Imaginar la tarda...

Imaginar la tarda amb nous acords
i fer que el vers flueixi en pau
com el silenci, tan ric i necessari
i amb tants colors, si ets tu qui el vols.

Reconstruir els mots i cercar la pregària
que no confon, que clarifica,
que fa que el dolor propi que ens és incomprensible
ens renovi la mirada al qui pateix,
que fa que cada error que hem fet en el camí
sigui més comprensió per qui s’equivoqui avui.

Redreçar els camins fets, i, si cal, reinventar-los,
instar l’essència humana que tenim
a caminar malgrat els dubtes, a avançar
estimant sempre, somiant sempre
i a expressar sense cap por
el que sentim del cor endins.

Assuavir els dies i fer-los més plàcids.
Cicatritzar els vespres on hi ha hagut dolor.
I sentir pau
per donar pau.

Maria-Josep Hernàndez