“Per favor, d’aquesta manera no...”

“Per favor, d’aquesta manera no...”, no són maneres aquestes dels bisbes de condemnar, d’excomunicar, d’excloure de la comunió... “per favor, d’aquesta manera no...”. Que deixin en pau als no creients, i als que som creients que ens deixin pensar, que ens deixin la nostra llibertat... la missió de l’Església és perdonar.

“Per favor, d’aquesta manera no...”, que no estem en temps de la Inquisició per condemnar tothom. El que fan és avorrir, apartar molta gent de l’Església... i que mai més no es podran recuperar. Fan molt de mal.
“Per favor, d’aquesta manera no...”, el que haurien de fer els bisbes és donar esperança, donar bons consells, animar els creients... que les esglésies es buiden però és per culpa de totes aquestes actituds. No han de condemnar, han de perdonar, i deixar que la gent decideixin per ells mateixos, que ja tenen prou seny.
No, amics, això no ho dic jo. M’ho deia en Fermín la setmana passada, un avi d’una residència a qui vaig a veure de tant en tant. No poso ni trec res més del que deia. El que no puc expressar prou fidelment, i em sap greu, és tota la força de la lamentació que tenia en Fermín. Ja ho heu endevinat: es lamentava de la condemna dels bisbes a través de Martínez Camino amenaçant amb l’excomunió, els diputats de Madrid que votessin a favor de la llei de l’avortament.
No és l’única persona que m’ha fet uns comentaris com aquests. Unes quantes n’hi ha hagut. Hi ha gent molt enfadada.
Recordo Joan Pau II condemnant la guerra d’Irak –que encara continua– i el recordo callant a Madrid davant el president del govern d’aleshores, no dient ni “mu” davant un govern que ens havia ficat a la guerra. Suposo que aquell dia el cap del govern deuria anar a combregar... i aquí no hi va haver cap condemna, cap excomunió, cap negació a donar la comunió...
Aquesta defensa de la vida que fan contra l’avortament –quan avui dia encara hi ha diversitat d’opinions científiques i no es posen d’acord, sobre a partir de quin moment hi ha vida humana– no és la mateixa que fan en altres camps: fam, injustícies, dictadures, repressions, esclavituds, sous indignes (dels qui cobren sous de misèria i els qui el seu sou és escandalós), sobre les guerres i tantes morts d’innocents... a mi em sorprèn aquesta doble mesura que tenim.
Una cosa els posa els pèls de punta: el sexe i les dones. Per què? No ho sé. M’ho imagino, però no ho sé.
Com ens deia l’evangeli els últims diumenges de l‘any litúrgic: estem al final d’una època... i n’hem de començar una altra. Amb altres personatges, amb altres horitzons, i Jesús al centre i al davant, ningú més.

Ramon Masachs és rector de la parròquia de Poblenou de Pineda de Mar