Tota una vida per Àfrica. Josep Frigola. Cossetània Edicions. Col·lecció Tinter. Valls 2008.
Les pàgines d’aquest llibre són un recull de cartes, escrites per en Josep Frigola, tal i com diu ell mateix, “sense cap més pretensió que la de donar notícies als familiars i amics” des de l’Àfrica (Burkina Fasso i Níger). País a on va marxar, com a missioner de l’orde dels Pares Blancs, a finals de l’any 1965 i on viu des de fa més de quaranta anys.
Els escrits han servit per fer de pont, i ser portaveu de la realitat d’un país víctima sempre de la desinformació, sense grans protagonistes ni herois. Són el testimoni d’una persona que ho va deixar tot per viure amb la gent que més ho necessita, amb l’únic objectiu d’ajudar en l’autodesenvolupament de les persones, a partir dels nivells més bàsics i essencials: la sanitat i l’educació, independentment d’ideologies i creences. No és un llibre dogmàtic, són les reflexions d’una persona que la seva fe l’ha portat a fer allò que creu que diu l’evangeli, que ell anomena la missió.
A la seva darrera carta de primers de desembre del 2008, diu: “Crec, doncs, que en les comunitats creients d’arreu, immerses i difuses en la gran comunitat humana, hi ha d’haver un capgirament gairebé radical per posar-nos de debò, personalment i socialment, al servei dels més desheretats” ...
El llibre ens permet endinsar-nos en la realitat d’un continent, i la constatació que aquesta realitat no és pas millor, segurament tot el contrari, que fa 40 anys, qüestionar-nos el perquè de la seva situació, i quin sentit té ser missioner avui. Sempre amb un llenguatge molt ric, amb clars trets de l’Empordà, que no ha perdut amb el pas els anys. Amb un to vital que transmet optimisme, paciència i compromís. Lourdes Sellarès
Les pàgines d’aquest llibre són un recull de cartes, escrites per en Josep Frigola, tal i com diu ell mateix, “sense cap més pretensió que la de donar notícies als familiars i amics” des de l’Àfrica (Burkina Fasso i Níger). País a on va marxar, com a missioner de l’orde dels Pares Blancs, a finals de l’any 1965 i on viu des de fa més de quaranta anys.
Els escrits han servit per fer de pont, i ser portaveu de la realitat d’un país víctima sempre de la desinformació, sense grans protagonistes ni herois. Són el testimoni d’una persona que ho va deixar tot per viure amb la gent que més ho necessita, amb l’únic objectiu d’ajudar en l’autodesenvolupament de les persones, a partir dels nivells més bàsics i essencials: la sanitat i l’educació, independentment d’ideologies i creences. No és un llibre dogmàtic, són les reflexions d’una persona que la seva fe l’ha portat a fer allò que creu que diu l’evangeli, que ell anomena la missió.
A la seva darrera carta de primers de desembre del 2008, diu: “Crec, doncs, que en les comunitats creients d’arreu, immerses i difuses en la gran comunitat humana, hi ha d’haver un capgirament gairebé radical per posar-nos de debò, personalment i socialment, al servei dels més desheretats” ...
El llibre ens permet endinsar-nos en la realitat d’un continent, i la constatació que aquesta realitat no és pas millor, segurament tot el contrari, que fa 40 anys, qüestionar-nos el perquè de la seva situació, i quin sentit té ser missioner avui. Sempre amb un llenguatge molt ric, amb clars trets de l’Empordà, que no ha perdut amb el pas els anys. Amb un to vital que transmet optimisme, paciència i compromís. Lourdes Sellarès
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada