Evangelitzar

Accepció típica i tòpica: Segons el Diccionari de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, «Instruir en la doctrina de l’Evangeli.» Em sembla que no comencem bé, tot sembla una cosa de cap i de saber; amb tot, si el diccionari formula la definició d’aquesta manera és perquè reflecteix una impressió, una imatge del que durant molts d’anys ha deixat entendre l’Església. Els de l’IEC no són especialistes en teologia bíblica.
Contrast: «L’Esperit del Senyor reposa sobre meu,/ perquè ell m’ha ungit./ M’ha enviat a portar la bona nova als pobres,/ a proclamar als captius la llibertat/ i als cecs el retorn de la llum,/ a posar en llibertat els oprimits,/ a proclamar l’any de gràcia del Senyor.» Isaïes, citat per l’evangelista Lluc. Jesús és aquest ungit i és el subjecte d’aquests verbs. Caram, això fins i tot algú avui dia ho pot mig entendre. I quina diferència! La definició primera no especifica a qui cal instruir. La segona és molt explícita.
Formulació d’un contemporani: Jesús viu Déu com el fonamentador de la llibertat, el vindicador dels exclosos, el qui és present en l’amor, el qui té per arma la debilitat. (Vegeu el Quadern 104 de Cristianisme i Justícia, març 2001*). I el que Jesús viu és el que anuncia (amb la paraula) i el que fa (amb la vida), i és el que vol que s’anunciï i es visqui.

Josep Pascual
(publicat en el número 25, juny del 2001)