“Crec que els polítics tenen en compte el que pensa la gent”. Segons l’últim Baròmetre d’Opinió Política, publicat el febrer del 2009, 7 de cada 10 catalans es mostren més aviat en desacord amb aquesta afirmació. El 48% de la població creu que cap partit no pot donar una resposta adequada als principals problemes que té actualment Catalunya. Les dades, extretes de l’enquesta que fa el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), quantifiquen l’allunyament de la ciutadania respecte a la classe política. Hi ha alguna manera de superar aquesta percepció generalitzada? Fer una nova llei electoral no serà una panacea, sens dubte, però pot ajudar a lluitar contra la desafecció dels electors respecte del sistema de partits, les institucions i la classe política. Però no una llei electoral qualsevol, òbviament. Un sistema electoral servirà per restaurar els ponts entre ciutadania i política a condició que:A condició que doni més capacitat de decisió als electors. Com? A través de llistes “obertes” o, per dir-ho tècnicament, llistes desbloquejades amb vot preferent. Es tracta que dins la llista d’un partit, els electors puguin triar els candidats que més els agradin.
A condició que fomenti la transparència, per mitjà d’una Sindicatura Electoral que reculli de manera fiable els compromisos electorals dels diferents partits i que disposi d’una base de dades accessible i ordenada on hi hagi tota la informació necessària per comprovar si aquests compromisos han estat complerts o no. Es tracta que els ciutadans puguin fer, per si mateixos, d’avaluadors de l’acció de govern i que aquests hagin de fer un millor rendiment de comptes.
A condició que fomenti la proximitat i la igualtat del vot. Es tracta que les circumscripcions siguin més petites, com per exemple, les vegueries. I que els vots de les diferents vegueries tinguin un valor similar (i no, com passa ara, en què els vots de les províncies més poblades valen la meitat que els de les províncies menys poblades).
A condició que intenti lluitar contra l’abstenció. Podríem tenir un Parlament que reflectís el grau de participació? Podríem tenir un Parlament amb una part dels escons variables, que creixés o disminuís en número d’escons en funció de la participació.
Totes aquestes són les idees que inclou la proposta de Llei electoral que promou Ciutadans pel Canvi. Idees que de fet es desprenen, en bona mesura, dels treballs que el propi govern i els propis partits han encarregat, els darrers anys, per intentar que Catalunya deixi de ser l’”anomalia”, l’”excepció”. En efecte, Catalunya és l’única Comunitat Autònoma i l’únic país del món que no disposa d’una llei electoral pròpia que reguli les eleccions al seu Parlament. Paradoxa: d’una banda, reivindiquem reiteradament més autogovern; de l’altra, no exercim una de les competències més importants de què disposem. Quina competència més important, per a una comunitat política, que dotar-se de les regles del joc bàsiques del sistema democràtic, és a dir, el sistema electoral? Han passat quasi 30 anys i no hem estat capaços de fer la nostra llei electoral.
Tanmateix, els partits no estan sent, per ara, capaços de culminar els seus propis treballs i elaborar la llei que el país té dret a tenir. Per això, des de CpC, hem decidit posar la ciutadania en acció: que siguin els propis ciutadans i ciutadanes els qui elaborin una proposta de llei electoral i que la proposin al Parlament. Per això, hem endegat una Iniciativa Legislativa Popular (ILP): si aconseguim un mínim de 50.000 signatures, el Parlament haurà de debatre aquesta proposta.
Els ciutadans, doncs, per mitjà de la ILP tenen l’oportunitat d’aprofitar la feina iniciada pels partits, i retornar-la al Parlament amb la legitimitat afegida que suposen les 50.000 (o més) signatures. És hora de reivindicar des de la ciutadania l’exercici de l’autogovern en una matèria que només depèn del nostre Parlament. Per reforçar la legitimitat del sistema polític cal una Llei Electoral de Catalunya. Si aquesta es presenta al Parlament en forma d’ILP evidenciarà la maduresa de la ciutadania: per recuperar la seva responsabilitat i actuar amb tots els instruments que té a l’abast, per millorar la qualitat de la democràcia, per restaurar els ponts, avui massa malmesos, amb la política.
Toni Comín i Oliveres és Responsable d’Acció Política de CpC i Sonia Cormenzana és Cap de comunicació de CpC
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada