15 de març 2010

Vulnerables


Un ciutadà d’una comarca gironina preguntat per la televisió sobre les conseqüències de les nevades del mes de març s’expressava amb una més que perceptible càrrega emocional amb aquesta literalitat: “no tenim llum, no tenim telèfon, no tenim res!” El missatge sorprèn perquè és d’una eloqüència aclaparadora: sense electricitat i sense telèfon un es troba desvalgut, en la indigència.

La vehemència d’aquelles paraules que desbordaven dramatisme xoca amb la realitat que coneixem de relatiu benestar en comparació amb altres situacions viscudes recentment a través dels mateixos mitjans a Haití o a Xile com a conseqüència dels terratrèmols que van deixar també a la població sense electricitat i també sense casa, i potser sense familiars o amics. Potser no es tracta de comparar però la proximitat cronològica dels fets i la similitud del tractament informatiu que en van fer els mitjans de comunicació, que en el cas de Catalunya s’escarrassaven per aflorar la desesperació i l’esgarrifança davant la catàstrofe, fa pensar en les febleses i les vulnerabilitats, no del nostre sistema elèctric que per més atrotinat que pugui estar és una infraestructura de primer nivell, sinó de les persones que acostumades a que no falli res es desesperen quan han de passar uns pocs dies sense llum o s’han de dutxar amb aigua freda.

Un polític deia en relació al sistema elèctric que gestiona Endesa que estem pitjor que al tercer món. És evident que aquest polític no ha estat mai al tercer món. A més de mala fe, també ignorància. No tinc cap interès a defensar Endesa però tan aquella afirmació com la d’alguns notables alcaldes i tertulians que ara diuen que el sistema elèctric no hauria d’estar a mans d’empreses privades – a bones hores - com també tots aquells que aprofiten una ventada, un incendi o una nevada per demanar la dimissió del govern, i per descomptat la complicitat dels mitjans d’informació que han fet autèntica pena atiant la ira d’uns i altres, no fan més que mostrar, amb la mateixa candidesa d’aquells que confonen el sistema públic amb el fictici helicòpter del RAC que et ve a rescatar si tens un ensurt, que a l’hora d’encaixar l’adversitat som molt moralment molt vulnerables.

Salvador Clarós