Sóc del 17% de la població que consumeix el 83% dels recursos d’aquest planeta. Aquest privilegi comporta un cert remordiment de consciència, així que de tant en tant em plantejo com es pot ajudar als països en vies de desenvolupament. Aquí teniu alguns exemples de com es pot fer la redistribució de recursos, de com a través de la cooperació es poden solucionar els problemes, no només dels països en vies de desenvolupament sinó, fins i tot, dels països desenvolupats:
• Ajuda monetària. El juny de 1988 Guinea Bissau va ajornar un negoci amb diversos països europeus i els EUA per importar quinze milions de tones de residus tòxics de companyies farmacèutiques. El pagament acordat era de 600 milions de dòlars, quatre cops el PIB del país i dos cops el seu deute extern. El cost estimat de disposar una tona de residus perillosos a EUA el 1988 era de 2.500 milions de dòlars.
• Ajuda social. A finals de 1991 quatre corporacions empresarials d’EUA van barrejar secretament 1.000 tones de residus industrials amb elevats nivells de cadmi i plom a un carregament de fertilitzants d’oxisulfats de zenc. Aquest carregament, que es dirigia a Bangladesh, estava finançat en part pel Banc de Desenvolupament Asiàtic, un afiliat del Banc Mundial. Quan ja s’havien usat una tercera part dels fertilitzants en granges mitjançant nens i nenes sense cap tipus de protecció, es va descobrir que hi havia 200.000 vegades més cadmi i 800.000 vegades més plom que el permès als EUA. La reacció dels EUA va ser demanar a les companyies que no afegissin res als fertilitzants, però no va demanar que els retornessin als EUA.
• Ajuda al desenvolupa-ment i promoció de la pau. El 1992 van començar a aparèixer informacions referents al fet que firmes europees havien exportat centenars de tones de residus perillosos a Somàlia durant la guerra civil. Aquests residus haurien estat abocats a la costa somalí. A part d’aquesta exportació es documenta un contracte entre firmes suïsses i italianes i oficials de salut del govern somalí de 80 milions de dòlars, que permetia a les companyies construir una incineradora i un abocador per residus perillosos amb una capacitat de deu milions de tones, a una mitjana de 500.000 de tones l’any.
• Ajuda per afrontar els problemes ambientals. El 1994 el promotor d’una companyia d’EUA volia convèncer les Illes Marshall perquè importessin el 10% de tots els residus que es produïen a la costa oest dels EUA. Segons la companyia nord-americana, els habitants de les Illes Marshall podrien construir a sobre dels residus i sobreviure a l’increment del nivell del mar que es produiria per l’escalfament global.
Bé, potser no és aquesta ajuda que més s’adiu als meus pensaments; potser m’hauria de plantejar què i per què consumeixo? Però és que em costa, certament, i no sabeu com! Potser hauria de reduir, reutilitzar i reciclar? Però és que em manca espai a casa, és que al mercat m’ho donen tot embolicat i és que no sé ni per on començar. Potser hauria de demanar un abocador al costat de casa on anés a parar tot el que llenço? Ai, no, això, segur que no!
Però, de debò, quin greu que em sap la vostra situació, deixeu-me ajudar-vos! O millor, no em deixeu ajudar-vos!!
(Els casos documentats de transport de residus de països desenvolupats cap als països en vies de desenvolupament els podeu trobar a “Anàlisi del règim de control dels moviments transfronterers de residus perillosos. Una aproximació a les aportacions de la temàtica ambiental a les relacions internacionals”, treball de recerca de l’autora d’aquest article, a la Universitat Autònoma de Barcelona, any 2004).
Laia Serra Publicat a l'octubre del 2004
• Ajuda monetària. El juny de 1988 Guinea Bissau va ajornar un negoci amb diversos països europeus i els EUA per importar quinze milions de tones de residus tòxics de companyies farmacèutiques. El pagament acordat era de 600 milions de dòlars, quatre cops el PIB del país i dos cops el seu deute extern. El cost estimat de disposar una tona de residus perillosos a EUA el 1988 era de 2.500 milions de dòlars.
• Ajuda social. A finals de 1991 quatre corporacions empresarials d’EUA van barrejar secretament 1.000 tones de residus industrials amb elevats nivells de cadmi i plom a un carregament de fertilitzants d’oxisulfats de zenc. Aquest carregament, que es dirigia a Bangladesh, estava finançat en part pel Banc de Desenvolupament Asiàtic, un afiliat del Banc Mundial. Quan ja s’havien usat una tercera part dels fertilitzants en granges mitjançant nens i nenes sense cap tipus de protecció, es va descobrir que hi havia 200.000 vegades més cadmi i 800.000 vegades més plom que el permès als EUA. La reacció dels EUA va ser demanar a les companyies que no afegissin res als fertilitzants, però no va demanar que els retornessin als EUA.
• Ajuda al desenvolupa-ment i promoció de la pau. El 1992 van començar a aparèixer informacions referents al fet que firmes europees havien exportat centenars de tones de residus perillosos a Somàlia durant la guerra civil. Aquests residus haurien estat abocats a la costa somalí. A part d’aquesta exportació es documenta un contracte entre firmes suïsses i italianes i oficials de salut del govern somalí de 80 milions de dòlars, que permetia a les companyies construir una incineradora i un abocador per residus perillosos amb una capacitat de deu milions de tones, a una mitjana de 500.000 de tones l’any.
• Ajuda per afrontar els problemes ambientals. El 1994 el promotor d’una companyia d’EUA volia convèncer les Illes Marshall perquè importessin el 10% de tots els residus que es produïen a la costa oest dels EUA. Segons la companyia nord-americana, els habitants de les Illes Marshall podrien construir a sobre dels residus i sobreviure a l’increment del nivell del mar que es produiria per l’escalfament global.
Bé, potser no és aquesta ajuda que més s’adiu als meus pensaments; potser m’hauria de plantejar què i per què consumeixo? Però és que em costa, certament, i no sabeu com! Potser hauria de reduir, reutilitzar i reciclar? Però és que em manca espai a casa, és que al mercat m’ho donen tot embolicat i és que no sé ni per on començar. Potser hauria de demanar un abocador al costat de casa on anés a parar tot el que llenço? Ai, no, això, segur que no!
Però, de debò, quin greu que em sap la vostra situació, deixeu-me ajudar-vos! O millor, no em deixeu ajudar-vos!!
(Els casos documentats de transport de residus de països desenvolupats cap als països en vies de desenvolupament els podeu trobar a “Anàlisi del règim de control dels moviments transfronterers de residus perillosos. Una aproximació a les aportacions de la temàtica ambiental a les relacions internacionals”, treball de recerca de l’autora d’aquest article, a la Universitat Autònoma de Barcelona, any 2004).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada