3 de des. 2007

Faves i pèsols i..

Són un dels matrimonis culinaris més ben trobats i potser d’aquells que algú diria que “aquests dos no arribaran lluny, són tan diferents…”. Les faves són amargues, un xic dures i el pèsol és tan dolç i tendre que es fon en el paladar. Realment fan una parella que es compensa molt bé, si ho saben portar. Primer són les faves, després els pèsols (pel que fa a la collita, vull dir) i en una mateixa època es troben. Avui ofegarem faves i pèsols tot “en cru” i d’aquest coure conjuntament en sortirà un plat únic, un projecte comú que parteix de la diferència de característiques dels dos membres de la parella. “Como la vida misma”, no trobeu?

Ingredients (per a quatre persones): 1 kg. de faves; 1 kg. de pèsols; una ceba grossa de Figueres o una ceba tendra; 100 gr. de cansalada viada; botifarra negra; 100 gr. de catalana; una cabeça d’alls; una fulla de llorer; un pom de menta fresca.

Preparació: En una cassola de fang es rosseja a foc lent la ceba tallada molt fina. S’hi afegeix la cansalada tallada petita i es deixarà daurar, ni molt ni poc, just que no quedi crua i doni gust a l’oli. Després s’hi afegiran tots els ingredients en cru: les faves, els pèsols, una cabeça d’all sencera, la menta, la fulla de llorer, sal i pebre al vostre gust. Es cobreix d’aigua i es deixa coure, tapat, a foc lent. Si els pèsols i les faves són molt tendres, amb 10 o 15 minuts n’hi ha prou; si no, esperarem que la fava estigui cuita. Quan ja està quasi a punt, s’afegeix la botifarra negra tallada a trossos i la catalana (el negre i el rosat d’aquests embotits fa lluir molt el plat). Deixarem que es cogui de 2 a 5 minuts, perquè no s’esparraqui la botifarra negra. I ja el tenim. Com podeu veure no té cap dificultat.

Nota: L’únic perill és que hi poséssiu poca aigua i s’enganxés en el moment de la cocció. Una manera d’evitar-ho és, evidentment, vigilar-ho, i en comptes de tapa posar-hi un plat amb aigua i llorer que servirà per anar afegint aigua aromatitzada si cal.

Tere Jorge

(publicat en el número 36, octubre de 2003)