L’any 2004 va ser un any de molta moguda al nostre barri: Sant Andreu (Barcelona). Aquell any un grup de gent ens vàrem llançar a iniciar diversos projectes que varen resultar més o menys exitosos.Vàrem iniciar un projecte de cooperativa d’habitatge (seguint el model Andel dels països nòrdics en règim d’usdefruit). Sostre Comú va ser el nom d’aquest projecte. La magnitud del projecte (implicava a les administracions públiques de ple) i la diferència de ritmes en el procés per a crèixer com a grup humà i projecte de vida, va resultar que la coope d’habitatge naufragués.També vàrem iniciar una cooperativa de consum ecològic.
La cooperativa El Borró la formem unes 15 unitats familiars, on cada 4 mesos periòdicament anem agafant les responsabilitats de secretaria, unificació de comandes i economia. La paraula Borró és la gemma que surt del tronc i d’aquí les branques, fulles i flors. Cada dijous ens trobem al local d’ICV de Sant Andreu on ens el cedeixen com a espai de trobada del Borró. Setmanalment hi ha un parell de persones que preparen les cistelles per a la resta de cooperativistes. Entre tots plegats/des ens ajudem (ho intentem) en el consum conscient i responsable.
En paral.lel es va iniciar, a més a més, Coopcinites. Érem 5 persones (Ana, Hèctor, Daniel, Mònica i Marta) que vivíem soles i constatàvem la dificultat a nivell pràctic i econòmic que representava aquesta situació. Mentre anàvem construint un projecte més global (Sostre Comú i El Borró) en començàvem un altre de més petit. Amb el temps en Daniel va anar desapareixent i es varen incorporar un altre Dani amb la seva parella Meri i els seus nanos Roger i Jana (que han anat arribant amb el temps). Més tard l’Ana se’n va anar a Guatemala un parell d’anys (tot i que ja la tenim aquí) i va retornar el Lobo (Jordi) després de cinc anys a EUA i s’hi va incorporar també…. Ah! i la Mònica va atraure al Xavi, la seva parella. Així que ara som tots aquests: cinc unitats familiars. Cal dir també que molts de nosaltres hem compartit o compartim grup de revisió de vida a la JOC i ara a l’ACO…
La idea de Coopcinites va sorgir bàsicament de la mare de l’Hèctor. Ella volia deixar la seva feina per dedicar-se a cuinar per a gent que treballa, carmanyoles de migdia casolanes i de qualitat…. Així que el seu propi fill li va robar la idea!!
Per a tothom era complicat cuinar cada dia i per a una sola persona. Si en un plat, per exemple, hi posaves una mica de col o bé tota la setmana menjaves col, o bé se’t feia malbé dins la nevera. Les compres eren: un pebrot, dues cebes, un cogombre… una mica trist… en canvi el fet de cuinar-nos mútuament ens dóna qualitat en els nostres àpats (cuines un sol dia, no ho fas només per a tu, t’han cuinat uns bons plats i vols correspondre-hi). Il.lusiona quan et diuen: oh, quines croquetes!! I a més estalvies diners i molt de temps….En aquests quatre anys que portem valorem molt el fet de cuinar per als altres. Entre cassola i paella hi ha un ingredient que és bàsic: la tendresa i l’estima per a qui cuines. Ens ho passem molt bé cuinant i menjant el plat amorós que cadascuna/ú rep. Donem i rebem plats generosos d’estimació (a l’estil “Como agua para chocolate")
I com ens organitzem?És molt senzill. Tenim un calendari/quadrant on sortim cadascuna de les unitats familiars i en el qual cada setmana ens repartim els següents plats: carn, peix, verdures, llegums i sopa/pasta. El plat que et toca fer aquella setmana el fas per a 5 unitats familiars. El diumenge (generalment) ens trobem a la Plaça del Comerç (barri de Sant Andreu) o en una casa i ens repartim les carmanyoles, així que arribes, per exemple, amb cinc plats de llenties i t’entornes amb un de llenties, un de calamars, un de pollatre al curry, un de mongeta tendra i un de macarrons… i ja tens bastant arreglat el menjar d’aquella setmana! Brutal.Qui convoca en forma, hora i lloc (pot ser un sopar o un traspàs ràpid) és la persona a qui aquella setmana li toca cuinar verdures. El primer any ens ho vam currar mogollón: cada diumenge fèiem sopar amb amigues i amics, però al final de curs vàrem valorar que era una currada…. Ara hem de trobar l’equilibri entre fer cada setmana un sopar o passar-nos les carmanyoles com si fòssim traficants!
A Sant Andreu s’ha gestat un altre grup de Coopcinites que es manté ja uns tres anys… no està gens malament!Però el millor de tot és que van sortint variants a conveniència. Per exemple el Diego, un company de la cooperativa del Borró, ha iniciat el mateix però amb companys i companyes de la feina. S’han organitzat que cada dia de la setmana cuina un o una i porta el menjar per a la resta, amb la qual cosa comporta menjar molt bé i cuinar un sol dia!
Coopcinites som: Mònica Cano, Xavier Vivancos, Jordi Alcaraz, Ana Chamorro, Dani Gómez, Meri Cases (els petits Roger i Jana), Hèctor Mora i Marta Digón
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada