La crisi

Ens preguntàvem a la redacció de L’Agulla, parlant de la crisi econòmica actual, si el que hem d’esperar és que ara les empreses puguin desfer-se tranquil.lament dels treballadors i treballadores que vulguin, o fins i tot rebre ajudes de diversos tipus i que paguem entre tots, per després, quan la crisi s’hagi acabat, tornar a tenir grans ingressos sense cap control. Perquè resulta que, quan les coses van bé, les empreses poden fer el que els doni la gana en nom de la sacrosanta economia de mercat, mentre que, quan no van tan bé, aleshores les administracions –o sigui nosaltres, els contribuents– els han d’ajudar perquè el sistema no s’enfonsi. Quan les coses no van tan bé, la sacrosanta economia de mercat passa a ser una economia subvencionada, però només per a les empreses.De comentaris i d’opinions sobre la situació, tots plegats n’hem dit i sentit de totes menes. I en aquest número mateix de la nostra revista en trobareu alguns. Però en aquesta primera pàgina voldríem limitar-nos a aquest nivell més elemental. I és que no deixa de sorprendre’ns, com segur que sorprèn també a la majoria de ciutadans i ciutadanes que s’aturen a pensar-hi, aquesta manera de funcionar. I ens sorprèn que, per exemple, mentre als nostres governs els sembla la mar de normal intentar controlar els fluxos migratoris en nom de la necessitat d’evitar problemes de convivència, i es coordinen per a fer-ho, i miren de fer lleis conjuntes sobre el tema, no els sembli molt més normal controlar el funcionament de les empreses, i coordinar-se per fer-ho a nivell internacional, de cara a aconseguir que els beneficis que treuen en les èpoques bones serveixin no només per inflar les butxaques dels que en són propietaris sinó també per preveure poder-se sostenir en situacions no tan bones i no espatllar les vides de tota la gent que en depenen.Però és que potser l’economia de mercat –o sigui, el capitalisme– vol dir, en definitiva, que als pobres se’ls controla sempre mentre que als rics no se’ls controla mai sinó que, quan gemeguen, ens toca ajudar-los entre tots. No anem bé...