14 de gen. 2009

Laudes i vespres

Laudes i Vespres. Col·lecció Celebrar. CPL. Barcelona 2008
Cada cop conec més persones laiques que volen seguir la Litúrgia de les Hores. Per a mi té molt d’encant. D’una banda et permet conèixer millor els salms, seguir el temps litúrgic i tot plegat l’estructura reiterativa t’ajuda a anar aprofundint en allò que cantes o que llegeixes. De l’altra banda, a mi m’agrada aquesta sensació de “batec” eclesial universal.
Però la Litúrgia de les Hores presenta algunes dificultats pràctiques. Laics i laiques –i, pel que conec, alguns capellans i religiosos als quals he enganxat “in fraganti”– no ho resen pas en una capella o en un lloc tranquil i plàcid. Sovint arrosseguen el llibre corresponent, que té un pes i un volum considerables, amunt i avall. El tren, el metro i el bus són un espai utilitzat sovint, cosa força incòmoda per cert. Però per a mi la dificultat principal és que per als no iniciats la Litúrgia de les Hores és una mena de gimcana inacabable on, si l’encertes, l’endevines. No és gaire greu equivocar-se, però posats a fer més val anar sobre segur.
Per això em semblen tan útils els llibres de la col·lecció Celebrar que acaba de publicar el CPL: són llibres de butxaca, en un format agradable, en diversos volums segons els temps litúrgics (acaben de sortir Advent, Nadal i una part del Temps de durant l’any i s’estan preparant Quaresma, Setmana Santa i Pasqua), on tota la litúrgia resulta realment fàcil de seguir.
Finalment, només voldria assenyalar que el recentíssim sínode sobre la Paraula de Déu celebrat a Roma recomana amb entusiasme la difusió d’aquesta forma antiquíssima de pregària. He de confessar que em sorprèn profundament estar d’acord en alguna cosa amb els “grans jefes”. No sé si fer-m’ho mirar...
Mercè Solé

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Se te olvida decir que los autores sois, entre otros, tú y tu pareja lligadas... y es que la pela es la pela, eh?

http://www.cpl.es/libro.asp?codart=202078

Anònim ha dit...

És veirtat que cada cop hi ha més laics que resen laudes i vespres, jo en conec algun. El fet que preguin laudes, per exemple en mig del tren de camí a la feina , no ter altre resposta que als horaris estresants que portem. Cerc que es bon oasi el pregar en mig del món. I més d'un i de dos els interpela el fet de que es pregui en mig d'un trnsport public. Un altre manera de fer present Crist en el món. Els llibrets del CPL estan molt be.
Josep Montoya

Maria-Josep Hernàndez ha dit...

En essència, sóc persona de pregària, però no, a priori, de "laudes i vespres", i tanmateix lectora d'aquesta col.lecció. La pregària és un fet íntim i universal alhora, divers com som alhora diversos els creients, els humans.
El que més agraeixo de la col.lecció "celebrar", (i del conjunt del treball que conec del Centre de Pastoral Litúrgica), és la capacitat de mantenir la proximitat amb el lector (sent entenedors) des d'una profunda rigorositat.
És él que penso.

El mosquit i el camell ha dit...

Gràcies, Josep i M. Josep. Jo sóc tan sols una "matxaca" del CPL, sense cap capacitat de decisió de res, perquè no sóc pas liturgista ni teòloga (hi faig tasques de maquetació i de publicitat), però m'agrada la feina que fem i m'encanta aprendre-hi coses que em resulten noves. Per a mi té sentit i m'alegro de guanyar-m'hi les garrofes. Segurament quan faig propaganda d'algunes publicacions del CPL sóc poc objectiva, per dos motius: perquè en Josep sí que és liturgista i per tant sí que hi té més responsabilitat que no pas jo, i per tant visc les coses amb una certa implicació personal, i perquè, com que les publicacions del CPL les tinc al davant tot el dia, les conec millor que les de les altres editorials, que potser també fan coses que estan molt bé però que jo no tinc tant a mà.
En fi, jo, seguint el fil del primer comentari, ja he demanat l'augment de sou, però m'han dit que no...
És un privilegi viure d'una feina que t'agrada i no és cap secret. M'encanta esbombar-ho.
Una abraçada,
Mercè Solé