El Carmel i la Barcelona guapa

No voldria ser demagògic, de veritat. Perquè ja sé que una desgràcia pot passar sempre, i el que ha passat al Carmel és una desgràcia. I que. si bé és cert que, tal com va dir el mateix conseller Nadal, la desgràcia del Carmel s’hauria pogut evitar si s’hagués vetllat més atentament el procés de construcció del túnel, també és cert que mai no es pot arribar a saber fins on cal vetllar les coses, ni es pot arribar a pretendre la seguretat absoluta en les obres públiques, perquè aquesta seguretat només es té quan no es fa res (i encara…). Però un cop dit això, no puc evitar de pensar en la gran despesa que ha fet Barcelona en actuacions urbanístiques que l’han millorada i li han donat una molt bona imatge, des dels Jocs Olímpics a les campanyes com la del “Barcelona, posa’t guapa”. Una despesa que, certament, no han estat de cap manera diners llençats, perquè millorar la imatge de la ciutat i crear nous espais que la facin més agradable és una cosa bona per a tots, perquè en tots repercuteix el bon clima que aquestes coses creen. Però que, alhora, resulta obvi que ha estat una despesa clarament parcial i esbiaixada. La nostra Barcelona guapa havia d’incloure una gran atenció a llocs com el Carmel, que necessitaven una atenció directa de regeneració (que ara, gràcies a la desgràcia, els arribarà en forma de pla integral), en comptes de deixar que només els arribessin les repercussions de les millores que es produïen en altres llocs més visibles de la ciutat. I la nostra Barcelona guapa necessitava també que la dedicació dels tècnics que treballen en temes com el metro fos més seriosa, més atenta, més competent. Quan s’és d’esquerres, un no es pot deixar endur tant per les polítiques d’aparador, encara que sembli que aquestes són les que donen més vots. Josep Lligadas

Publicat al febrer del 2005