1 de set. 2010

Vida y destino

Vida y destino. Vasili Grossman. Random House - Mondadori. Barcelona 2009.
L’estic acabant de llegir (em falten un centenar de planes per completar les 1.112 del volum de butxaca que em vaig comprar per Sant Jordi). Em sembla una novel·la magnífica que pren com a eix la batalla d’Stalingrad per descriure àmpliament la Rússia estalinista.
Vasili Grossman (1905-1964) va ser un periodista nascut a l’actual Ucraïna, que durant la Segona Guerra Mundial va cobrir la batalla d’Stalingrad i sembla que fou el primer a donar a conèixer l’existència dels camps d’extermini nazis.
La commoció d’una guerra que va resultar tan cruenta, la situació dels jueus, que van rebre no només dels nazis, sinó també de l’estat soviètic, el sagnant surrealisme estalinista i, sobretot, la inquietud per trobar un sentit tant al patiment com a la bondat, van expressar-se en aquesta novel·la, que va ser censurada i que l’autor no va arribar a veure publicada.
Seria un exercici interessant comparar-la amb un recent èxit editorial,Les benignes, de Jonathan Littell, que descriu pràcticament la mateixa realitat, des del punt de vista alemany, tot i que a la colpidora experiència viscuda de Grossman, Littlell contraposa una elaboració molt més literària i simbòlica, potser massa enrevessada i delirant pel meu gust, però que va aconseguir motivar-me per continuar aprofundir sobre el tema.
Si algú s’anima a fer la comparació, ja ens informarà dels resultats. Això sí, la novel·la de Littell encara és més llarga que la de Grossmann... Mercè Solé

Cap comentari: