1 de set. 2010

Tinc temps?

Aquest és el nostre mal: si no tenim temps, si no trobem el temps, si no volem el temps…
– Per fer silenci enmig de tant brogit.
– Per escoltar. Hi ha qui necessita parlar i el món és ple de murs.
– Per abraçar l’amic o l’amiga. Si som més humans, estem més vius.
– Per pregar. Cadascú amb el seu llenguatge, amb la seva fe diversa. I en la pregària, saber donar gràcies i saber no pensar tant i escoltar més.
– Per ser tendres. Quina medicina per escampar pel món!
– Per la paciència. Tanta paciència que ens cal per anar per un molt tant esquerp, tan ple de judicis i prejudicis sobre l’altre, tan ple de duresa...
– Per reaccionar. Cal saber deixar-ho tot quan algú ens necessita, cal saber donar prioritat no pas al que ens omple l’agenda sinó al que ens diu el cor que hem de fer.
–Per fer un petó al nostre fill quan surt de l’escola, riure amb ell, fer-li pessigolles, parlar amb ell i plorar, si cal, amb ell.
–Per fer una trucada en lloc d’un mail: fa mandra agafar el telèfon, potser no és tan pràctic, potser trucarem en mal moment... però, oi que ens alegrem més quan sentim la veu d’un amic?
–I sobretot, cal tenir temps per dir "t’estimo" i dir-ho tantes vegades com ho sentim així. Maria–Josep Hernàndez