La coincidència dels partits polítics catalans en el rebuig al cementiri nuclear no té lògicament arrel ideològica ni pot llegir-se tampoc en clau nacional. Els partits només coincideixen en la por que els provoca la qüestió nuclear. L’apriorisme “el cementiri nuclear aquí no” pel que fa a Catalunya, en concret al municipi d’Ascó, forma part del pànic polític a una energia, la nuclear, que té mala premsa.
L’esquerra verda i antinuclear no vol sentir a parlar de res que no sigui posar data de tancament a les centrals, encara que es tracti de debatre sobre un magatzem imprescindible per ordenar el provisional amuntegament dels residus radioactius dels tres reactors en funcionament a Catalunya. L’altre esquerra, l’antiespanyolista, no vol que “la merda” radioactiva dels espanyols s’emmagatzemi a Catalunya. La dreta nacionalista i pronuclear no s’atreveix a fer emprenyar una altra vegada a la gent de les terres de l’Ebre d’ençà que antany la coalició tanqués files amb el PP a favor del transvasament de l’Ebre contemplat en aquell “Plan Hidrológico Nacional”. El centresquerra socialista i zapaterista està més preocupat en marcar perfil propi catalanista i gesticular per tal de desmentir acusacions de seguidisme del PSOE. Tots actuen en clau partidista. I per no prendre mal prefereixen, refugiats en el còmode “Aquí No!”, deixar de banda la pedagogia i l’actitud responsable.
Personalment no sóc partidari de l’energia nuclear perquè no és sostenible com tampoc no ho és la dels hidrocarburs. També crec que el futur ha de ser 100% amb energies renovables, i la nuclear no ho és. A més, crec que el model 100% renovable serà possible a meitat de l’actual segle. També ho creuen així i ho argumenten Greenpeace i algunes associacions empresarials del sector de l’energia. Estic segur que l’abandó de l’energia nuclear implicarà un canvi en el model productiu i econòmic positiu i absolutament necessari, fonamentat en l’eficiència i l’austeritat energètica. Ho dic tan convençut com convençut estic també del fet que, sense caure en la postulació dels municipis promoguda pel Ministeri, cal que ens ocupem dels residus nuclears que, encara que no volguts, són una realitat innegable i indefugible.
L’esquerra verda i antinuclear no vol sentir a parlar de res que no sigui posar data de tancament a les centrals, encara que es tracti de debatre sobre un magatzem imprescindible per ordenar el provisional amuntegament dels residus radioactius dels tres reactors en funcionament a Catalunya. L’altre esquerra, l’antiespanyolista, no vol que “la merda” radioactiva dels espanyols s’emmagatzemi a Catalunya. La dreta nacionalista i pronuclear no s’atreveix a fer emprenyar una altra vegada a la gent de les terres de l’Ebre d’ençà que antany la coalició tanqués files amb el PP a favor del transvasament de l’Ebre contemplat en aquell “Plan Hidrológico Nacional”. El centresquerra socialista i zapaterista està més preocupat en marcar perfil propi catalanista i gesticular per tal de desmentir acusacions de seguidisme del PSOE. Tots actuen en clau partidista. I per no prendre mal prefereixen, refugiats en el còmode “Aquí No!”, deixar de banda la pedagogia i l’actitud responsable.
Personalment no sóc partidari de l’energia nuclear perquè no és sostenible com tampoc no ho és la dels hidrocarburs. També crec que el futur ha de ser 100% amb energies renovables, i la nuclear no ho és. A més, crec que el model 100% renovable serà possible a meitat de l’actual segle. També ho creuen així i ho argumenten Greenpeace i algunes associacions empresarials del sector de l’energia. Estic segur que l’abandó de l’energia nuclear implicarà un canvi en el model productiu i econòmic positiu i absolutament necessari, fonamentat en l’eficiència i l’austeritat energètica. Ho dic tan convençut com convençut estic també del fet que, sense caure en la postulació dels municipis promoguda pel Ministeri, cal que ens ocupem dels residus nuclears que, encara que no volguts, són una realitat innegable i indefugible.
Salva Clarós
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada