El Barça i TV3

Començo amb una declaració de principis: sóc del Barça i m’agrada molt que guanyi el Barça. I continuo amb una lloança: el Barça d’aquest any ha transmès a la gent una colla de valors positius, el primer dels quals és el fet mateix de tenir un entrenador civilitzat, raonable, capaç de fer servir el seu cervell de manera adequada. Però, després d’aquestes dues afirmacions inicials, he de dir que aquest any, per primer cop a la meva vida, no tenia del tot clar si volia o no que el Barça guanyés la Champions. I el motiu és molt simple: tota la campanya desmesuradíssima que els mitjans de comunicació, encapçalats per TV3, ens van estar muntant els dies previs al partit, histeritzant el personal, intentant fer-nos creure que ens hi anava la vida, posant en mans del Barça el futur de la pàtria... Ja em perdonareu, però TV3 va actuar amb el més pur estil franquista. I em sap greu per la Mònica Terribas, que quan la van nomenar directora vaig creure que era una sort tenir al capdavant de la televisió pública una persona culta i bona professional. Doncs es veu que no. Escalfar la gent d’aquesta manera no és propi d’una persona culta ni d’una bona professional. I que no em diguin que sóc un purità i que, com que això és el que vol la gent, no tenim dret a privar-los-en. Perquè, efectivament, a molta gent li agrada el Barça (i, ja ho he dit, jo entre ells), però una cosa és respondre a aquesta demanda, i una altra inflar-la fins a l’infinit, més enllà de tota raó. Quina pena, la nostra televisió pública! Josep Lligadas