Poeta proletari (“Vosaltres no sabeu què és guardar fusta al moll!”), tendrament eròtic (“Si la despullava, oh, la meva amor...”), a vegades agressiu (“Escopiu a la closca pelada dels cretins!”), enamorat de la vida malgrat la tuberculosi que el duria a la mort als 30 anys (“Res no és mesquí, ni cap hora és isarda...”), aquest home de principis del segle XX continua essent una alenada d’aire fresc, de poesia propera, de potència vital, d’anhel revolucionari expressat amb paraules plenes de bellesa.
O sigui que en aquestes èpoques que des de moltes bandes volen fer agres, llegir Salvat-Papasseit és un bon exercici de pacificació interior i de recuperació vital. Les seves Poesies Completes és un llibre que val la pena de tenir a casa. Si no es té, cal dir que ha estat publicat en diverses edicions. I, si no, sempre hi ha les biblioteques o els amics. Josep Lligadas
(Publicat el juny del 2005)
(Publicat el juny del 2005)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada