No hi entenc en economia, però entre experiències repetides en la meva vida de les crisis cícliques del sistema capitalista, i pel que he llegit, em faig intuïtivament algunes preguntes davant aquesta nova i, sembla, profunda crisis econòmica:
No serà que el “dòlar” tenia por que l´”euro” li passés per sobre i això s´havia d´evitar?
No hi haurà com sempre en el capitalisme, en aquesta crisi, competència entre capitals?
No serà una crisi induïda pels nuclis econòmics més poderosos del món per tal que repercuteixi de nou en benefici seu i que com sempre al final la pateixin els mateixos?
Com és que els governs amb partits anomenats d´esquerra no informen al poble, no mobilitzen, no actuen amb estratègies que puguin fer avançar l´alternativa al sistema capitalista? No seria un signe clar de la posició política d´esquerres? Haurem d´aprendre que si s´obvia la crítica al capitalisme i els passos vers una alternativa, és que hi ha una adaptació pretesament “madura” a la realitat (conformisme? oblit de la utopia que sempre estimula la proposta i el fer polítics?).
Tardarem molt, partits, governs i població a prendre consciència que l´acumulació material consumista, el treball que ens ocupa tanta part del dia que no ens permet la bona conversa, l´educació dels fills i l´estar amb els malalts i la gent gran, està creant més pobresa, més depredació del planeta i a la vegada no ens deixa desenvolupar prou les qualitats que realment ens poden posar en camins de felicitat com són la humilitat, la tendresa, el tracte atent, l´amistat, l´art...?
Tardarem molt a plantejar de manera global autèntiques alternatives econòmiques, ecològiques, polítiques i culturals a aquest sistema capitalista que ens enfonsa, que s´ha fet l’“amo” del món, i que no pot trobar en el seu si el canvi, ja que està fonamentat en la reproducció de la pobresa, de la desigualtat i de la degradació de la natura?
Com avançar en la sensibilització més generalitzada de que el sistema econòmic vigent genera negoci d´armes i per tant necessita de l´engendrament de guerres o d´altres negocis prou expoliadors, degradants i destructors de les persones?
Quan era jove pensava que alguna de les crisis del capitalisme seria la darrera. Potser el desig, en l’època de la joventut, et fa capgirar la realitat. De més gran penses que algunes crisis són passatgeres i que alguna potser serà de les penúltimes, però que no veurem la darrera. De fet hem vist l´esfondrament de la URSS. De tota manera les crisis del capitalisme i les crisis que constatem de la forma institucional actual que té l´església, sembla que encara reforcin les institucions pròpies. Quan s´albirarà un real canvi?
Si en aquesta crisi el moviment obrer interna-cional, els moviments ecologista, pacifista, feminista i estudiantil, les organitzacions per una altra globalització, les ONG pel Tercer Món i d´altres propostes alternatives tinguéssim la coordinació i la maduresa suficient (és a dir, les condicions subjectives populars) que no tenim, li podríem donar un cop potser força “letal” al capitalisme.
Quim Cervera és capellà i sociòleg
No serà que el “dòlar” tenia por que l´”euro” li passés per sobre i això s´havia d´evitar?
No hi haurà com sempre en el capitalisme, en aquesta crisi, competència entre capitals?
No serà una crisi induïda pels nuclis econòmics més poderosos del món per tal que repercuteixi de nou en benefici seu i que com sempre al final la pateixin els mateixos?
Com és que els governs amb partits anomenats d´esquerra no informen al poble, no mobilitzen, no actuen amb estratègies que puguin fer avançar l´alternativa al sistema capitalista? No seria un signe clar de la posició política d´esquerres? Haurem d´aprendre que si s´obvia la crítica al capitalisme i els passos vers una alternativa, és que hi ha una adaptació pretesament “madura” a la realitat (conformisme? oblit de la utopia que sempre estimula la proposta i el fer polítics?).
Tardarem molt, partits, governs i població a prendre consciència que l´acumulació material consumista, el treball que ens ocupa tanta part del dia que no ens permet la bona conversa, l´educació dels fills i l´estar amb els malalts i la gent gran, està creant més pobresa, més depredació del planeta i a la vegada no ens deixa desenvolupar prou les qualitats que realment ens poden posar en camins de felicitat com són la humilitat, la tendresa, el tracte atent, l´amistat, l´art...?
Tardarem molt a plantejar de manera global autèntiques alternatives econòmiques, ecològiques, polítiques i culturals a aquest sistema capitalista que ens enfonsa, que s´ha fet l’“amo” del món, i que no pot trobar en el seu si el canvi, ja que està fonamentat en la reproducció de la pobresa, de la desigualtat i de la degradació de la natura?
Com avançar en la sensibilització més generalitzada de que el sistema econòmic vigent genera negoci d´armes i per tant necessita de l´engendrament de guerres o d´altres negocis prou expoliadors, degradants i destructors de les persones?
Quan era jove pensava que alguna de les crisis del capitalisme seria la darrera. Potser el desig, en l’època de la joventut, et fa capgirar la realitat. De més gran penses que algunes crisis són passatgeres i que alguna potser serà de les penúltimes, però que no veurem la darrera. De fet hem vist l´esfondrament de la URSS. De tota manera les crisis del capitalisme i les crisis que constatem de la forma institucional actual que té l´església, sembla que encara reforcin les institucions pròpies. Quan s´albirarà un real canvi?
Si en aquesta crisi el moviment obrer interna-cional, els moviments ecologista, pacifista, feminista i estudiantil, les organitzacions per una altra globalització, les ONG pel Tercer Món i d´altres propostes alternatives tinguéssim la coordinació i la maduresa suficient (és a dir, les condicions subjectives populars) que no tenim, li podríem donar un cop potser força “letal” al capitalisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada