Llistes enganyoses

Ja són molts els que diuen que el sistema de llistes tancades controlades pels aparells dels partits són un fre a la participació democràtica i impedeixen que la gent es pugui sentir més implicada en la vida política. Deu ser veritat. Però el que segur que és veritat és que, si a sobre de ser llistes tancades, s’amaguen els candidats que les formen, la cosa ja no ofereix dubtes: exigir a la ciutadania un acte de fe en uns determinats candidats sense dir quins són, és una esplèndida manera d’incitar al “ja s’ho faran” que cada cop està més estès entre la població.Perquè és així com han actuat, en aquestes darreres eleccions europees, igual com en altres d’anteriors, el PSC, ICV i ERC. Tu anaves a la taula on hi havia les paperetes dels partits, i et trobabes múltiples llistes, totes molt llargues, excepte les d’aquests tres partits, que incloïen poquíssims noms. Miraves la del PSC, i veies que l’encapçalava el López Aguilar i, en segon lloc, hi anava la Maria Badia. I enlloc no es deia que realment la Maria Badia anava quarta, de manera que, perquè sortís, abans havien de sortir dos candidats més, un dels quals era, per cert, la benvolguda Magdalena Álvarez. I això, per què? Doncs perquè els partits d’un àmbit determinat tenen dret a posar a la papereta només els candidats del propi àmbit. El PSC, tanmateix, encara, posen qui és el cap de llista. Perquè ICV, ni això. La llista l’encapçala el Raül Romeva, amagant que ell no és realment el primer de la llista, sinó que abans hi ha el Willy Meyer, d’Izquierda Unida. I a ERC sí que posen el cap de llista, perquè és seu, però en canvi amaguen gent d’altres partits d’altres llocs d’Espanya que també hi van. Ja em perdonaran, però d’això se’n diu enganyar la gent. I la gent, com més l’enganyin, més menysprearà la política. Per cert, cal dir que CiU, que també hauria pogut seguir el mateix criteri, no ho ha fet i ha posat la llista sencera: felicitats! Josep Lligadas