Conflicte

Sense el conflicte, la humanitat hauria tingut moltes dificultats per avançar. Individualment o col·lectivament el conflicte juga un paper fonamental en les nostres relacions, tant humanes com polítiques, ja que visualitza els diferents interessos de cada part. És un punt de partida del qual podem acabar beneficiats, perquè les parts ens haurem entès i podrem avançar junts; o bé haurem vençut o perdut, i serà senyal que el conflicte s’haurà donat entre parts que no estàvem en un pla d’igualtat, i hi haurà víctimes; o bé, simplement, haurem d’acabar constatant que el conflicte no té solució i cal acceptar de conviure amb ell.
Podem negociar, discutir, decidir i arribar a acords quan hi ha igualtat i bona fe entre les parts en conflicte, mentre que la violència, com a mitjà de resolució de conflictes, es dóna entre desiguals.
De conflicte sempre n’hi ha. Amagar-ho, silenciar-ho, forma part d’un sistema de funcionar on no es reconeix el conflicte com a generació de vida. Potser aquesta és la situació que estem vivint. Caldrà una pedagogia per saber viure en el conflicte? Hi ha poca acceptació del conflicte; allò que suposa posar-nos entre l’espasa i la paret ha d’estar ben farcit de contrapartides reconfortants com per pensar en ficar-nos en problemes.
En un món de desigualtats el conflicte s’ha de donar i s’ha d’airejar. Perquè cal que surtin a la llum les raons i contraraons que fan de la Terra de Déu, el món del plor.
Kitty Guirao
Publicat al número 23 (febrer de 2001)