El capitalisme és un sistema bipolar. Les etapes del seu procés s´ubiquen entre fases eufòriques i fases de crisis. És un sistema més, que dualitza les situacions, els fets, les activitats, la realitat social. Separa, desiguala entre dos pols: treballadors-empresaris, rics-pobres, urbà-rural, privat-públic, progressistes-conservadors, dreta-esquerra... La introducció de les noves tecnologies de la comunicació i de la informació que es basen en el sistema matemàtic binari (0-1, positiu-negatiu) reforcen aquesta dualització. La bipolaritzaciò va prenent camp en la política (dos grans partits que pretenen ser suficients i desmarquen els altres), en la geopolítica (abans URSS-EUA, ara davant de la realitat més multipolar es fa més díficil però s´intenta entre Occident i Islam, amb reduccions falsament culturals i religioses), en el teatre (dos actes amb descans intermedi, quan tradicionalment són tres actes: presentació, nus i resolució), i en la simplificació de molts molts conflictes de caire familiar, de barri, de nació, entre nacions...; en la llengua: bilingüisme... i així podríem anar exposant diferents camps de la realitat.Però sempre la realitat és més complexa, més diversa, sempre hi ha “el tercer” en qüestió (el tercer partit, la tercera posició, la tercera nació, la tercera persona, la via nova...) que interpel·la la bipolarització. De tal manera que sempre “el tercer” o el “quart” o el “cinquè” discuteix fins i tot el plantejament de base, els conceptes de la dualització, ja que no ens serveixen per analitzar el que passa (per exemple, els conceptes de privat i públic aplicats a l´escola). El dinamisme de la realitat és ternari (tesi, antítesi, síntesi) i trinitari, ja que està amarada d´un Amor que és donar (Pare), rebre (Fill) i donar i rebre (Esperit Sant). Ens convindria molt que des de l´esquerra plural (no n´hi ha una, ni dues, sinó com a mínim també tres) en el Gran Teatre del món, no ens deixéssim portar per les bipolaritzacions i ens conduíssim pel camí del plantejament, nus i resolució, sigui pel finançament, l´Estatut, o la gestió esquerrana de la crisi. Quim Cervera8 de nov. 2009
Un sistema bipolar?
El capitalisme és un sistema bipolar. Les etapes del seu procés s´ubiquen entre fases eufòriques i fases de crisis. És un sistema més, que dualitza les situacions, els fets, les activitats, la realitat social. Separa, desiguala entre dos pols: treballadors-empresaris, rics-pobres, urbà-rural, privat-públic, progressistes-conservadors, dreta-esquerra... La introducció de les noves tecnologies de la comunicació i de la informació que es basen en el sistema matemàtic binari (0-1, positiu-negatiu) reforcen aquesta dualització. La bipolaritzaciò va prenent camp en la política (dos grans partits que pretenen ser suficients i desmarquen els altres), en la geopolítica (abans URSS-EUA, ara davant de la realitat més multipolar es fa més díficil però s´intenta entre Occident i Islam, amb reduccions falsament culturals i religioses), en el teatre (dos actes amb descans intermedi, quan tradicionalment són tres actes: presentació, nus i resolució), i en la simplificació de molts molts conflictes de caire familiar, de barri, de nació, entre nacions...; en la llengua: bilingüisme... i així podríem anar exposant diferents camps de la realitat.Però sempre la realitat és més complexa, més diversa, sempre hi ha “el tercer” en qüestió (el tercer partit, la tercera posició, la tercera nació, la tercera persona, la via nova...) que interpel·la la bipolarització. De tal manera que sempre “el tercer” o el “quart” o el “cinquè” discuteix fins i tot el plantejament de base, els conceptes de la dualització, ja que no ens serveixen per analitzar el que passa (per exemple, els conceptes de privat i públic aplicats a l´escola). El dinamisme de la realitat és ternari (tesi, antítesi, síntesi) i trinitari, ja que està amarada d´un Amor que és donar (Pare), rebre (Fill) i donar i rebre (Esperit Sant). Ens convindria molt que des de l´esquerra plural (no n´hi ha una, ni dues, sinó com a mínim també tres) en el Gran Teatre del món, no ens deixéssim portar per les bipolaritzacions i ens conduíssim pel camí del plantejament, nus i resolució, sigui pel finançament, l´Estatut, o la gestió esquerrana de la crisi. Quim Cervera
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada