La nostra societat està en gran mesura articulada entorn de l’acte de consumir. És el motor que mou la nostra economia. En conseqüència, els hàbits de consum esdevenen el gran timó de la nostra estructura econòmica i social. Sense que en siguem conscients, només saltar del llit i fins que ens hi tornem a capbussar al vespre, estem exposats a multitud de missatges que intenten influir en els nostres hàbits de consum: etiquetes dels productes, anuncis televisius, tanques publicitàries, comentaris d’altres persones... En gran mesura aquests missatges estan dissenyats i dirigits des de les grans corporacions multinacionals per afavorir el seu creixement constant o la màxima rendibilitat borsària... Uf!
Però precisament per aquest motiu, l’acte de consumir esdevé també una gran oportunitat. Si tots els xinesos del món saltessin alhora no aconseguirien moure l’òrbita de la Terra (en contra del popular mite urbà!), però què passaria si tots els nord-americans deixessin de consumir Coca-Cola durant una setmana?
Consumir sota uns determinats valors i criteris, en lloc de permetre que la publicitat decideixi per nosaltres, és una bona manera de moure el timó de la nostra societat vers uns valors més sostenibles i solidaris... i també de sentir-nos més lliures.
Dins de l’objectiu d’“actuar localment i pensar globalment” hi ha l’educació dels nostres fills en els petits temes del dia a dia. Conscienciar-los sobre les desigualtats del món, sobre les conseqüències del nostre consum, donar-los autoestima i ensenyar-los a admirar la bellesa sense necessitat de posseir-la, són fonaments sòlids en aquesta tasca.
En el dia a dia amb els nostres nens de 2, 6 i 11 anys intentem, per exemple:
Alimentació. Consumim variat, de prop, de temporada, amb mínim embolcall i si és possible producte ecològic i/o de comerç just (som d’una cooperativa de consum ecològic del nostre municipi). A casa no es cuina res especial per als nens: de ben petits els hem acostumat a menjar de tot com els adults. Normalment, per esmorzar i berenar els fem entrepans i/o fruita, i gairebé mai no els comprem pastisseria industrial. Intentem que no mengin res entre àpats.
Roba i joguines. Tenim una àmplia xarxa d’intercanvi de roba i joguines entre familiars i amics. Si cal comprar quelcom nou (poca cosa), intentem no fer apologia de la marca. Pels aniversaris parlem amb els familiars per acordar els regals que s’ajustin a necessitats pràctiques i reals. Per Reis intentem posar un cert fre a l’excés de regals fent un “amic invisible” encobert entre tots els familiars.
Consum d’audiovisuals. No hi ha teles ni ordinadors a les habitacions dels nens; només hi ha una tele al menjador, que durant els àpats està apagada (és el moment de compartir les experiències del dia i xerrar entre tots), i un ordinador a l’estudi. Acordem quins programes i a quines hores admetem que els nens en facin ús.
Transport. Usem molt les bicis i el transport públic en els nostres desplaçaments amb els nens. El cotxe el vam comprar de segona mà.
Vacances. Sovint, orientem les vacances a estar en contacte amb la natura, ja sigui a peu o en bicis (ajuda els nens a entendre quines són les nostres necessitats reals i quines les supèrflues). Anem molt de càmping amb una rulot que compartim amb uns familiars. Això ens permet que cada estiu els nens coneguin llocs i cultures diferents a un cost raonable i sense afavorir determinats models turístics.
Intentar aplicar i ser constant amb aquests criteris, suposa un gran sobreesforç i un desgast important, ja que implica dir molts NO (i no només als nens!)... De totes maneres també fem excepcions, per no provocar massa desig als nens i evitar també que es sentin excessivament “bitxos rars” respecte dels altres.
Us recomanem:
http://www.consumopolis.es (joc en xarxa interactiu per ensenyar criteris de consum sostenible als nens tot passant-ho bé; cal enregistrar-se).
http://www.historyofstuff.com (vídeo senzill i didàctic sobre el consum i el cicle vital dels objectes)
Però precisament per aquest motiu, l’acte de consumir esdevé també una gran oportunitat. Si tots els xinesos del món saltessin alhora no aconseguirien moure l’òrbita de la Terra (en contra del popular mite urbà!), però què passaria si tots els nord-americans deixessin de consumir Coca-Cola durant una setmana?
Consumir sota uns determinats valors i criteris, en lloc de permetre que la publicitat decideixi per nosaltres, és una bona manera de moure el timó de la nostra societat vers uns valors més sostenibles i solidaris... i també de sentir-nos més lliures.
Dins de l’objectiu d’“actuar localment i pensar globalment” hi ha l’educació dels nostres fills en els petits temes del dia a dia. Conscienciar-los sobre les desigualtats del món, sobre les conseqüències del nostre consum, donar-los autoestima i ensenyar-los a admirar la bellesa sense necessitat de posseir-la, són fonaments sòlids en aquesta tasca.
En el dia a dia amb els nostres nens de 2, 6 i 11 anys intentem, per exemple:
Alimentació. Consumim variat, de prop, de temporada, amb mínim embolcall i si és possible producte ecològic i/o de comerç just (som d’una cooperativa de consum ecològic del nostre municipi). A casa no es cuina res especial per als nens: de ben petits els hem acostumat a menjar de tot com els adults. Normalment, per esmorzar i berenar els fem entrepans i/o fruita, i gairebé mai no els comprem pastisseria industrial. Intentem que no mengin res entre àpats.
Roba i joguines. Tenim una àmplia xarxa d’intercanvi de roba i joguines entre familiars i amics. Si cal comprar quelcom nou (poca cosa), intentem no fer apologia de la marca. Pels aniversaris parlem amb els familiars per acordar els regals que s’ajustin a necessitats pràctiques i reals. Per Reis intentem posar un cert fre a l’excés de regals fent un “amic invisible” encobert entre tots els familiars.
Consum d’audiovisuals. No hi ha teles ni ordinadors a les habitacions dels nens; només hi ha una tele al menjador, que durant els àpats està apagada (és el moment de compartir les experiències del dia i xerrar entre tots), i un ordinador a l’estudi. Acordem quins programes i a quines hores admetem que els nens en facin ús.
Transport. Usem molt les bicis i el transport públic en els nostres desplaçaments amb els nens. El cotxe el vam comprar de segona mà.
Vacances. Sovint, orientem les vacances a estar en contacte amb la natura, ja sigui a peu o en bicis (ajuda els nens a entendre quines són les nostres necessitats reals i quines les supèrflues). Anem molt de càmping amb una rulot que compartim amb uns familiars. Això ens permet que cada estiu els nens coneguin llocs i cultures diferents a un cost raonable i sense afavorir determinats models turístics.
Intentar aplicar i ser constant amb aquests criteris, suposa un gran sobreesforç i un desgast important, ja que implica dir molts NO (i no només als nens!)... De totes maneres també fem excepcions, per no provocar massa desig als nens i evitar també que es sentin excessivament “bitxos rars” respecte dels altres.
Us recomanem:
http://www.consumopolis.es (joc en xarxa interactiu per ensenyar criteris de consum sostenible als nens tot passant-ho bé; cal enregistrar-se).
http://www.historyofstuff.com (vídeo senzill i didàctic sobre el consum i el cicle vital dels objectes)
Xavier Bonet i Glòria Colom són enginyers agrònoms
3 comentaris:
He entrat a http://www.historyofstuff.com per veure el vídeo que recomaneu, però no ho he aconseguit. Sisplau, em podríeu donar més pistes per trobar-lo?
He trobat un article sobre això d'educar per afrontar el consum d'aquest nadal a
http://pensarhoritzons.blogspot.com/2009/12/herois-del-nadal-o-educar-per-la.html
i que el complementa.
Gràcies per la fostra reflexió: la faré córrer.
Xavi Padrissa
Hola, Núria, em poso en contacte amb els autors de l'article a veure si ens ho poden aclarir!
Mercè solé
Publica un comentari a l'entrada