Espiritualitat feminista

“Mujeres y Teología” és una associació a nivell estatal de dones que compartim una doble militància: ser dones feministes i ser dones feministes creients. Cada any se celebra una trobada en una ciutat diferent. Aquest any va ser a la preciosa ciutat de Santander. Així que el cap de setmana del 24-26 octubre de 2008 vaig participar-hi per primera vegada.

El tema de fons a treballar va ser: “Buscar les fonts de la saviesa per regar les nostres vides. Espiritualitat Feminista en temps de globalització”. Per a mi varen ser un dies de reflexionar i compartir la meva/nostra espiritualitat femeninament alliberadora i transformadora.
Us adjunto algunes de les conclusions que es varen compartir a la cloenda de la Trobada.

Les aigües que nodreixen i reguen les nostres vides procedeixen de variades i riques fonts: algunes de deus amagades i fresques, altres d’alegres i juganeres cascades, o també d’aigües plàcides i transparents que corren ja tranquil·les a la posta de sol reposat de la vida. En aquestes fonts els hem posat un nom:

• La trobada amb el Déu que ens habita, la pregària, el silenci…
• La lectura de la Paraula de Déu de la Vida, sobretot a través d’aquelles sàvies dones testimonis creients d’aquest Déu Pare i Mare de la Bíblia.
• L’apropament amb Jesús de Natzaret, la seva aigua inesgotable de vida, d’esperança i compromís; el seu Evangeli com a referència constant de frescor i novetat.
• El patiment de la gent, la seva dignitat i lluita, enmig d’un món que es capfica en tapar i cegar les seves fonts.
• L’espai comunitari, l’amistat guaridora, el compartir des de dins, l’ajuda mútua…
• Les lectures il·luminadores, les trobades com aquesta, el grup de dones que em dóna la mà.
• La inseguretat que m’habita i que provoca el dubte i la necessitat de posar-me en camí, la recerca inquieta.
• La bellesa, allò bo que percebo i contemplo en el meu viure quotidià des de les meves entranyes de dona que sento.

Com a dones vetlladores i despertes, estem atentes per cuidar i defensar les nostres fonts, no podem permetre que se’ns assequin, ni tampoc que s’estanquin, ni es corrompin o enverinin. Per això necessitem:

• Discernir, confrontar a la llum de la Paraula i amb les altres el que anem vivint, el que està passant al nostre voltant.
• Buscar temps de silenci, de trobada amb nosaltres mateixes i amb el Déu que ens habita.
• Escoltar els nostres sentiments i atrevir-nos a ser el que som, alliberar-nos de les nostres pors.
• Mantenir viva l’esperança, l’alegria de ser dona.
• Mantenir-nos despertes, crítiques i amb paraula.
• Aprendre, formar-nos, llegir, participar en la recerca de les nostres fonts amb altres dones (i homes) que caminen al nostre costat.

Nosaltres, dones assedegades d’aquesta font d’on brolla una espiritualitat feminista alliberadora i transformadora del nostre món, ens comprometem:

• A viure des de la interioritat.
• A no permetre que es silencïi la veu de la dona en l’Església.
• A compartir les nostres aigües i i el que anem descobrint.
• A alliberar-nos de les nostres pors i atrevir-nos a ser des de la nostra autenticitat.
• A viure en coherència amb el que pensem i creiem.
• A involucrar-nos juntes en la transformació d’estructures patriarcals que contaminen i segueixen oprimint. Que cap patiment ens sigui llunyà.
• A seguir formant-nos, a aprendre les unes de les altres.
• A viure amb alegria i sentit de l’humor cada circumstància de la vida. A fruir i celebrar cada glopada d’aquesta aigua fresca i profunda que hem anomenat la font de la saviesa.

Marta Digón és militant d’ACO