Paraula absolutament incòmoda identificada amb qualsevol cosa que la jerarquia insisteix que s’ha de creure o s’ha de fer.
La paraula, però, deixada en el seu sentit propi, no és tan terrible, sinó que més aviat és una manera de mantenir punts de referència bàsics de la fe. Concretament, el seu sentit propi és aquest: una veritat considerada fonamental en la fe cristiana que en algun moment històric concret ha estat qüestionada (o ha semblat que era qüestionada) i que l’Església ha determinat, aleshores, que realment era essencial en la fe. Per exemple, quan als primers segles hi havia qui qüestionava si Jesús era realment Déu o realment home, va ser definit com a dogma que era totes dues coses indissociadament. O quan a l’època de la reforma protestant va semblar que Luter deia que els sagraments no realitzaven res en el creient, es va definir que Déu actuava realment a través d’aquests signes.
Fet i fet, de dogmes no n’hi ha gaires. Hi ha posicionaments eclesiàstics que es presenten com si fossin veritats definitives però no ho són (tot i que des de determinats llocs de jerarquia sembla que es vulgui confondre el personal fent com si ho fossin). I hi ha hagut també una tergiversació del sentit propi del dogma, quan en els darrers segles s’han definit com a dogmes coses que de fet són «veritats afegides», i no veritats que fins aleshores haguessin estat considerades fonamentals i que algú les qüestionés. Exemples de dogmes «afegits»: la immaculada concepció de Maria, o la infal.libilitat del papa…
Josep LligadasLa paraula, però, deixada en el seu sentit propi, no és tan terrible, sinó que més aviat és una manera de mantenir punts de referència bàsics de la fe. Concretament, el seu sentit propi és aquest: una veritat considerada fonamental en la fe cristiana que en algun moment històric concret ha estat qüestionada (o ha semblat que era qüestionada) i que l’Església ha determinat, aleshores, que realment era essencial en la fe. Per exemple, quan als primers segles hi havia qui qüestionava si Jesús era realment Déu o realment home, va ser definit com a dogma que era totes dues coses indissociadament. O quan a l’època de la reforma protestant va semblar que Luter deia que els sagraments no realitzaven res en el creient, es va definir que Déu actuava realment a través d’aquests signes.
Fet i fet, de dogmes no n’hi ha gaires. Hi ha posicionaments eclesiàstics que es presenten com si fossin veritats definitives però no ho són (tot i que des de determinats llocs de jerarquia sembla que es vulgui confondre el personal fent com si ho fossin). I hi ha hagut també una tergiversació del sentit propi del dogma, quan en els darrers segles s’han definit com a dogmes coses que de fet són «veritats afegides», i no veritats que fins aleshores haguessin estat considerades fonamentals i que algú les qüestionés. Exemples de dogmes «afegits»: la immaculada concepció de Maria, o la infal.libilitat del papa…
(Publicat en el número 26, a l'octubre del 2001)
1 comentari:
Oi, achei teu blog pelo google tá bem interessante gostei desse post. Quando der dá uma passada pelo meu blog, é sobre camisetas personalizadas, mostra passo a passo como criar uma camiseta personalizada bem maneira. Se você quiser linkar meu blog no seu eu ficaria agradecido, até mais e sucesso.(If you speak English can see the version in English of the Camiseta Personalizada.If he will be possible add my blog in your blogroll I thankful, bye friend).
Publica un comentari a l'entrada