Salvador Espriu

A finals de novembre vaig anar –no m’ho podia pas perdre!–, a veure l’esplèndid espectacle de Salvador Espriu que feien al Teatre Nacional. L’Espriu, de fet, és el meu poeta fonamental, el que més porto a dins. I per això, en sortir, vaig pensar que, a aquestes altures, estaria bé de completar la meva biblioteca espriuana, sobretot en el camp de la poesia. Vaig pensar, ingenu de mi, que el millor que podia fer era comprar la seva obra poètica completa, que es va publicar fa temps en dos volums. No se’m va ocórrer que una cosa així pogués no estar al mercat. I no, no hi està. La poesia completa de l’Espriu està descatalogada i, tal com em va explicar una llibretera, com que Planeta ha comprat Edicions 62, que és qui tenia els drets, és difícil que es torni a publicar, perquè Planeta tendeix a dir, quan se li demanen coses d’aquestes, que “no és comercial”. Desolat, vaig intentar comprar alguns dels llibres solts que no tinc, i no en vaig trobar tampoc cap que estigués a la venda. L’únic que hi ha, publicat aquest juny per Edicions 62, és el recull Cicle líric. Més val això que res, és clar. O sigui que vaig comprar-me’l. I jo em pregunto que què està passant. A les èpoques de la dictadura, aquestes coses es publicaven, i bé es devien vendre. En canvi ara, amb tota la maquinària de la Generalitat funcionant i omplint el país de campanyes i de subvencions, els poetes catalans bàsics no existeixen. I per cert, algú ha vist mai a TV3 algun interès per aquests temes? “He mirat aquesta terra...”. Josep Lligadas