Gambes amb “xispa”

Es diu que les gambes són les escombriaires del mar, perquè s’alimenten de restes d’altres crustacis, plantes o peixos. És, en definitiva, la llagosta dels pobres, i per Nadal, un dia o altre, apareix aquest crustaci a les nostres taules. En sabem molt poc d’elles i com sempre, ens pot arribar a sorprendre i ajudar-nos a entendre que “la natura és la natura” i no cal escandalitzar-se. No sé si sabeu que la vida de les gambes és molt curta (viuen al voltant de cinc anys) i que podem trobar gambes mascles i gambes femelles. A més, alguns mascles quan arriben a la meitat de la seva vida (aproximadament als dos anys), es poden transformar en femelles i que les femelles, com més velles són, més fèrtils (però tinguem en compte que la seva vida és molt curta). Tot això de forma molt natural. Viuen durant el dia enterrades a la sorra, no sé si ve d’aquí l’expressió posar-se com una gamba (a banda del sospitós “to vermellós” que adquireix l’individu). Bé, avui us faig arribar una recepta en què probablement les gambes no passarien el control d’alcoholèmia però que té l’èxit assegurat.

Ingredients: 4 gambes llagostineres per persona (poden ser congelades); un raig de whisky, vi blanc o vermut; el suc de 2 llimones; 3 grans d’all; julivert; 150 grams de mantega; un raig d’oli d’oliva; sal i pebre.

Preparació: En una paella desfem, a foc baix, la mantega (convé posar-hi una mica d’oli, perquè no es cremi la mantega) i posem a daurar les gambes, prèviament salpebrades, però només volta i volta. Passem per la batedora els alls i el julivert amb una mica d’oli (molt poc). Quan les gambes hagin agafat color, hi afegim la barreja d’all i julivert. Ho deixem uns minuts i abaixem el foc per afegir a la cassola el raig generós d’alcohol (whisky, vi blanc o vermut, segons el vostre gust o el que tingueu a mà). Deixem que s’evapori i hi afegim el suc de les llimones. Hem d’esperar uns minuts fins que el líquid s’hagi reduït i la salsa estigui ben lligada. No hem d’utilitzar cap estri de cuina per remenar aquesta cassola, sinó que ho farem agafant la cassola per les nanses i movent-la amb petits vaivens. Aquest plat s’ha de servir calent. Ja ho veieu: és un plat molt senzill i ràpid de fer i el resultat és per sucar-hi pa.

Tere Jorge