CUPA

CUPA (Candidatura Unitària Popular d’Arbúcies): la política sl servei del poble. Aproximació a trenta anys d’història. Diversos autors. CUPA. Girona, 2008.L’Edmon Ribatallada i la Carme Torelló, subscriptors de l’Agulla, ens han fet arribar aquesta publicació, que recull una experiència singular a Catalunya. Singular per la seva trajectòria. Singular per la seva durada. Singular per garantir una participació molt més real del que és habitual. Singular per saber conjugar amb força i coherència la tasca municipal amb la solidaritat internacional. Singular per atrevir-se a fer política sense “padrins”, sense el suport “dels meus” al govern o a la Diputació. Una manera de fer que es reconeix arrelada a la cultura popular, a l’escoltisme, a l’Assemblea de Catalunya, al sindicalisme... La CUPA va obtenir majoria absoluta a Arbúcies els anys 1979, 1983, 1987, 1991, 1995, 1999. El 2003 perd la majoria absoluta i passa de 6 a 3 regidors. El 2006 s’escindeix i el 2007 obté només 2 regidors.Vist així impressiona. Perquè certament hem viscut col·lectivament molts canvis: entomar el llegat dels ajuntament franquistes, amb pocs recursos (un dels punts de fricció més importants de la CUPA amb els empresaris d’Arbúcies va ser justament el cobrament d’impostos municipals); diverses crisis econòmiques, canvis en la vida ecònomica i industrial, una davallada de la participació, una certa identificació del nacionalisme català amb la dreta; l’arribada de treballadors immigrants; la progressiva institucionalització de la política i un pes creixent i abassegador dels mitjans de comunicació... entre moltes altres coses. A part del desgast que el govern sempre comporta.No sé si el llibre és fàcil de trobar. Però si podeu accedir-hi, us en recomano vivament la lectura. Tal com hi diu Ignasi Riera, “l’exemple d’Arbúcies és el d’una política municipal participativa, solidària –amb sensibilitat internacionalista– i d’esquerres (sense trampes). Ens hi aturem?” Mercè Solé