Classe obrera

L’any 1831 els treballadors de la seda es revoltaven a Lió per millorar les seves condicions de treball. És només un punt de referència. Perquè més endavant, a molts altres llocs i en molts altres temps, van ser els minaires, i els treballadors del tèxtil, i del metall, i de la construcció, i els de la salut, i els mestres... Homes i dones que es caracteritzen per: no disposar d’altres mitjans per guanyar-se la vida que la pròpia feina, la consciència que a partir de la pròpia actitud i acció és possible transformar les coses, però que la seva única força rau a actuar col·lectivament, ja que: 1) les millores no valen si no són per a tots i totes; 2) quan una persona pateix una injustícia, això afecta tot el col·lectiu; 3) l’accés a la presa de decisions ha de ser compartit, el poder es confereix des de baix, i no al revés, amb la participació de tothom. I això amb una visió àmplia, internacional.
I aquesta consciència ha portat benestar a moltes persones, ha fet accessible l’educació, la salut, l’habitatge, sistemes democràtics... a molta gent. També ha estat pervertida i ha amagat dictadures o s’ha vist bloquejada i manipulada per nacionalismes mal entesos, ha estat ofegada per l’individualisme, temptada pel consum, per l’oblit del qui pateix més, pel desagraïment respecte als milers de persones que amb la seva lluita generosa van fer possible un estat del benestar que es va desmantellant, per mitjans de comunicació al servei del poder. I pel pecat, vaja, si parlem en termes cristians. I potser s’ha tocat sostre en algunes coses i cal buscar noves formes d’acció, de participació i de relació.
És l’hora de recuperar aquests valors i aquesta consciència. Perquè el més important de la classe obrera no és si es treballa teixint amb una llançadora o introduint dades en un ordinador, sinó si continuem depenent de tercers per poder viure dignament, si mantenim un esperit lluitador i col·lectiu, si no deleguem la nostra veu, si tenim en compte allò que afecta el més pobre. I en aquest sentit si la paraula “obrera” no ens fa prou el pes, substituïm-la per una altra que ens sembli avui més significativa i que ens permeti identificar-nos-hi (per exemple, “classe treballadora”), però, sobretot, treballadors i treballadores d’aquest món, unim-nos, perquè de feina n’hi ha molta a fer!!! Mercè Solé
(Publicat en el número 35, juny 2003)