La revista Foc Nou ha tingut el bon encert de dedicar el número de gener a les reaccions que ha provocat el nomenament com a bisbe de Sant Sebastià de José Ignacio Munilla, un basc que des de fa tres anys era bisbe de Palència i que representa l’ala més conservadora i integrista de l’episcopat espanyol. I que, com s’ha vist després amb les seves desgraciades declaracions sobre la tragèdia d’Haití, ha demostrat no tenir cap idea del que les paraules signifiquen en el llenguatge de les persones normals. Aquest nomenament va venir unit al del nou arquebisbe d’Oviedo, que va recaure en el franciscà Jesús Sanz Montes, antic bisbe d’Osca i Jaca, que entre els seus antecedents s’hi compta haver defensat, en una carta als seus diocesans, i amb el llenguatge fatxenda propi del diari El Mundo, la presumpta autoria d’ETA en l’atemptat de l’11-M.
Doncs bé. Sembla que això no només passa a Espanya. La confirmació la tenim en el recent nomenament del nou arquebisbe de Brussel·les, que substitueix el cardenal Godfried Danneels. El cardenal Danneels, un home obert i amb voluntat d’entendre què passa al món i per què passa, i que més d’un cop ha manifestat les seves discrepàncies amb la línia del papa actual, ha estat substituït pel bisbe de Namur, André-Mutien Léonard, l’home més conservador de tot l’episcopat belga, que s’ha destacat en els darrers temps de manera especial per les seves preses de posició contra l’homosexualitat. Amb tot plegat, l’integrisme català ja ha trobat un bon eslògan: “Volem un Munilla o un Léonard per Barcelona!”.
Una de les característiques de tots aquests bisbes és, pel que sembla, la seva capacitat per omplir seminaris. Però, com molt bé diu a Foc Nou un laic biscaí, “evidentment, aconseguiran que hi hagi més seminaristes, però d’un perfil molt determinat, completament fora de sintonia amb el món; dels seminaris en sortiran bitxos raros al servei d’una religiositat tradicional que probablement crearan empatia amb alguns sectors però que seran incapaços d’anunciar l’Evangeli amb eficàcia enmig de la societat actual”. Pel que es veu, això és el que ens espera. Caldrà resistir. Josep Lligadas
Doncs bé. Sembla que això no només passa a Espanya. La confirmació la tenim en el recent nomenament del nou arquebisbe de Brussel·les, que substitueix el cardenal Godfried Danneels. El cardenal Danneels, un home obert i amb voluntat d’entendre què passa al món i per què passa, i que més d’un cop ha manifestat les seves discrepàncies amb la línia del papa actual, ha estat substituït pel bisbe de Namur, André-Mutien Léonard, l’home més conservador de tot l’episcopat belga, que s’ha destacat en els darrers temps de manera especial per les seves preses de posició contra l’homosexualitat. Amb tot plegat, l’integrisme català ja ha trobat un bon eslògan: “Volem un Munilla o un Léonard per Barcelona!”.
Una de les característiques de tots aquests bisbes és, pel que sembla, la seva capacitat per omplir seminaris. Però, com molt bé diu a Foc Nou un laic biscaí, “evidentment, aconseguiran que hi hagi més seminaristes, però d’un perfil molt determinat, completament fora de sintonia amb el món; dels seminaris en sortiran bitxos raros al servei d’una religiositat tradicional que probablement crearan empatia amb alguns sectors però que seran incapaços d’anunciar l’Evangeli amb eficàcia enmig de la societat actual”. Pel que es veu, això és el que ens espera. Caldrà resistir. Josep Lligadas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada