A Viladecans també tenim la nostra particular obra faraònica, vaixell insígnia del govern socialista de la cituat: l’Àtrium, un complex esportiu i cultural que comprèn un poliesportiu i un parell de sales de teatre de primeríssima divisió, que permet dur a Viladecans els millors espectacles que es fan i es desfan a Barcelona. Naturalment, és un equipament que ha costat molts diners, que, si s’hi fan bons espectacles, tendeix a ser deficitari i que, per tant, condiciona la realització d’altres obres municipals, potser més modestes, però que podrien calar fons.Aquests són els arguments dels seus detractors, però a mi m’agrada que hi sigui. Penso que és un encert que la política cultural no se centri únicament a la ciutat de Barcelona. Penso que l’art i la cultura costen diners a les administracions i esforç als administrats per atansar-s’hi, però que en definitiva ajuden a anar al fons de les coses i a interpretar i re-crear la vida.
De fet, el que m’agradaria és que els responsables de l’Àtrium tinguessin l’encert de saber lligar els grans espectacles tan professionalitzats amb el gust i el cultiu del teatre, de la literatura, de la música i de l’òpera entre els ciutadans. A Viladecans hi ha entitats que fan teatre d’aficionats des de fa moltes dècades, un atractiu festival de teatre al carrer... Hi ha una bona biblioteca just al davant de l’Àtrium. Penso que estaria bé que tots aquests mons es barregessin. Que els aficionats a fer teatre poguessin gaudir de tant en tant de les noves instal·lacions com a protagonistes, que els espectacles que es fan a l’Àtrium es preparessin amb actes divulgatius, conferències, grups de lectura o d’escolta de la música que hi sonarà. Que les instal·lacions anessin acompanyades d’activitats formatives en relació al teatre (sobre els autors, per als actors i per als tècnics...). Penso que aquesta és la política –encertada- del Liceu, que ha apropat l’òpera a molta gent i a nivells molt diferents.
És un desig que a més conciliaria els qui volen el teatre només per “fardar” de cara a la galeria i els més fonamentalistes de les essències teatrals. I no deu ser gaire car.
Segurament que el problema de fons és que els responsables polítics no s’acaben de creure que tot ciutadà té unes possibilitats culturals importants, que cal fer aflorar i cal potenciar, encara que això sigui més pesat que limitar-se a fitxar grans companyies. Però si no es creu això, quin sentit té dir-se d’esquerres? Mercè Solé
Publicat l'abril de 2005
De fet, el que m’agradaria és que els responsables de l’Àtrium tinguessin l’encert de saber lligar els grans espectacles tan professionalitzats amb el gust i el cultiu del teatre, de la literatura, de la música i de l’òpera entre els ciutadans. A Viladecans hi ha entitats que fan teatre d’aficionats des de fa moltes dècades, un atractiu festival de teatre al carrer... Hi ha una bona biblioteca just al davant de l’Àtrium. Penso que estaria bé que tots aquests mons es barregessin. Que els aficionats a fer teatre poguessin gaudir de tant en tant de les noves instal·lacions com a protagonistes, que els espectacles que es fan a l’Àtrium es preparessin amb actes divulgatius, conferències, grups de lectura o d’escolta de la música que hi sonarà. Que les instal·lacions anessin acompanyades d’activitats formatives en relació al teatre (sobre els autors, per als actors i per als tècnics...). Penso que aquesta és la política –encertada- del Liceu, que ha apropat l’òpera a molta gent i a nivells molt diferents.
És un desig que a més conciliaria els qui volen el teatre només per “fardar” de cara a la galeria i els més fonamentalistes de les essències teatrals. I no deu ser gaire car.
Segurament que el problema de fons és que els responsables polítics no s’acaben de creure que tot ciutadà té unes possibilitats culturals importants, que cal fer aflorar i cal potenciar, encara que això sigui més pesat que limitar-se a fitxar grans companyies. Però si no es creu això, quin sentit té dir-se d’esquerres? Mercè Solé
Publicat l'abril de 2005
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada