Religioses

Per raons de feina he visitat algunes comunitats de religioses que viuen en barris. M’he anat trobant amb dones, algunes ja jubiladíssimes, que continuen lluitant amb energia i senzillesa als barris on viuen. Dones que tenen cura de fer del seu entorn un lloc de pau, que estan disponibles les 24 hores, que acompanyen persones sense llar, amb VIH, disminuïts, malalts mentals... O que són presents a les organitzacions socials, veïnals, feministes i polítiques, amb un sentit crític i una capacitat militant no gens comuna.Viuen molt austerament, comparteixen el que tenen, se les veu contentes, tenen la casa oberta i estan obertes elles mateixes a les novetats, tenen criteri social, eclesial i polític. Jo hi veig un sagrament de la presència de Déu entre nosaltres. I penso que té molt de sentit. Són invisibles perquè són febles i probablement tenen poc glamour als ulls d’una societat que valora l’aparença, la joventut el diner i sobretot el conformisme. Però precisament per la seva aparent feblesa i per la gratuïtat del seu gest, són signe per a tots nosaltres, perquè Déu no es manifesta en allò gran i poderós, sinó en els més petits. Mercè Solé