El Vaticà marca les directrius. Déu sabrà el per què, podent sembrar més esperit d’acolliment i entesa, opten per sembrar amonestacions i incomprensió. I aquesta bel·ligerància, que podria ser només verbal però que refermen passant a l’acció, es manifesta contra la Teologia de l’Alliberament i contra l’església dels pobres i del poble; i de forma concreta, contra Jon Sobrino a El Salvador i contra la comunitat de San Carlos Borromeo, a Vallecas. Aquests dos casos plenament actuals estan estretament lligats. Mentre distreuen les masses amb la beatificació del papa Joan Pau II (intentant ofegar, de passada, el record de Joan XXIII i el Concili Vaticà II) realimenten la desqualificació de la Teologia de l’Alliberament.
La segona setmana de març es va fer pública la notificació a Jon Sobrino des de la Congregació per a la Doctrina de la Fe; la sanció, que l’impedirà ensenyar en institucions catòliques, es basa en que Sobrino defensa, segons han dit, la naturalesa humana de Jesús, però no tant la consciència de la seva divinitat. Jo ho interpreto d’una altra forma: han mirat amb lupa tot el que ha escrit, i de centenars de pàgines i textos han extret algunes frases per poder arribar a la conclusió que no s’adiu amb la “doctrina de l’Església” i així poder desqualificar-lo. Això, pel Vaticà, ha passat per damunt de tota la lluita pacífica, evangèlica i també profètica de Jon Sobrino al costat del poble de El Salvador i no dels poderosos, com també va fer monsenyor Romero, assassinat a mans dels militars, i que, per cert, no ha estat beatificat.
I a Madrid, seguint l’exemple Vaticà, Rouco ha ordenat tancar l’església de San Carlos Borromeo perquè considera que ni la litúrgia ni la catequesi s’ajusten a les directrius eclesials. Fer la missa amb roba de carrer, beneir pa de pagès, la celebració del perdó... es veu que tot això justifica tancar una església, ferir una comunitat. L’estricta doctrina ha passat també pel damunt de la tasca més evangèlica: ajudar els pobres, viure amb ells i per ells, i fer costat als marginats. Però a l’arquebisbe li importen més les sotanes, els confessionaris i la litúrgia estricta... sobretot si aspira a arribar al Vaticà. (Aquesta pot ser la clau que ho expliqui tot. Ja deu estar repassant el seu llatí...)
Disculpeu-me la ironia, però amb dolor, com molts creients de base, veig com el Vaticà i els bisbes tiren pedres a Jon Sobrino, a San Carlos Borromeo i a tots els que no pensen com ells. Potser no recorden que Jesús va dir: “Qui estigui lliure de culpa, que tiri la primera pedra”. Mentrestant, un dels capellans de San Carlos Borromeo, Pepe Díaz, ha dit: “Esperem que algun dia l’Església Oficial es converteixi a l’Evangeli”.
Us recomano que visiteu la web: www.sancarlosborromeo.org. Aquesta comunitat tem que els tancaran l’església quan baixi l’atenció de la premsa (és una estratègia habitual de qualsevol poder, no només l’eclesial). No ho hem de permetre. Des de la base hem de fer pinya, no callar i sumar-nos a les iniciatives de suport que es puguin anar confirmant. Maria-Josep Hernàndez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada