Un tastet d'una nova Església

Joves en acció o, dit d’una altra manera, “En acción construye tu propia historia”. He tingut el privilegi d’assistir al 44 Consejo General de la JOC d’Espanya, que ha tingut lloc a Burgos del 4 al 8 de desembre. Certament feia goig. Dos centenars de joves preguntant-se des d’un compromís que és ja una realitat com arribar a d’altres joves per transmetre’ls dues coses vitals: la necessitat de canviar les coses perquè els joves puguin viure d’una manera més digna i la fe en un Jesús que fa seva l’experiència de lluita i el cost que això comporta fins a transformar plenament les dificultats.

Viure d’una manera més digna significa avui no quedar ofegats pel consumisme, aconseguir feines dignes, estables, que els permetin formar-se o comprometre’s en d’altres camps... No aquest canviar contínuament d’activitat, sense saber mai quin horari es farà, on es treballarà, ni amb quins ingressos es pot comptar... Guanyar la llibertat que permet orientar la pròpia vida d’acord amb un sentit de la solidaritat i de l’ètica.

I encara una altra cosa: la vivència real d’una Església compromesa, on els joves hi tenen un paper participatiu, amb iniciativa, corresponsable... una Església que s’estima el món (o sigui, els altres joves) i que hi vol arribar amb voluntat de compartir, de servir, sense desconfiances. Un Consell que funcionava d’una manera democràtica, amb l’esforç que suposa de preparació, de defensa d’esmenes, de respecte al torn de paraules, d’exercici responsable del vot... hores i hores.

I uns joves acompanyats per un grapat de consiliaris, alguns ja amb una certa edat, a qui no espanta estar allotjats molt austerament, anar de “mani” per Burgos o assistir estoïcament al ball. Jo me’ls mirava i pensava en alguns responsables d'Església que no fan més que rondinar, i que, llevat d’alguna lloable excepció, només saben fer-se presents presidint i fent sermons. Que sempre ho tenen tot a dir i res a escoltar. Quin contrast amb aquests capellans que han estat al costat dels joves, a les verdes i a les madures, generació rere generació i que han viscut canvis i pèrdues tant socials com eclesials sense que això els impedeixi estar al peu del canó!

Per això aquesta ha estat una experiència privilegiada. Un tastet d’Església jove, amb mordent i ganes, disposada a jugar-s’hi el tot per ser sal de la terra.

Mercè Solé
Publicat al desembre del 2004