio.
A partir de llavors s’anomena carpaccio un plat elaborat amb làmines molt primes de carn o peix on és molt important la imaginació de l’artista per tal de vèncer la primera impressió de la menja crua. Com ja sabeu, sempre intentem ser una mica més originals i us ofereixo un carpaccio de fruita de doble ús.
Preparació: En una paella, hi posem les ametlles filetejades i les remenem de manera continuada perquè quedin rostidetes però no es cremin (es fan de seguida). Tallem els melons en làmines tan primes com sigui possible (us serà més fácil si els teniu al frigorífic fins al moment de tallar-los) i les disposem en forma de ventall en els plats. Hi incorporem la mozzarella, també en làmines primes o bé ratllada. Hi afegim una cullerada de mel per sobre de cada plat i hi afegim el licor que hem triat. Finalment hi incorporem les ametlles i la menta o alfàbrega picada.
Aquest plat tant es pot servir com a postres o com com a entrant. Si el serviu com a entrant, podeu afegir-hi pernil salat (sempre en làmines molt primes) i substituir el vi dolç per un de sec. No oblideu que estem treballant sobre el concepte de “carpaccio”.
Tere Jorge. Publicat en el número 49, l'abril del 2006
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada