Vent de Déu, Foc de Déu, Llengua de Déu

Pregària dita al final de les Vespres d’un diumenge a la catedral anglicana de Rochester.
Traducció de Jordi Guàrdia

Déu de gràcia,
us preguem per la pau, la justícia i la reconciliació arreu del món;
us preguem perquè siguin honorats els drets humans i siguin alliberats els oprimits;
us donem gràcies per tot el que hi ha de gràcia en les vides dels homes, dones i infants;
camineu avui junt amb:
– els que surten de llargs tractaments psiquiàtrics i assegureu-los el lloc i la benvinguda en les comunitats on vulguin viure;
– els que surten de la presó després de llargues condemnes, i assegureu-los la seva capacitat per trencar amb les anteriors conductes i associacions;
– els que surten de la foscor després d’anys d’angoixes, marginació i hostilitat oberta i que aprenen a no avergonyir-se de ser gais o lesbianes;
– els que passen per la duresa d’abandonar la droga o l’alcohol, i assegureu-los la seva capacitat d’afrontar la vida sense aquests suports;
– els que surten de les aigües del dol i la pèrdua, i assegureu-los la seva capacitat de viure sols;
camineu amb els que han estat captius en el seu camí cap a la llibertat; digueu-los com ens dieu a nosaltres: “Jo seré el vostre Déu i vosaltres sereu el meu poble”.
Amén.

Vent de Déu, seguiu bufant,
– trenqueu les barreres que construïm per a separar-nos els uns dels altres;
– recolliu les vostres llavors de llibertat i veritat allí on floreixin;
– porteu-les enllà les fronteres perquè arrelin en altres terres;
– perquè duguin un creixement fresc i noves formes;
– amb el vostre buf desfeu el vel que manté els nostres ulls fits només en el passat, repetint la seva violència, aprofundint les seves divisions, afegint-hi desesperació;
– reveleu el nou futur que teniu pensat per a nosaltres.
Foc de Déu, seguiu cremant,
– enceneu el cor de la gent allí on l’opressió els manté encadenats, on l’atur i la pobresa devaluen la seva humanitat, i on la fam afebleix l’esperit;
– cremeu en ells, com la bardissa de Moisès, i no permeteu que siguin destruïts.
Llengua de Déu, seguiu parlant,
– perquè els pobles del món parlin el vostre llenguatge entre ells i tots puguin sentir-vos per ells sols;
– parleu de pau on les nacions s’enfronten, de justícia on les idees es barallen, de misericòrdia on el poder regna, de guariment on les ments i els cossos pateixen, i d’amor allí on les esglésies cerquen la vostra unitat.
Amén.

Que Déu, el nostre Redemptor, ens mostri compassió i amor. Amén.
Beneïm el Senyor. Donem gràcies a Déu.