Aquest any, per la Mercè, els regidors d’ICV-EUiA de Barcelona van anunciar, en una mena d’acte profètic, que no anirien a la missa de festa major amb la resta del consistori. I van explicar que no hi anaven per defensar la separació dels afers religiosos dels institucionals i polítics, i la laïcitat de les institucions, i perquè així totes les religions se sentin bé.
De fet, val a dir que la missa de la Mercè és una celebració que mai no ha acabat de trobar el to ni el format adequats, i a més tampoc no ha arribat a tenir mai gaire ressò popular, de manera que la presència municipal hi queda també una mica estranya. Però més enllà del cas concret d’aquesta missa, el que crec que no s’aguanta són les argumentacions que es donen per no anar-hi. Perquè resulta que a molts llocs la presència del consistori a la missa de festa major, o en algun altre acte religiós de la festa, forma part d’una tradició ben arrelada que només des d’una perspectiva molt fonamentalista i ideologitzada es pot considerar com negativa: aquestes presències, de fet, hi són perquè aquell acte religiós no és només religiós, sinó que té un valor de símbol popular i forma part de les arrels de la festa. Seguint l’argumentació d’aquests regidors, també caldria propugnar el canvi de nom i de data de la festa major de Barcelona, perquè actualment se celebra amb ocasió d’una festa catòlica, la de la Mare de Déu de la Mercè. I també caldria defensar que se suprimeixi, per exemple, la festa del Dilluns de Pasqua a tot Catalunya i la del Dilluns de la Segona Pasqua a Barcelona, perquè són festes d’origen òbviament catòlic.
El cristianisme té un pes cultural molt fort a Catalunya, que va més enllà del fet religiós pròpiament dit. I voler negar-ho i fer com si no fos així, és un error notable. I el fet que determinades actuacions eclesiàstiques puguin resultar profundament antipàtiques, no és motiu per carregar-se tot un patrimoni popular pacíficament viscut per la majoria de la gent.
Josep Lligadas
De fet, val a dir que la missa de la Mercè és una celebració que mai no ha acabat de trobar el to ni el format adequats, i a més tampoc no ha arribat a tenir mai gaire ressò popular, de manera que la presència municipal hi queda també una mica estranya. Però més enllà del cas concret d’aquesta missa, el que crec que no s’aguanta són les argumentacions que es donen per no anar-hi. Perquè resulta que a molts llocs la presència del consistori a la missa de festa major, o en algun altre acte religiós de la festa, forma part d’una tradició ben arrelada que només des d’una perspectiva molt fonamentalista i ideologitzada es pot considerar com negativa: aquestes presències, de fet, hi són perquè aquell acte religiós no és només religiós, sinó que té un valor de símbol popular i forma part de les arrels de la festa. Seguint l’argumentació d’aquests regidors, també caldria propugnar el canvi de nom i de data de la festa major de Barcelona, perquè actualment se celebra amb ocasió d’una festa catòlica, la de la Mare de Déu de la Mercè. I també caldria defensar que se suprimeixi, per exemple, la festa del Dilluns de Pasqua a tot Catalunya i la del Dilluns de la Segona Pasqua a Barcelona, perquè són festes d’origen òbviament catòlic.
El cristianisme té un pes cultural molt fort a Catalunya, que va més enllà del fet religiós pròpiament dit. I voler negar-ho i fer com si no fos així, és un error notable. I el fet que determinades actuacions eclesiàstiques puguin resultar profundament antipàtiques, no és motiu per carregar-se tot un patrimoni popular pacíficament viscut per la majoria de la gent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada