Oikocredit, una experiència ecumènica de banca ètica

Ser cristià ens hauria de marcar en tot el nostre fer i ser, en totes les decisions, grans i petites, que prenem. A vegades ens resulta còmode pensar que podem ser cristians, seguidors de Jesús, a temps parcials: “ara sí, que vaig a missa o faig voluntariat, o em reuneixo amb el meu grup”; “ara no cal, que cal parlar de diners, d’estatuts i no semblar babaus”...
El tema dels diners sovint ens crea contradiccions. I és que en la nostra vida, ara i aquí, se’ns cola el consumisme, les trampes del mercat, la temptació dels diners, el mesurar les persones pel que tenen i no pel que són...
Per intentar viure més unificadament cal pensar quina és la nostra relació amb els diners... perquè els diners marquen moltes de les nostres decisions... Sovint quan obrim un compte corrent o domiciliem la nostra nòmina no pensem en criteris de justícia, d’ecologia, de solidaritat... No sempre els bancs i les caixes amb què treballem dediquen els nostres diners a inversions netes, amb aquelles que estaríem d’acord: empreses armamentístiques, amb mà d’obra infantil, que causen destrosses ambientals a qualsevol racó del planeta... També veiem que sovint les mateixes entitats posen traves quan alguna iniciativa social vol començar o créixer i demana crèdits...
Però des de fa uns anys, també a casa nostra tenim possibilitats de posar els nostres estalvis (per petits i minsos que siguin) en el finançament ètic i solidari: Oikocredit, Fiare, Triodos Bank, Coop 57, FETS...

Jo vull parlar-vos d’Oikocredit, l’entitat on jo col·laboro des de fa un any i que em permet viure d’una manera més “unificada” la meva relació amb el diner.
Oikocredit Internacional és una societat d’àmbit mundial. Fou creada el 1975 pel Congrés Mundial d’Esglésies i compta ara amb una seu central ubicada a Amesfoort (Holanda), 14 oficines regionals a Amèrica Llatina, Àfrica, Àsia i 34 associacions de suport a 18 països.
Aquesta organització atorga crèdits a centenars d’organit-zacions locals del Tercer Món que normalment no poden accedir a crèdits de la banca tradicional. Dóna suport financer en forma de crèdits convencionals i de microcrèdits, per al desenvolupament d’iniciatives productives que els interessats presenten a les diverses oficines que Oikocredit Internacional té a Àfrica, Amèrica Llatina i Àsia. Tots els projectes s’han d’adreçar al col·lectiu de persones més desafavorides, a fomentar la promoció de la dona dins de les organitzacions, a garantir el respecte pel medi ambient, i basat tot preferentment en una estructura cooperativista.
I és que Oikocredit té com a propòsit mobilitzar crèdit i recursos financers per promoure el desenvolupament de les zones més pobres del món. Els objectius són: a) treballar amb els pobres en la seva lluita per l’autodeterminació, a través de les seves empreses productives, mitjançant la concessió de préstecs, garanties i inversions en capital; b) donar l’oportunitat, a tot aquell que ho desitgi, de trobar un vehicle d’inversió que permeti participar activament en el desenvolupament; i c) ser un model de negoci viable per a un ordre econòmic més just, que demostri que una organització que actua amb principis ètics pot ser un model de negoci viable, una ajuda per als pobres i, al mateix temps, fer que esdevingui autosuficient.
Tot això no fóra possible sense els professionals de diverses nacionalitats que treballen a Holanda i aquells professionals locals de les oficines regionals a diferents països del Sud, majoritàriament provinents del món de la banca, la comptabilitat o el desenvolupament. Les oficines regionals fan un seguiment dels projectes, valorant la seva viabilitat i els seus resultats.

A Catalunya hi ha una d’aquestes associacions de suport (http://www.pangea.org/oikocredit) que permet que els fons que els socis hi dipositin serveixin per finançar microcrèdits per a projectes de desenvolupament bàsicament als països empobrits del Sud. No calen grans quantitats, des de 100 € un ja pot esdevenir soci... I els meus euros serveixen per finançar la cooperativa de Nicaragua que produeix cafè amb criteris ecològics i de comerç just (amb tot el que suposen els seus 10 principis: educació, paper de la dona, condicions laborals i econòmiques...), per al projecte d’una dona senegalesa que engega una cooperativa per a processar cacauets, coco i castanyes de cajú, per sostenir una entitat índia que dóna microcrèdits a persones que volen engegar una parada per vendre en el mercat, o tenir una vaca per comerciar amb la seva llet... Sempre Oikocredit col·lectius, preferentment cooperatives, donat que aquesta estructura permet als pobres participar directament en el funcionament i l’administració del projecte. El termini de finançament normalment és d’entre 5 i 10 anys, amb un període de gràcia de fins a dos anys, la qual cosa permet que l’empresa aconsegueixi una solidesa econòmica.
I els interessos? És clar, no cal esperar grans interessos... si ho mesurem en termes econòmics... Però en termes d’esperança, de justícia, de solidaritat, de construcció del Regne en el qual creiem... no és molt més “interessant”? Tot i així un dos per cent és l’interès que cada any se’ns ofereix, sempre que no hi hagi daltabaixos... Però la fidelitat de la gent senzilla i humil que rep un microcrèdit que li obre les portes a un futur de més dignitat és un exemple... I jo me’n refio més que d’un tauró de Wall Street...
A mi, a més, que Oikocredit sigui una iniciativa de banca ètica nascuda en el si del Consell Mundial de les Esglésies, m’il·lusiona i esperona. És una realitat ecumènica que esglésies, grups, moviments, cristians i cristianes amb diferents denominacions posin els seus estalvis plegats per tal de construir un altre món possible: és un pas més en aquest camí somiat d’unió de tots els que seguim Jesús.
No sé, pensa-t’ho, potser reflexionar sobre si gestionem els nostres diners en sintonia amb els nostres valors ens pot ajudar a avançar en aquest camí, sempre inacabat, de ser cristians i cristianes d’una peça... I de fer que els nostres petits gestos facin que el món sigui de mica en mica millor.

Maria Antònia Bogónez és secretària