L'Església "Semper reformanda"

Hi va haver diferents comunitats, grups i personatges cristians, al llarg del temps, als quals la lectura i estudi dels llibres de la Bíblia i una apreciació del que sincerament consideraven inspiració de l’Esperit Sant, els portà a viure la seva fe d’una manera diferent a la imposada per l’església institucional.

Uns d’aquests foren els valdesos, seguidors de Pere Valdo, un ric comerciant, terratinent i membre de la burgesia de la ciutat de Lió. La seva aparició es data entre els anys 1170-1180. Busquen les fonts històriques del missatge de Jesús, reparteixen tots els seus béns entre els pobres, i tradueixen al provençal els evangelis i altres llibres de la Bíblia, així com extractes dels escrits d’alguns pares de l’església perquè els seus conciutadans poguessin entendre les seves prèdiques. Feien professió de pobresa total i vivien de l’almoina dels qui els escoltaven pels carrers i places de Lió. També se’ls coneixia com “els pobres de Lió”. Són perseguits i acaben als Alps vivint en comunitats i practicant la seva fe. Després, amb la Reforma, entren a formar part d’ella.
Dels Càtars o Albigesos a França, i Bogomils a Bulgària, són conegudes les seves idees des del segle tercer, però agafen força sobre l’any 1017 a Orleans i abans a Bulgària, però es desconeix la data exacta. A Catalunya van arribar fugint de les persecucions i aquí van ser coneguts com “els bons homes”. Exercien el vot de pobresa, predicaven el Nou Testament en la llengua del poble i vivien en comunitat. Van ser durament perseguits per la Inquisició que finalment va aconseguir la seva desaparició cap a finals del segle XIV.
Aquests grups han estat coneguts, però es té coneixença de molts d’altres amb les seves respectives referències històriques que han estat oblidats en la nit dels temps.
A Alemanya, durant el segle XVI neix el moviment de la Reforma condicionada per factors polítics, econòmics, socials i intel·lectuals. Sorgeix un despertar de tota una renovació cristiana a la intranquil·la Europa plena d’Estats nacionals que posaven en entredit l’ordre antic i les diferents prerrogatives papals.
En aquest context històric, el 31 d’octubre de 1517, el monjo i teòleg Martí Luter va clavar les 95 tesis a la porta de l’església del castell de Wittenberg. Amb aquet fet es posà en marxa la Reforma Protestant. Aquesta revolta que va encapçalar Luter ja no serà en una regió, o acabarà en una vall remota, com havia succeït amb altres intents, coneguts o desconeguts, sinó que esdevindrà universal i passarà a moure la història moderna.
Per al poble, aquesta rebel·lió vers les autoritats religioses instituïdes, va comportar també l’ocasió de qüestionar el concepte medieval de fidelitat als senyors feudals. Amb l’esclat de la Reforma, esclatà també el descontentament dels camperols i del poble explotats.
A partir d’aquests fets trobem el desig d’un canvi polític i social on el poble i els camperols recerquen una major llibertat i justícia social.
L’església de la Reforma és l’església semper reformanda: sempre reformant-se. Aquesta no és sinó el camí de tornada als orígens del missatge d’amor de Jesús i el seu anunci que, amb ell, el Regne havia arribat al món. Déu mou als creients a expandir aquest Regne a tota la Terra i crec que aquesta aspiració és la que caracteritza la vida d’homes com Martí Luter, Dietrich Bonhoeffer, Luther King, Monsenyor Romero, Ignacio Ellacuria, Pere Casaldàliga o tants altres homes i dones desconeguts que senten la seva fe com una fe alliberadora que els porta al compromís amb el pròxim, moltes vegades havent de conviure amb formes poderoses i desencertades d’entendre l’Evangeli. Malgrat el poder d’aquestes formes, aquests homes i dones, van acostant el triomf del Regne de Déu a la Terra, amb el seu ajut.

Aureli Calvo és membre de l’Església Baptista “El Redemptor” de Sabadell