Estima,
perquè les flors poden néixer tan sols una vegada,
perquè cada matí amaga noves llums
i cada nit pot morir un estel.
Viu,
perquè un segon s’emporta com si res
el somni creat amb tant d’esforç,
el camí de revolts valent i atzarós.
Somia,
perquè la vida és un fil
que s’esquinça amb les veritats
que ens omplen de tristesa.
Creu,
perquè fins l’arbre més ferm i mil·lenari
necessita la claror
que el guiarà en la creixença.
Estima, viu, somnia, creu,
perquè el temps tot s’ho endú cap a la fosca
si no ens convertim en sembradors de llum.
Maria-Josep Hernàndez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada