Una magnífica aproximació a l’evangeli i a la vida de les primeres comunitats cristianes. a través de la suposada correspondència entre l’evangelista Lluc i Antipas, un romà d’origen palestí, de família benestant, que comença a interessar-se per l’evangeli des d’un punt de vista purament intel·lectual per acabar captivat pel missatge de Jesús. Hi he trobat molts punts de contacte entre la societat romana que es descriu, que viu còmodament d’esquena als problemes i inquietuds de la majoria de la gent que l’envolta, i a recer de l’emperador i de les convencions de la vida de la noblesa i dels alts càrrecs, i la nostra anestesiant vida de consum, sotmesa també a les normes de l’èxit i allunyada de les condicions de vida de tanta gent. És interessant i pedagògic l’apropament d’Antipas al cristianisme: a través de la comunitat cristiana, a través de la coneixença de persones que pateixen, a través de la generositat de persones que són considerades socialment com els darrers, a través de la lectura de l’evangeli i, sobretot, de la capacitat d’Antipas d’abandonar certes actituds, exigències i convencions per escoltar la gent. També resulta il·lustratiu el comportament de les dues comunitats cristianes que s’hi descriuen: la que mira la figura de Jesús com un personatge una mica contradictori que aporta coses interessants (la capacitat de fer miracles, per exemple) i compatibles amb el seu estil de vida i amb el culte a l’emperador, i la que intenta posar en pràctica el missatge de Jesús amb totes les seves conseqüències. Mercè Solé
Publicat l'abril d 2005
Publicat l'abril d 2005
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada